L’enfocament amb què les persones afronten l’envelliment té un impacte directe en la salut del cervell. Segons una investigació publicada a la revista científica Journal of the American Geriatrics Society, les persones grans que mantenen una mentalitat optimista presenten una probabilitat significativament menor de desenvolupar demència. L’estudi, titulat “The Bright Side of Life: Optimism and Risk of Dementia”, ha estat encapçalat per la doctora Säde Stenlund i s’ha basat en un seguiment exhaustiu de 9.071 adults sans amb una mitjana d’edat de 74 anys durant més d’una dècada.
Les dades revelen que per cada increment en l’escala d’optimisme, el risc de patir patologies cognitives disminueix, mostrant un ràtio de risc de 0,85. Aquesta correlació es manté inalterable fins i tot quan s’ajusten variables com l’edat, el nivell educatiu, el sexe o la presència prèvia de depressió. La doctora Säde Stenlund subratlla que “quins mantenien nivells més alts d’optimisme tenien més probabilitats de conservar intactes les seves capacitats cognitives”. Els autors de la recerca insisteixen que l’optimisme no és només la falta de tristesa, sinó un traz psicològic autònom vinculat a expectatives de futur positives.
A nivell biològic, l’optimisme podria actuar com un regulador del sistema immunitari. L’estudi suggereix que les actituds positives estan relacionades amb nivells més alts d’antioxidants en plasma i una millor gestió de l’estrès, factors que prevenen la inflamació cerebral. Aquesta visió s’emmarca en la teoria de la salutogènesi, que prioritza els elements que generen salut —com la resiliència— per sobre del focus tradicional en la malaltia. Segons els experts de l’Escola de Salut Pública de Harvard, “l’evidència epidemiològica emergent apunta que factors psicosocials com l’optimisme poden exercir un paper rellevant en el risc de desenvolupar deteriorament cognitiu”.
Tot i que l’optimisme té un component hereditari de prop del 25%, els investigadors recorden que és una habilitat que es pot entrenar i modificar. Aquesta plasticitat el converteix en una eina estratègica de salut pública per a futures polítiques de prevenció. Tot i això, els científics demanen cautela i més estudis a llarg termini per descartar la causalitat inversa, és a dir, assegurar que no és la bona salut la que genera l’optimisme, sinó a l’inrevés.
La rellevància d’aquestes troballes és especialment crítica a l’Estat espanyol, on les malalties del sistema nerviós ja representen el 6% de les defuncions totals. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, la demència i l’Alzheimer són causes de mortalitat predominants en dones, amb més de 21.700 morts anuals. La Fundació Pasqual Maragall estima que actualment hi ha prop de 950.000 persones convivint amb demència a Espanya, una xifra que podria duplicar-se en les pròximes dècades si no es troben noves vies de prevenció més enllà dels tractaments clínics convencionals.
Davant d’unes patologies altament discapacitants que erosionen l’autonomia personal i la memòria, la identificació de factors protectors com l’actitud vital esdevé una prioritat. En paraules de l’equip investigador, l’optimisme podria ser la clau per a “noves vies d’intervenció més enllà dels enfocaments clínics tradicionals”, oferint una esperança addicional en la gestió de l’envelliment d’una població que, segons les previsions, serà cada cop més envellida i vulnerable a aquestes malalties.
