El Consell Social i de Participació (CSiP) de l’Institut Guttmann ha posat sobre la taula un dels reptes més crítics per a la plena inclusió: el marc normatiu que regula la convivència entre la prestació per incapacitat i l’activitat professional. La sessió, que ha tingut lloc al Guttmann Hospital de Neurorehabilitació, ha reunit figures acadèmiques de relleu com Ricardo Esteban Legarreta, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Miguel Arenas Gómez, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Tots dos han analitzat, juntament amb representants del teixit associatiu, les barreres legals que actualment dificulten que les persones amb discapacitats severes puguin accedir al mercat de treball sense posar en risc la seva seguretat econòmica.
Durant el debat, s’ha posat de manifest que l’actual interpretació de la llei representa, segons els ponents, “un retroceso en materia de derechos”, ja que limita de manera efectiva les oportunitats laborals d’aquest col·lectiu. Professionals i representants d’entitats com Antonio Reyes, president de Aspaym Catalunya, i Montse Font, presidenta de ASEM Catalunya, han coincidit que el sistema ha d’evolucionar per deixar de centrar-se en les limitacions físiques i passar a un enfocament basat en les capacitats individuals i els ajustos raonables en l’entorn de treball. La tesi defensada és clara: treballar és un pilar fonamental per a l’autonomia i el benestar de qualsevol persona, independentment de la seva situació de discapacitat.
Un dels punts més alarmants de la sessió ha estat l’advertència sobre la inseguretat jurídica que pateixen els usuaris. Els experts han alertat que l’escenari actual genera una por paralitzant, ja que “el miedo a perder la pensión” actua com un mecanisme que desincentiva la cerca de feina. Aquesta situació no només afecta l’economia personal, sinó que frena la inclusió social real i vulnera els estàndards internacionals de drets humans. El consens entre els participants ha estat absolut pel que fa a la urgència d’impulsar una reforma legislativa que aclareixi el reglament i actualitzi d’una vegada per totes el concepte d’incapacitat.
La jornada ha finalitzat amb una crida unànime a les administracions per avançar cap a un model més just. Segons les conclusions de la sessió, el futur de la protecció social ha de garantir que la prestació econòmica i el salari no siguin excloents, assegurant així el dret al treball i la plena participació en la societat. Aquest canvi de paradigma és vist com la única via per assolir una seguretat econòmica real que no obligui les persones amb discapacitat a triar entre la seva subsistència i el seu desenvolupament professional.
Secció patrocinada per
Ara tocaría revisar que està passant amb les ajudes per Prescripcions d’articles Ortoprotesic per que no és just que no permetin afegir diners per adquirir una cadira de rodes per que estàn desfasades. Visiteu https://firmasayudastecnicas.manus.space/