Logronyo va acollir els passats 3 i 4 de juliol la convenció CERMI Rural, un espai clau on es va debatre la delicada situació de les nenes i dones amb discapacitat que resideixen en entorns rurals. En representació del COCARMI, les tècniques Ariadna Ventosa Recasens i Carla Ventura Recasens van participar activament en una taula rodona per exposar la realitat d’aquest col·lectiu a Catalunya.
Organitzada pel Comitè Estatal de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), la principal plataforma de la discapacitat a nivell estatal, la convenció va posar de manifest la urgència de visibilitzar i abordar les múltiples discriminacions que aquestes dones i nenes afronten, especialment en zones de baixa densitat de població.
Una realitat de doble discriminació
La trobada va subratllar que les dones amb discapacitat pateixen de manera més intensa les conseqüències d’una societat patriarcal i els estereotips de gènere. Sovint, es veuen confinades a la llar, assumint majoritàriament tasques domèstiques i familiars. Aquesta situació s’agreuja per la interseccionalitat de gènere i discapacitat, a la qual s’hi sumen sovint altres factors com l’origen ètnic, la classe social, l’edat o el lloc de residència. Tot plegat dificulta greument la seva plena inclusió i participació en la societat. A més, es va assenyalar que dones víctimes de violència masclista poden adquirir una discapacitat a causa de les lesions patides.
Les necessitats principals identificades, que es veuen particularment agreujades en l’àmbit rural, inclouen:
- Accessibilitat: Presència de barreres físiques en carrers, edificis públics i centres educatius; transport públic amb freqüències limitades, vehicles poc adaptats i costos elevats; bretxa digital per la manca de formació; i absència de lavabos i canviadors adaptats.
- Accés a serveis essencials: Dificultat derivada de la dispersió geogràfica i la baixa densitat de població, amb una notòria falta de places en centres residencials i de dia.
- Treball i ocupació: Menys oportunitats i més barreres per accedir al mercat laboral.
- Educació: Menys oferta formativa adaptada i més barreres físiques als centres rurals. La manca d’escoles d’educació especial en alguns entorns rurals, com el Pirineu, obliga a grans desplaçaments o a l’ingrés en centres residencials.
- Oci: Menys activitats recreatives i esportives inclusives, amb falta de llocs reservats i problemes d’accés a espais culturals.
- Gènere: Major invisibilització, més exclusió, pobresa i violència.
Cal afegir que moltes associacions i entitats del sector de la discapacitat es concentren en zones urbanes, cosa que complica enormement l’accés als seus serveis des de les àrees rurals.
Explotació, violència i abús: Un repte pendent
Una part significativa de les violacions dels drets de les dones i nenes amb discapacitat al medi rural estan íntimament lligades a l’explotació laboral (especialment en el treball domèstic), la violència sexual (tant dins com fora de l’àmbit familiar), les pràctiques nocives (com tractaments d’infertilitat no consentits) i la manca d’accés a serveis essencials com la salut sexual i reproductiva, la justícia i el suport en casos de violència de gènere.
En aquest context, el COCARMI i les seves entitats membres estan impulsant diverses accions per revertir aquesta situació:
- Incidència política i jurídica: Promoció de jornades per visibilitzar la violència sexual en dones amb discapacitat, incloent-hi el testimoni en primera persona d’algunes dones.
- Suport legal i emocional a víctimes: Oferta d’assessorament i acompanyament específic, amb derivació a serveis especialitzats.
- Grup de treball de Gènere del COCARMI.
Les càrregues derivades de la cura de persones amb discapacitat recauen majoritàriament en l’entorn familiar, sent les dones (sovint la mare) les que assumeixen el rol de cuidadora principal no professional. Aquesta responsabilitat implica una renúncia parcial o total a la carrera professional, generant problemes econòmics i socials, i afectant greument la seva salut física i mental. El camp de les cures roman profundament feminitzat, una tasca que continua sense el reconeixement ni el suport adequat.
Per això, és imprescindible que les administracions públiques promoguin una redistribució equitativa de les tasques de cura, reconeguin el seu valor i contribueixin activament a la igualtat de gènere. Des del COCARMI es plantegen mesures concretes:
- Servei de “Respir familiar” flexible, continu i amb mirada familiar i interseccional: L’actual servei, tot i ser beneficiós, és insuficient per cobrir l’impacte econòmic, les necessitats socials i les urgències, i no s’entén com un servei de continuïtat. Ha de ser homogeni a tot el territori català.
- Desplegament de la figura d’assistència personal: Crucial per reduir discriminacions, fomentar la vida independent i alleujar la sobrecàrrega de les cuidadores no professionals.
- Incorporació de programes de suport jurídic i psicològic per a cuidadores: Desenvolupar serveis accessibles i descentralitzats que abordin l’estrès, la incertesa i la sobrecàrrega emocional d’aquestes dones.
- Estratègies per acompanyar les famílies en el procés d’envelliment: Tenint en compte l’envelliment prematur de les persones amb discapacitat i el dels seus familiars cuidadors.
El paper clau del CERMI autonòmic (COCARMI)
El COCARMI exerceix un paper fonamental per assegurar la garantia dels drets reconeguts en la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, posant un èmfasi especial en les dones i nenes amb discapacitat de l’entorn rural. La seva tasca és activa i estructurant, i inclou:
- Visibilitzar i donar a conèixer les vulneracions que pateixen les dones i nenes amb discapacitat al medi rural.
- Implementar programes específics per acompanyar-les a elles i a les seves famílies.
- Fer incidència política i institucional davant les administracions públiques catalanes per influir en el desenvolupament de polítiques i normatives.
- Defensar la veu de les dones amb discapacitat en primera persona davant les institucions.
- Incidir en les polítiques rurals amb perspectiva de discapacitat i gènere.
- Impulsar estudis i dades desagregades per fer visible la realitat d’aquest col·lectiu en municipis petits.
- Teixir aliances entre entitats socials, municipis i administracions per promoure models de desenvolupament inclusiu i comunitari.
La ponència va concloure reiterant la imperiosa necessitat d’adoptar una perspectiva interseccional. Aquesta mirada és clau per analitzar com es creuen els diferents eixos de desigualtat i garantir la plena inclusió i participació de les dones i nenes amb discapacitat en el medi rural, fomentant pràctiques replicables i efectives.
