El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) va presentar el passat 17 de febrer al Centre Cívic Pati Llimona l’Informe sobre l’Estat de la Joventut a Catalunya 2015, un document que reflectia l’estat de les polítiques públiques de joventut que es van desenvolupar a nivell municipal durant el 2015.
L’informe també abordava altres aspectes que afecten als i les joves de la ciutat i exposava les diferents accions que el CJB ha portat a terme en relació a aquestes temàtiques.
La presentació de l’informe de l’estat de la joventut a Catalunya 2015 es va dividir en tres blocs: emancipació, equipaments juvenils i espai públic, i cohesió social. Després de l’explicació de cada bloc, van intervenir diferents regidors i regidores de l’Ajuntament de Barcelona responsables dels temes de joventut.
Una de les dades més rellevants de l’estudi presentat pel CJB és que des del 2007 s’han destruït 427.000 llocs de treball ocupats per joves a Barcelona, segons l’informe sobre la situació laboral de les persones joves a Catalunya que elabora cada trimestre l’Observatori Català de a Joventut.
Aquesta dada va en la línia de la tendència de les persones joves respecte al mercat laboral en els darrers anys. La temporalitat, la parcialitat no desitjada i la subocupació -totes elles característiques de la precarietat- són de caràcter estructural pel que fa a l’ocupació juvenil.
Però si fosc és el present en aquest sentit encara més ho és el futur segons l’informe. La meitat de les persones de 15 a 29 anys acceptaria una feina amb un sou inferior al considerat just (gairebé 20 punts percentuals més que al 2002, any de l’última enquesta). Per aquesta raó també hi ha hagut un augment de 16 punts percentuals de joves que només estudien. S’ha passat del 29% al 2002 al 44,8% al 2015. Amb aquestes xifres no estranya que l’atur i les condicions laborals siguin el problema social que més preocupa a la joventut barcelonina.
De la mateixa manera i davant d’aquesta situació, la taxa d’emancipació de les persones joves d’entre 16 i 29 anys se situa al 24,1% mentre que a Barcelona, el 45,7% de les persones d’entre 25 i 29 anys no estan emancipades.
La manca d’oportunitats laborals dignes que permetin iniciar una vida autònoma i plena fa que moltes persones prenguin la decisió de marxar a l’estranger a la recerca d’aquestes oportunitats que Barcelona no els ofereix.
Segons “l’Informe sobre emigració i població barcelonina resident a l’estranger” elaborat pel CESB l’abril del 2015, les persones d’entre 15 i 29 anys residents a Barcelona que han decidit emigrar a l’estranger ha augmentat un 62,5% respecte les que ho van fer l’any 2009.
Seguint aquesta línia argumental un estudi elaborat per l’INJUVE a Barcelona, assegura que l’emigració del jovent pot suposar per a la ciutat una pèrdua d’entre 2.716 i 3.380 milions 10 d’euros al llarg del període 2014-2024. Amb aquest paisatge l’informe conclou que hi ha una necessitat imperativa de que les administracions públiques assimilin que s’està produint un fenomen migratori de caràcter massiu per part de joves.
Finalment, l’informe explica que la joventut ha estat un del col·lectius en que més ha impactat la crisi, però l’augment de les desigualtats ha estat una altra conseqüència rellevant. Barcelona no s’escapa d’aquesta tendència sinó que la consolida segons l’Informe anual sobre la renda familiar publicat per l’Ajuntament (corresponent a l’any 2014 ). Aquest indica que el barri més pobre de la ciutat (Trinitat Nova) s’ha empobrit encara més, mentre que el barri més ric (Pedralbes) s’ha seguit enriquint. Les dades recullen que una família de Sarrià-Sant Gervasi té una renda 7 vegades superior a una de Nou Barris, constatant que segons el barri de Barcelona on es neixi, es tenen més o menys oportunitats vitals.
