La primera persona amb trastorn de l’espectre autista que aconsegueix la titulació més exigent a la carrera de música, a l’especialitat de piano, es diu Egor Chulkov. Fa 23 anys que està establert a Alacant, tot i que va néixer a Rússia. La seva mare, Larisa, va escoltar allà als metges dir que el seu fill “mai no podria caminar ni parlar” i que el millor “era deixar-lo tancat en un orfenat”, i per això va abandonar el país amb el seu nadó rumb a Espanya.
La realitat que vivia Larisa a la seva Rússia natal era ben diferent de l’actual. “Egor des de bebé va mostrar una sensibilitat especial per a la música”, recorda en una entrevista a Servimedia. “Des dels vuit o nou mesos ja tocava música i componia a la seva manera, fins i tot abans de parlar amb un petit teclat que tenia”. La seva mare explica que el petit pianista no acceptava cap joguina que no fos musical. “Estava predestinat per anar a estudiar al Conservatori”.
Tocar totes les tecles
Davant el mal pronòstic dels metges russos, Larisa va deixar enrere el seu marit, que va continuar treballant a Sibèria i va viatjar fins a Espanya. Aquesta dona assegura que quan es va instal·lar a Múrcia, el seu primer destí a Espanya, les valoracions dels metges “tampoc no van ser gaire favorables” perquè no li van donar esperances que el seu fill pogués millorar. “Els primers anys d’Egor a aquest país van ser horribles. Vaig passar per tota mena d’especialistes, fins i tot vaig recórrer a la bruixeria. Ho vaig provar tot”, reconeix. “Quan el petit va fer cinc anys per fi em van donar el diagnòstic. Tenia un trastorn de l’espectre autista”, afirma Larisa.
La Larisa ja tenia nom i cognom pel que passava a l’Egor. Aquest diagnòstic que per a altres pares podria ser una “nota dissonant” per a ella no va ser més una nota al pentagrama. I va continuar amb el seu objectiu: que Egor cursés estudis musicals en un conservatori.
Larisa ‘va tocar’ moltes portes i en tots els centres professionals d’ensenyament musical li van dir que ‘no’. “A Alacant ni tan sols el van deixar fer les proves d’accés”, rememora la mare. “Però on va aquest nen? No ho podem escolaritzar aquí. Té talent musical, però no tenim plaça per a nens com ell”, li deien.
Aquesta dona va seguir tocant totes les tecles necessàries fins que va trobar la sintonia correcta al Conservatori Professional de Música de Torrent de València on va trobar al programa ‘Tots músics, tots diferents’ una iniciativa inclusiva per a alumnes amb discapacitat.
“Sense sostres de vida”
Allí Egor es va formar musicalment durant deu anys fins a assolir el títol Professional de Música en l’Especialitat de Piano. Els darrers quatre anys, que condueixen a l’obtenció del títol Superior de Música, els ha cursat a l’Escola Superior de Música d’Alt Rendiment (Esmar), el coordinador d’estudis del qual i també exprofessor del jove, Juan Pablo Valero, confessa a Servimedia que Chulkov és “un exemple perseverança, èxit i superació personal” perquè “trenca un sostre de vidre molt important per a les persones amb aquest tipus de discapacitat”.
De vegades, el jove ha comptat amb l’ajuda de professors de suport per explicar alguns conceptes teòrics. “No obstant, quan es tracta d’interpretar música té orella absoluta, una capacitat que el van identificar des d’una edat molt primerenca relacionada amb la memòria auditiva”, indica Valero. Els qui la posseeixen poden identificar les notes interpretades o reproduir una obra en un instrument sense necessitat de llegir-la en una partitura, així com memoritzar-la escoltant-la només una vegada. “Egor se sap de memòria les vuit simfonies del compositor Antón Bruckner”, apunta amb cert orgull el seu exprofessor. “Quan era més petit en tenia prou amb fer una ullada a un llibre i era capaç de memoritzar cada paraula”, afegeix la seva mare.
El jove té una discapacitat reconeguda del 65% amb problemes de mobilitat reduïda que en cap cas ha frenat la seva carrera meteorítica en l’àmbit dels seus estudis musicals. “Resulta paradoxal veure que no sap lligar-se els cordons ni menjar només amb la cullera i després és capaç de tocar el piano d’una manera brillant”, assenyala Larisa.
Valero subratlla que “tot allò que Egor no és capaç d’expressar amb el llenguatge ho fa a través de la música”. Per això la “importància i la força” d’una frase, que per a nosaltres pot semblar un clixé, però que quan al jove pianista li van entregar el diploma va ser capaç de pronunciar, verbalitzar: “Quan toco el piano em sento feliç”. “Per a una persona amb autisme és tota una declaració”, assevera el docent.
A Txulkov li sobren les paraules. Les tecles del piano són els vocals i els consonants. A través de la música enderroca totes les barreres i troba “un mitjà de relacionar-se amb el món, amb les persones”. “Se sent aplaudit, admirat i, per tant, se sent feliç”, confirma el seu exprofessor.
