
En el marc del Dia Internacional del Treball, ECOM, màxima representant de les persones amb discapacitat física i/o orgànica a Catalunya, enguany vol reivindicar, a més del dret al treball de totes les persones amb discapacitat física i/o orgànica, també el seu dret a decidir sobre la seva vida laboral. Emparant-se en la Convenció de l’ONU, recorda que les persones amb discapacitat no només tenen el dret a tenir una feina i a guanyar-se la vida dignament sinó que també tenen el dret a poder triar de què (quin tipus de feina) i on (mercat ordinari o mercat protegit) volen treballar, igual com ho fan la resta de persones.
L’entitat, amb una experiència de 30 anys treballant per la inclusió laboral del col·lectiu, constata que les persones amb discapacitat física i/o orgànica no tenen les mateixes possibilitats d’elecció sobre el seu futur laboral que la resta de persones. Afirma que les traves i la discriminació es donen ja en l’àmbit formatiu, ja que quan acompleixen 16 anys, en el moment de passar a l’educació post obligatòria (que és el moment en què les persones escollen l’itinerari formatiu que les ha d’encaminar a un futur professional), les persones amb discapacitat física i/o orgànica perden el dret als suports i a les adaptacions curriculars a què han tingut dret en l’etapa d’educació obligatòria.
Aquesta pèrdua de suports i adaptacions els obliga a encaminar-se a formacions i/o itineraris a uns àmbits professionals molt limitats (jardineria, neteja, consergeria), en què les condicions laborals solen ser precàries i amb poca projecció professional. En aquest sentit ECOM reclama la necessitat de fer accessibles a les persones amb discapacitat física i/o orgànica totes les formacions professionals així com els estudis universitaris, facilitant-los adaptacions curriculars, fent accessibles els entorns físics i facilitant-los els suports que puguin necessitar, com pot ser l’assistència personal.
Un altre dels factors que limiten les possibilitats laborals de les persones amb discapacitat és la manca d’accessibilitat i de mesures de flexibilitat laboral així com la carència de suports per al foment de l’autonomia. Per això ECOM urgeix les empreses a fer accessibles els entorns laborals (accessos, recorreguts, lavabos, taules i altre mobiliari de treball…), a incrementar les mesures de flexibilitat laboral (adaptacions horàries, pauses laborals…) per adequar-se a la diversitat de les persones, i a facilitar els suports necessaris per al desenvolupament de la feina per tal d’afavorir així la igualtat d’oportunitats en l’accés a la feina a les persones amb discapacitat física i/o orgànica. També els anima a promoure el teletreball i a facilitar aquesta modalitat laboral a les persones amb discapacitat física i/o orgànica si això pot afavorir la seva inserció laboral i/o facilitar el desenvolupament de la seva feina.
Tanmateix, insta també a l’Administració Pública a millorar les polítiques actives d’ocupació i a garantir a les persones amb discapacitat física i/o orgànica un suport clau per al foment de la seva autonomia, com és l’assistència personal, ja que aquesta també els facilitaria la seva inclusió laboral. ECOM recorda al Govern que l’assistència personal és un dret, tal com està reconegut a la Convenció.
Totes aquestes barreres que troben les persones amb discapacitat física i/o orgànica per accedir al mercat laboral ordinari, les encamina forçosament cap al mercat protegit de treball. Per a ECOM això és una clara vulneració del dret a poder escollir lliurament un treball, que els reconeix la Convenció de l’ONU.
La situació d’empleabilitat de les persones amb discapacitat
Segons dades de l’Informe 2020 de l’ODISMET (Observatorio sobre Discapacidad y Mercado de Trabajo en España), l’any 2019 hi havien 1.876.900 persones persones amb discapacitat en edat activa. D’aquestes estaven actives 638.600 (ocupades o aturades) i només 485.900 persones estaven treballant.
Quant a la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat era del 34%. El 34,6% corresponia als homes, per un 33,3% de dones. Uns percentatges molt allunyats de la taxa d’activitat de les persones sense discapacitat, que era del 77,7%, més del doble. Així, 1.238.400 persones amb discapacitat en edat activa eren inactives laboralment.
D’altra banda, la taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat al 2019 era del 25,9% (només una de cada quatre persones amb discapacitat tenia feina), quan la taxa d’ocupació de les persones sense discapacitat arribava al 66,9%.
Per contra, la taxa d’atur de les persones amb discapacitat era del 23,9%, més de nou punts per sobre de la de les persones sense discapacitat, que es quedava en el 14,2%.