
Després de la realització de l’informe ‘La situació de la salut mental a Espanya’, dut a terme per la Confederació Salut Mental Espanya i la Fundació Mutua Madrileña, s’ha elaborat aquest estudi específic, que ha suposat una gran oportunitat per conèixer la situació de la salut mental al moviment associatiu Salut Mental Espanya.
El document ‘La situació de la salut mental a Espanya. Anàlisi del moviment associatiu’, amplia i complementa l’estudi realitzat en població general. Està basat en una enquesta de participació voluntària en la que han participat 650 persones, entre les que es troben persones amb experiència pròpia, familiars i persones properes, i professionals.
Entre les dades principals que recull l’estudi, destaca que el 68,2% de les persones del moviment associatiu amb un problema de salut mental declaren haver patit rebuig social en algun moment per part del seu entorn. També discriminació, sobretot a la feina (60%).
Conclusions de l’estudi
El 43,2% de les persones que han participat en aquest estudi afronta la situació actual amb preocupació, i és més gran entre els i les familiars de persones diagnosticades (52,8%). Un 40% i un 35,5% de les persones estan molt o força preocupades per no poder fer front al pagament de les seves factures i del seu lloguer o hipoteca, respectivament. En general, un 87,8% de les persones sent estrès de manera regular o ocasional. Aquest sentiment és més gran en la població diagnosticada i els seus familiars.
També cal destacar que, dins del moviment associatiu, les persones diagnosticades autoavaluen pitjor la seva salut mental, i la qualifiquen com a bona o molt bona en menor mesura.
D’altra banda, 4 de cada 10 persones diagnosticades s’han sentit les últimes dues setmanes nervioses, ansioses, o amb por, han tingut problemes de son, han tingut problemes per concentrar-se en una tasca, amb poc interès per fer les coses, amb estat d’ànim baix, molt trist o decaigut i soles o aïllades.
8 de cada 10 persones diagnosticades han patit en algun moment de la vida un atac d’ansietat o pànic, depressió o ansietat perllongada en el temps. Un 55,3% declara haver patit alguna vegada ideació o intent de suïcidi i un 27,8% autolesions. Un 66,7% de les persones diagnosticades consumeix actualment algun psicofàrmac, i els ansiolítics (60,6%) i els antidepressius (64,7%) són els més comuns.
La majoria (62,5%) considera que acudir a un professional de la salut mental és econòmicament inaccessible, sent aquesta opinió més gran entre els i les familiars de persones diagnosticades (66,9%).
Perfil de la persona amb problemes de salut mental del moviment associatiu
L’informe també reflecteix quin és el perfil de persones amb experiència pròpia en salut mental i pertanyen al teixit associatiu.
Hi ha una proporció més gran de dones (més de dos terços) que d’homes. És una població adulta: tenen de mitjana 44 anys. No tenen un nivell socioeconòmic definit, encara que preval un nivell socioeconòmic superior. La meitat treballa i 3 de cada 10 són pensionistes o persones amb incapacitat laboral. La majoria són solters/es. Un 15% no és heterosexual i un 2% no s’identifica amb el gènere assignat en néixer.
Pel que fa a la percepció dels recursos humans i materials disponibles a l’atenció a la salut mental, les persones que participen en aquest estudi no creuen que es destinin suficients recursos al sistema públic de salut mental. Creuen que el nombre de professionals és insuficient i que els temps d’espera de les persones amb problemes de salut mental són alts.
Les tres mesures assistencials proposades preferides per millorar l’atenció a la salut mental són: augmentar el nombre de professionals en salut mental (88,6%), més suport sociosanitari: centres de dia, ocupacionals, habitatges tutelats (71,8% ) i més Centres de Salut Mental Comunitaris i/o Equips de Tractament Assertiu Comunitari (62,8%).