Aquest diumenge, 5 de novembre, es commemora el Dia Internacional de les persones cuidadores. Aquesta data vol contribuir a promoure una societat basada en l’ètica de les cures i des de la creença que totes les persones, al llarg del nostre cicle de vida tindrem la necessitat de proporcionar i rebre cures.
La celebració va arrencar el 2014 amb l’objectiu de sensibilitzar, conscienciar i posar en valor la tasca que realitzen milers de persones, majoritàriament dones. Amb el seu treball, sovint des de la invisibilització, contribueixen a la millora de la qualitat de vida de les persones que tenen al seu càrrec, ja siguin persones grans que afronten processos de deteriorament cognitiu, infants o persones en situació de dependència o discapacitat, i per l’altra al sosteniment i reproducció de la societat.
A Espanya hi ha aproximadament 2,3 milions de persones dependents i la majoria estan ateses per cuidadors no professionals que anteposen les necessitats dels que tenen cura de les seves pròpies. Aquests cuidadors no professionals solen ser familiars que es fan càrrec del benestar d’un ésser estimat sense remuneració i que també necessiten aprendre “cuidar-se per cuidar”.
A l’informe Qualitat de vida de les persones cuidadores no professionals, realitzat per la Fundació Pere Tarrés, es mostra que 8 de cada 10 persones cuidadores no professionals són dones i un 52% tenen entre 45 i 64 anys. Les cuidadores formals són dones al 75% dels casos. Unes xifres que avalen el paper de cuidadora de la dona culturalment i socialment.
Persones que tenen cura d’altres persones
Una persona cuidadora és aquella que brinda el suport requerit per tenir cura d’una altra persona que es troba en situació de dependència, ja sigui de manera transitòria o definitiva, per satisfer les necessitats bàsiques i contribuir a la millora de la seva qualitat de vida.
El cuidador professional o formal és aquella persona que brinda un servei d’atenció i assistència domiciliària remunerat, que involucra tasques domèstiques i auxiliar d’infermeria. Aplica coneixements teòrics i pràctics per al suport i acompanyament a la rutina diària, així com l’atenció de les demandes i requeriments de la persona que té cura.
En canvi, el cuidador familiar l’exerceix un membre del grup familiar, un amic o un conegut de la persona a cuidar. No té una capacitació formal, no percep cap remuneració i no té un horari definit per exercir les feines de cura.
Tradicionalment la família ha exercit un rol rellevant per tenir cura d’algun membre del grup familiar. En alguns països, com Espanya, s’estima que el 85% dels cuidadors familiars que es dediquen de manera exclusiva a tenir cura d’un ésser estimat són dones.
