L’Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (ATUC) ha elaborat una guia tècnica que recull els requisits indispensables perquè les parades d’autobús siguin plenament accessibles per a les persones amb discapacitat. El document pretén esdevenir un marc de referència per a ajuntaments i administracions públiques a l’hora de projectar o modificar l’espai urbà. Aquesta iniciativa respon a una realitat social on més de quatre milions de ciutadans tenen alguna discapacitat a l’Estat espanyol, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i on les persones majors de 65 anys ja representen prop del 20% de la població total.
Des de la patronal del transport han subratllat a Servimedia que «la guia parteix d’una idea fonamental: l’accessibilitat del transport públic no comença quan el viatger puja a l’autobús», sinó que la mateixa infraestructura d’espera determina si una persona pot utilitzar el servei de forma autònoma, còmoda i segura. La presentació del manual coincideix amb la Setmana Europea de la Mobilitat, organitzada per la Comissió Europea sota el lema ‘Mobilitat per a totes les persones. Equitat intergeneracional’, una campanya que posa el focus en la creació d’infraestructures sense barreres arquitectòniques ni comunicatives.
Una infraestructura urbana essencial des de l’origen
L’entitat defensa que l’accessibilitat universal s’ha d’integrar des de la fase inicial de planificació de noves urbanitzacions i no pas com una correcció posterior. El secretari general d’ATUC, Jesús Herrero, ha destacat que “l’accessibilitat no es pot resoldre únicament mitjançant la instal·lació de mobiliari adaptat” i ha afegit que, per assolir una xarxa de transport realment inclusiva, “la parada s’ha de concebre com una infraestructura urbana essencial i planificar-se des de l’inici de qualsevol actuació sobre l’espai públic”. Les millores plantejades benefician directament les persones amb discapacitat, però també faciliten el desplaçament de gent gran, usuaris amb equipatge o famílies amb cotxets infantils.
Condicions tècniques per a les marquesines i l’espera
El manual defineix les característiques d’una zona d’espera accessible, la qual ha d’estar lliure d’obstacles com felaners o contenidors per permetre la maniobra de les cadires de rodes i el desplegament de rampes. Les marquesines han de comptar amb il·luminació adequada, paviment antilliscant, espai reservat per a cadires de rodes i com a mínim un banc adaptat amb respatller i reposabraços. A més, per afavorir la mobilitat de les persones amb discapacitat visual, es proposa la instal·lació de paviment tàctil de guiatge i franges de contrast al voral.
Informació accessible i format braille
Pel que fa a la comunicació, la guia indica que les parades han d’oferir informació clara sobre línies, recorreguts i horaris tant en marquesines com en postes. És obligatori incorporar el nom i el codi de la parada en sistema braille, i es recomana disposar de sistemes de veu a demanda i pantalles electròniques llegibles per a persones amb deficiència visual. El document obre la porta a l’ús d’aplicacions mòbils com a complement, sempre que formin part d’un servei general accessible i no suposin cap cost addicional per a l’usuari.
Aquesta publicació ha estat elaborada per ATUC amb la col·laboració d’empreses del sector com Alsa, Compañía del Tranvía de San Sebastián (Donostiako Tranbia Konpainia), Empresa Malagueña de Transportes, Empresa Municipal de Transportes de Madrid, Empresa Municipal de Transports Urbans de Palma, Empresa Sagalés i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). L’associació agrupa operadors de transport urbà que donen feina a més de 25.000 persones, superen els 5.000 milions d’euros de facturació anual i transporten més de 4.000 milions de viatgers cada any.
