L’Institut Guttmann, en una acció conjunta amb el seu Consell Social i de Participació (CSiP), ha encès les alarmes sobre una realitat sovint invisible: la soledat no desitjada en el col·lectiu de persones amb discapacitat física. L’informe publicat recentment conclou que les barreres arquitectòniques i socials no només limiten la mobilitat, sinó que actuen com a detonants directes de l’exclusió i l’aïllament emocional, dificultant de manera crítica la participació comunitària i les relacions personals.
Una desconnexió emocional amb efectes físics greus
La recerca diferencia clarament el fet d’estar sol de la percepció subjectiva de soledat. Segons Blanca Cegarra, sociòloga i investigadora del projecte PARTICIPA de l’Institut Guttmann, aquest sentiment «no es refereix únicament a ‘estar sol’, sinó a sentir-se desconnectat o sense el suport i la companyia que desitgen». L’experta adverteix que aquesta situació pot produir-se fins i tot quan la persona està envoltada de gent, amb conseqüències severes per a la salut que augmenten el risc de malalties cardíaques i mort prematura.
Les dades recollides pel projecte PARTICIPA són concloents: un 54% dels enquestats senten falta de companyia habitualment, mentre que el 57% confessa sentir-se exclòs. La comparativa és especialment punyent, ja que mentre el 41% de les persones amb discapacitat pateixen soledat no desitjada, aquesta xifra cau fins al 13% en el grup de població sense discapacitat.
Factors de risc i propostes d’actuació
L’estudi identifica una acumulació de factors que agreugen aquesta situació, com ara les barreres actitudinals, l’exclusió del mercat laboral, la bretxa econòmica o la interseccionalitat en casos de dones o persones d’edat avançada. Per combatte-ho, el president del CSiP, Toni Vilà, aposta per potenciar projectes inclusius més enllà de l’ajuda mútua: «encara avui, moltes iniciatives es donen entre persones amb discapacitat o en forma d’accions d’ajuda mútua. Tanmateix, cada cop s’obren més projectes inclusius i comunitaris de gran interès que caldria potenciar, per exemple a través del lleure i l’esport inclusiu».
Davant d’aquesta diagnosi, els autors del document exigeixen compromisos ferms als responsables polítics. Entre les demandes principals destaquen el garantiment d’un finançament públic sostingut, l’impuls definitiu a l’accessibilitat universal, l’accés al servei d’assistència personal i una aposta real per l’educació inclusiva com a eina preventiva contra l’aïllament social.
Secció patrocinada per
