El Consell Espanyol per a la Defensa de les persones amb Discapacitat i / o amb dependència (CEDDD) segueix mostrant la seva gran preocupació pels alumnes amb discapacitat, les seves famílies i docents davant la intenció d’alguns partits polítics i organitzacions sectorials d’eliminar l’Educació Especial que atén milers de nens i nenes amb necessitats especials a Espanya.
En aquest sentit, des del Consell Espanyol per a la Defensa de la Discapacitat i la Dependència, exigeixen que no se suprimeixi cap de les modalitats educatives del sistema educatiu espanyol. Per tot això, han demanat que es rebutgin les mesures legislatives que intenten eliminar l’Educació Especial sota la premissa errònia de que un col·legi ordinari és sempre el millor per a tots els nens i totes les nenes.
L’entitat creu que l’Educació Especial garanteix els drets elementals de les persones amb discapacitat acollides a aquesta opció lliurement dins el sistema educatiu, i per això considera que suprimir-la seria vulnerar molt greument drets consagrats en les lleis europees i espanyoles que protegeixen a aquest col·lectiu.
Unes 37.000 famílies s’han vist greument alarmades davant la possibilitat del tancament dels col·legis d’educació especial per la suposada segregació segons un informe realitzat per dues persones d’un comitè extern de l’ONU que es van desplaçar a Espanya després de rebre la denúncia contra l’Estat espanyol del Comitè Espanyol de Representant de Persones amb Discapacitat (CERMI).
No consta que visitessin cap centre d’educació especial ni tampoc es van reunir amb docents o terapeutes d’aquests centres, ni amb alumnes o els seus familiars. Així i tot, van concloure, amb l’aval del CERMI, que al nostre país es conculquen els drets de tots els nens amb discapacitat. El resultat d’aquest informe ha estat doncs, parcial i esbiaixat, els errors metodològics semblen desconèixer també la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada per Espanya, la qual admet la coexistència de l’escola ordinària i l’escola especial.
En aquest context resulten vitals iniciatives com la celebració del I Congrés Nacional Interdisciplinari d’educació especial, organitzat per l’Associació Nacional de Centres d’Educació Especial (ANCEE) i la Fundació Promiva.
Un fòrum on es van compartir les experiències i propostes de treball a la atenció als alumnes amb necessitats educatives especials així com es va destacar que que en comptes de segregar, els col·legis d’educació especial són tot el contrari: llocs summament especialitzats on l’alumnat es desenvolupa plenament per aconseguir la seva inclusió en la societat.
Un altre dels grans defensors de l’Educació Especial és la Plataforma Inclusiva Sí, Especial TAMBÉ, formada per persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i docents, que creuen i defensen el dret de totes les persones amb discapacitat a gaudir d’una inclusió real en la societat en tots seus àmbits, podent això aconseguir-se estant escolaritzats tant en centres ordinaris com en centres d’Educació Especial.
L’objectiu d’aquestes iniciatives és donar veu a milers de famílies que tenen fills amb discapacitat intel·lectual i mostrar el rebuig a la proposta del CERMI que es tanquin tots els centres d’educació especial en 2025, el que obligaria a tots els alumnes amb necessitats especials d’aquests centres a anar forçosament a un col·legi ordinari on no tenen ni els mitjans, ni la formació ni els recursos suficients.
Així, els col·legis d’educació especial són centres específics i especialitzats que donen una resposta personalitzada i que garanteixen els suports necessaris a cada nen, cada nena i cada jove. Les persones amb discapacitat presenten aptituds i necessitats molt diferents, per això, la inclusió educativa passa per contemplar cada situació i cada alumne i alumna en particular, tal com es ve fent en l’Educació Especial al nostre país i en altres de l’àmbit europeu.
L’accés de l’alumne amb necessitats especials a l’Educació Ordinària o Especial depèn d’un dictamen d’escolarització de la Conselleria autonòmica, basat en una avaluació psicopedagògica, que determina si el nen ha de ser escolaritzat en un Centre ordinari o d’educació especial. El dictamen intenta encaixar les necessitats de l’alumne i els recursos dels centres.
Per la CEDDD l’opinió dels pares com a majors coneixedors de la realitat dels seus fills no és tinguda compte; se’ls nega la capacitat per prendre la decisió més important i bàsica sobre l’escolarització dels seus fills. malgrat el reconeixement del dret preferent dels pares per escollir el tipus de educació i el Centre dels seus fills, aquest dret no sembla comprendre l’elecció de l’escolarització en un Centre Ordinari o d’Educació Especial. El resultat és que hi ha pares obligats a escolaritzar els seus fills en una modalitat educativa que rebutgen, quan les dues vies, Inclusiva i Especial, són necessàries i complementàries.
A més consideren que aquesta situació està succeint en un sistema educatiu on els Col·legis Ordinaris no disposen d’una proposta educativa per a tots els nens amb discapacitat, sense ser en absolut inclusius; i no ho seran per la mera absorció formal i sense recursos dels alumnes amb discapacitat. El tancament dels Centres d’Educació Especial suposaria una veritable discriminació per als seus alumnes per impedir-accedir als mitjans especialitzats que la seva educació exigeix.
Per la CEDDD Si es pretén la inclusió real de les persones amb discapacitat, s’ha d’acceptar la necessitat d’una educació específica i especialitzada per al que la necessiti com element compensador de les desigualtats derivades de la discapacitat.
