Professionals i experts en salut mental alerten que l’actual sistema ofereix eines insuficients per a la recuperació i reinserció de persones amb trastorn mental que han comès delictes. Aquesta és una de les principals conclusions de la I Jornada de Salut Mental en l’Àmbit Penitenciari, celebrada al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, sota el títol Construint ponts cap a una atenció integral. Un dels fets més preocupants és que el 60% de les penes vinculades a delictes associats a trastorn mental es compleixen en hospitals psiquiàtrics penitenciaris. Els experts assenyalen que l’estigma i la dificultat per traslladar aquestes persones a recursos comunitaris obstaculitzen la seva recuperació, i per això, reclamen la creació d’unitats especialitzades fora de l’entorn penitenciari.
A Catalunya, durant el 2024, un 40% de les 8.000 persones internes van requerir atenció especialitzada en salut mental i addiccions. Malgrat disposar d’un model pioner, el sistema penitenciari i sanitari català afronta greus dificultats per externalitzar individus amb trastorn mental greu que han comès delictes en moments d’alteració psíquica, sense una comprensió plena de les conseqüències de les seves accions. Aquesta situació manté un enfocament que dóna prioritat a la seguretat per sobre de la cura, convertint-se en un dels principals reptes en les polítiques sanitàries, el model penal i els drets humans.
Aitor Eneko Olivé, cap de gestió d’Infermeria en Salut Mental penitenciària del Parc Sanitari SJD, considera que «les persones amb trastorn mental han de rebre atenció especialitzada i, quan el risc disminueix, continuar el tractament en recursos comunitaris. Però la realitat és que el 60% de les mesures de seguretat es compleixen en hospitals psiquiàtrics penitenciaris, fet que contradiu els principis de recuperació, desinstitucionalització i dignitat de les cures.»
Un dels principals obstacles per a la reinserció d’aquestes persones és l’exigència judicial de «risc zero» per autoritzar el trasllat a recursos comunitaris. Els professionals consideren aquesta condició clínicament inviable. Malgrat que puguin acreditar un risc molt baix i controlat, aquesta valoració sovint és insuficient. Per aquest motiu, moltes persones amb trastorn mental romanen en entorns penitenciaris que els allunyen dels recursos més adequats per a la seva recuperació, fins i tot quan estan estabilitzades i preparades per iniciar un procés de reinserció.
L’estigma: una doble condemna
Les persones amb trastorn mental que estan internes a presó pateixen una doble vulneració: pel seu trastorn i per la privació de llibertat. Olivé explica que «quan una persona amb trastorn mental comet un delicte, deixa de ser vista com una persona que necessita cura i tractament, i passa a ser percebuda com una amenaça». El testimoni d’Ismael Molina, que va passar per la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària (UHPP), posa veu a aquesta dura realitat. «Quan la part sanitària considera que ja estàs recuperat, encara pots estar tres anys més ingressat per la part legal. I quan surts, l’estigma social és molt fort. Em tenen més por pel trastorn mental que no pel delicte que vaig cometre», assegura.
L’estada de Molina a la UHPP del Parc Sanitari Sant Joan de Déu va significar un avenç en el trencament de protocols institucionals que estaven més orientats al compliment de la pena que a la recuperació. Molina va lluitar per aconseguir accés a un ordinador o matricular-se a la universitat, entre d’altres. Per a ell, és fonamental planificar la vida abans de la sortida i, especialment, comptar amb el suport familiar i l’acompanyament professional a la unitat de salut mental. Actualment, amb una vida normalitzada i una professió qualificada, Molina participa en investigacions sobre l’estigma i, quan se li demana, comparteix la seva experiència, com va fer a la UHPP, exercint de pacient expert per ajudar els nous interns a adaptar-se a la unitat. «És el que m’hauria agradat trobar quan vaig arribar», conclou.
Dignitat i comunitat: la visió del Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Des de fa dècades, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu promou un model centrat en la persona i la recuperació en contacte amb la comunitat. Els professionals insisteixen en la necessitat que aquesta problemàtica sigui una prioritat en l’agenda política i social. «Ens trobem davant d’una urgència que mereix visibilitat i acció», afirmen els professionals en contacte diari amb les persones a les unitats penitenciàries d’atenció a la salut mental.
En aquesta línia, el Parc Sanitari SJD advoca per la creació de serveis especialitzats en l’àmbit civil, on s’implementin les estratègies i tècniques existents per assegurar projectes de recuperació que valorin el risc sense que aquest bloquegi, per por, els tractaments i la reinserció comunitària, amb mesures de contenció adequades i enfocades a trencar el cicle d’exclusió. Països com França o el Regne Unit ja han implementat unitats intermèdies d’alta seguretat comunitària que combinen l’especialització amb la reinserció lliure d’estigma.
Amb dues unitats hospitalàries psiquiàtriques a Brians 1 i 2, i programes d’atenció ambulatòria, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu és un dels referents principals en salut mental penitenciària a Catalunya. Hi treballen 250 professionals amb l’objectiu de garantir que les persones que han comès un delicte a causa d’un trastorn mental tinguin accés a un tractament lliure d’estigma i amb les mateixes possibilitats de reinserció que aquells que reben el tractament a la comunitat.
