Diumenge, 5 desembre 2021
IniciEducació InclusivaEfrèn Carbonell: “Absolutament tots els alumnes amb discapacitat poden anar a una...

Efrèn Carbonell: “Absolutament tots els alumnes amb discapacitat poden anar a una escola ordinària”

efren carbonell escola inclusiva a Catalunya
Efrèn Carbonell en un moment de l’entrevista // Foto: Diari de l’Educació

El fins ara director de la Fundació Aspasim, que tot just s’acaba de jubilar, considera que el Síndic de Greuges fa curt quan demana una reducció del 70% de l’alumnat de l’escola especial. I pensa que, per avançar, fa falta voluntat política i recursos, però també “posar-hi ganes i creure-s’ho”, com feien a finals dels noranta les escoles amb les quals Aspasim va començar a treballar les primeres experiències d’inclusió.

Efrèn Carbonell és un dels referents de l’educació inclusiva a Catalunya. I és, com tants altres aquí i a la resta del món, un psicopedagog que ve de l’escola especial. I que predica, des de fa molts anys, que les escoles especials s’han de tancar. Als 17 anys anava a estudiar Filologia catalana, però a última hora va canviar de parer i es va inscriure a Psicologia, pensant que potser així podria ser més útil a la seva germana Mercè, que tenia síndrome de Down. La Mercè aleshores estava escolaritzada en un centre d’educació especial anomenat Aspasim, que dirigia Vicenta Verdú, i al seu pare l’havien fet president de l’associació de famílies. Efrèn Carbonell hi acabaria entrant com a mestre a començaments dels vuitanta, i deu anys després, i durant els últims trenta, n’ha estat el director.

Ara es jubila, que no vol dir que es retiri, adverteix, ja que pensa seguir donant guerra. Al llarg d’aquests anys, Carbonell ha impulsat diverses jornades sobre educació inclusiva, ha portat a Barcelona experts de la talla de Gordon Porter, ha cofundat i presidit Dincat, ha estat un membre molt actiu de la Plataforma per l’Escola Inclusiva i de l’associació LADD (L’Associació en Defensa de les Persones amb Discapacitat). I ara passa a ser “un voluntari més” de la Fundació Aspasim, a banda d’haver accedit a formar part d’altres projectes, com la Federació Catalana de Voluntariat o l’Associació de Mestres Rosa Sensat. També està ultimant un llibre, que es titularà Aprendre a veus. Cap a cent anys d’educació diferenciada, que serà continuació i complement del que va publicar l’any 2017: Escoles inclusives, escoles de futur (Rosa Sensat).

fiare banca etica crowdfunding

Sempre m’ha sorprès que hi hagi directors de centres d’educació especial que defensin que s’han de tancar.

Nosaltres som una escola especial que vol tancar, però ho vol fer quan l’escola ordinària sigui capaç de donar la mateixa qualitat educativa a alumnes amb discapacitats greus. Pensa que en aquests moments la nostra escola, de tot el seu alumnat, només el 15% està a l’escola especial, tota la resta estan a escoles ordinàries.

En quin moment Aspasim va fer aquest clic?

El canvi de filosofia de l’escola apareix d’una reflexió que fem el 1987. Comencem a dir-nos que l’escola ho té tot menys la normalitat, i decidim començar a picar la porta d’escoles ordinàries, i així és com comencem a fer compartides amb l’Escola Solc, l’Escola Xiprers, l’Escola Nabí… Alumnes que estaven matriculats a l’escola especial i que van unes hores a l’escola ordinària. Hi havia una inspectora molt potent, que era la Maria Teresa Rodríguez, que ens va impulsar a transgredir la llei. I això ens deia: “La llei, perquè canviï, l’has de transgredir”.

Però les compartides no són el punt final. O sigui que hi va haver una evolució?

Correcte, nosaltres fem compartides entre el 1987 i el 1998, i entre el 94 i el 98 vaig tenir la sort de poder participar en un projecte Comenius de la UE, com a representant de la Generalitat. I allà vaig conèixer el que se’n deia la integració. I l’any 98 ens van enviar al districte londinenc de Newham a conèixer l’experiència de la inclusió. Allà és on vaig veure que qualsevol alumne, absolutament qualsevol, independentment de la seva discapacitat, podia estar a l’escola ordinària. Quan veus això ja no pots tirar enrere. Allà feia 10 anys que havien començat un pla de reconversió de tots els seus centres d’educació especial, que eren vuit o nou, i l’objectiu era tancar-los tots, de tal manera que el professional podia optar per marxar o bé recol·locar-se en els centres ordinaris que hi havia o bé en el centre de referència que van crear per aquell districte. Al final no es van tancar totes les escoles, en van quedar dues, que encara hi són, i són les dues que tenien l’alumnat amb més problemàtica de trastorn mental. Però la resta d’alumnes està a escoles ordinàries. Què hi havia? Voluntat política.

Perdoni que li ho faci repetir. Realment pensa que absolutament tots poden passar a l’escola ordinària?

La qüestió no és focalitzar-nos en el problema de l’alumne, sinó en veure què fa l’escola per adaptar-se a cadascun dels alumnes. El problema mai és l’alumne, sinó la transformació que ha de fer tota una escola per donar una resposta educativa de qualitat a aquest alumne. A Newham hi havia alumnes amb discapacitats molt greus –que aquí estan en centres molt especialitzats– a escoles ordinàries, perquè allà hi havia infermera i altres professionals necessaris. Un alumne no és un problema, és una oportunitat que tu tens de transformació.

Què passa quan torna de conèixer aquesta experiència?

Doncs que torno i li dic a Xiprers que aquests quatre alumnes que teniu aquí en compartida, per què no fem que els recursos de l’especial que tenim per aquests quatre alumnes els posem a l’escola ordinària? I diuen que val. Va ser un projecte fantàstic! I així vam seguir amb l’Escola Costa i Llobera, amb l’Escola Vila Olímpica, amb l’Escola Bellesguard… fins que l’any 2012 es veu que al Departament d’Ensenyament això que fèiem no els va agradar i ens va apartar. Vam haver d’anar a la justícia i el jutge ens va acabar donant la raó. Allò funcionava bé i estava emparat per la LEC! A partir d’aquí aquests suports els vam començar a fer amb un conveni experimental que va aprovar el mateix Consell de Govern i més endavant vam fer la concertació, quan encara no se’n deia CEEPSIR.

El síndic de Greuges ha recomanat el tancament de centres d’educació especial fins a aconseguir la reducció d’un 70% del seu alumnat. Això ha alarmat una mica, però entenc que per vostè encara seria una mesura tímida?

I tant! I també m’ho semblaven els plantejaments de la ministra Celáa, que d’altra banda ha estat una gran ministra i al País Basc va ser una gran consellera d’Educació, i per això allà la major part dels alumnes amb discapacitat estan a l’escola ordinària amb els recursos adequats i posant-hi el percentatge del PIB que toca. Però les 84 pàgines de l’informe del Síndic diuen moltes més coses i s’han de llegir atentament. Ha de ser un orgull per l’escola especial poder ajudar a transformar l’escola ordinària, i la normativa dels CEEPSIR és boníssima, perquè dona tot el ventall que vulguis per transformar l’escola ordinària.

Entrevista de Víctor Saura a El Diari de l’Educació. Si vols llegir la resta de l'entrevista ho pots fer a través d'aquest enllaç.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de les últimes notícies del món de la diversitat funcional a Catalunya

Fes-te subscriptor Premium

Si vols tenir accés a totes les notícies publicades al Diari, l'agenda del sector, i informació sobre subvencions, ajudes, convocatòries, recursos i moltes més coses, subscriu-te a la Newsletter Premium

Redacció/Fonts
diari de la Discapacitat / El digital de la diversitat funcional a Catalunya

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES