Dilluns, 5 desembre 2022
Dilluns, 5 desembre 2022
IniciOpinióDiscriminació, Diferència i Canvis

Discriminació, Diferència i Canvis

discriminació persones amb discapacitat
Les persones amb discapacitat són diferents i per això son discriminades // Foto: Josh Appel (@unsplash)

La discriminació crea diferències, però no totes les diferències produeixen discriminació. La diferència pot ser positiva i acceptant-la converteix la societat en més resilient. La diferència és negativa quan es converteix en discriminació, i quan s’imposen i perjudica altres persones.

anunci guies d'arrel

Discriminació

La discriminació és imposada per grups o altres persones que busquen poder. La relació de poder és essencial en la discriminació. Per obtenir poder es perjudica amb discriminació a altres persones en ser diferents per raça, sanitat, religió, lloc de naixement o ideologia. Un exemple dels darrers temps és el de George Floyd. Era diferent per ser negre, però va ser la discriminació representat pel poder de la policia, que li va causar la seva mort. 

Banner 300x250px EnBucle3

La diferència negativa i la desigualtat crea prejudicis i discriminació. No només és desigualtat la que crea discriminació. Per exemple, en el meu cas no em surt bé parlar pel dany cerebral causat per un accident. Aquest fet es converteix en discriminació perquè la gent pensa que no puc defensar les meves idees. Les persones que no poden parlar bé es troben amb barreres –literals o simbòliques- que impedeixen accedir a una participació oberta a la societat. La comunicació verbal amb les altres persones s’entén com una cosa essencial. La societat no entén que hi ha altres maneres de comunicar-se no parlades. La pandèmia del coronavirus demostra això. La manera de treballar és diferent. El teletreball fa que hi hagi menys llenguatge parlat. La comunicació no verbal i no presencial és ara la manera més habitual de treballar.

La raó més habitual i subtil de discriminació és per manca d’informació. Per això és molt important saber que existeix i analitzar la discriminació per poder canviar-ho. S’ha d’acceptar que hi ha alternatives de fer les coses. 

Hi ha empreses que desconeixen els avenços per a la gent amb discapacitat i acaben per discriminar perquè pensen que no poden fer la feina. Jo vaig ser discriminat per aconseguir una feina, perquè l’empresa desconeixia que es desenvolupa un sistema com Siri però per persones amb problemes per parlar.

A més del meu impediment de parla, un altre exemple de discriminació és no poder parlar bé un idioma. Si no parles un idioma no participes a les discussions de l’època.

Un exemple era James Baldwin, un escriptor afroamericà i activista dels anys 60 que vivia a França i no parlava francès. Estava en silenci amb les altres persones i no podia participar a les discussions acadèmiques franceses de l’època. Era esborrat de la presència intel·lectual de la societat. El silenci també pot tenir algun avantatge. James no era discriminat a França per ser negre. El silenci et permet analitzar millor la societat i sentir millor què diuen altres persones de tu i com ho diuen. Així podia veure millor els problemes de la societat, amb més claredat i ho compensava amb el seu activisme.

Una altra cosa són les barreres arquitectòniques. Per culpa d’un accident de cotxe vaig amb cadira de rodes. Encara que puc caminar amb cadira de rodes per anar més ràpid, sempre he de preguntar i assegurar-me abans si puc entrar a la botiga, anar al cinema o visitar-te a casa. El món no hi està adaptat. 

Sóc diferent, però és discriminació no poder moure’m amb llibertat? Sóc diferent, però sóc discriminat perquè no et puc anar a veure a casa teva o perquè diuen que no tenen una feina preparada per a mi?

Perquè vaig amb cadira de rodes tinc una visió única de l’accessibilitat a la ciutat. Tinc una experiència única. Per això per ensenyar l’accessibilitat els alumnes van un dia a cadira de rodes i així tenen l’experiència de l’accessibilitat. No es pot tenir millor experiència en accessibilitat que estar confinat permanent a una cadira de rodes. A mi em van discriminar per no tenir experiència en accessibilitat, però quina experiència és millor que anar amb cadira de rodes.

Diferència

La gent amb discapacitat és diferent, però són discriminats perquè es pensa que necessiten més ajuda. L’accessibilitat és un dret humà, però és important pensar que és una oportunitat. Moltes coses que s’han dissenyat o han ajudat a gent amb discapacitat després han estat utilitzades al món real pel seu fàcil ús. A més, pensant l’accessibilitat com una cosa positiva, fa sentir les persones amb discapacitat útils i capaços d’ajudar a la societat.

El disseny universal facilita la vida a tothom i no només per a persones amb discapacitat. El ratolí de l’ordinador per exemple es va dissenyar per a éssers humans amb Parkinson però ara és utilitzat per tot el món. Un altre exemple el pelador gruixut. Va ser dissenyat també per a humans amb poca destresa amb la mà, però ara és utilitzat per tothom pel seu fàcil ús. Un altre exemple són els guals com a rampes que uneixen els carrers i les voreres. A l’origen va ser dissenyat per a persones que van en cadira de rodes, però ara s’utilitza sempre i facilita la vida a tothom. Les portes més grans i automàtiques és ara obligat als edificis públics. 

Altres coses que van ser dissenyades per a persones amb discapacitat que ara son utilitzades per tot el món són els banys adaptats, terres texturats, raspall de dents elèctric, el velcro com a sistema per tancar, l’audiollibre, maleta amb rodes, autobús amb pis baix, la palleta per beure flexible i el google maps.

Una altra cosa que crea diferència són les notes dels nens a les escoles. Treure millor o pitjor notes mai no hauria de ser per discriminar. En el meu cas era diferent. No era de bones notes, però no vaig ser discriminat perquè vaig acabar anant a Harvard becat.

Cal promoure les diferències, així es construeix una societat més resilient i també és bon negoci. Cal veure l’accessibilitat no com una qüestió de drets humans, sinó com una cosa beneficiosa per a tothom i les empreses. S’ha de veure com un mecanisme per aconseguir una societat més igualitària i com un benefici per a tothom.

Canvis

Els canvis són generalment positius, encara que la gent s’hi resisteix. El meu accident va ser un canvi radical que em va obligar a replantejar-me coses que ja havia acceptat com a inamovibles. El coronavirus és un canvi radical a la societat. Ens obliga a replantejar-nos els valors i el que valorem. Els canvis ens fa replantejar-nos el status quo de les coses i ens permet reflexionar. Els canvis fa que les coses puguin millorar, ens obliga a ser més introspectables.

Les mutacions en el cas del virus fa que sigui més estable. Els canvis més radicals no són físics sinó mentals. Canviar d’opinió és el més difícil. El meu canvi més radical no és pel meu accident, sinó aprendre a tenir més paciència i saber que és més prioritari. Això ho he après amb el meu accident, la pandèmia de la COVID, i el càncer de la meva germana. És possible canviar la ment humana. No es pot repetir inconscientment. Els canvis en són conscients. Potser no el moment que passa el canvi, però després et fa reflexionar.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Robert de Miguel
Robert de Miguelhttps://rwdmm.weebly.com/
Tinc 41 anys i sóc de Barcelona. Arquitecte educat a UPC i Harvard University. Fa 10 anys vaig patir un accident de cotxe a Equador i ara m’estic recuperant d'una diversitat funcional. Tinc el meu propi Studio d’arquitectura accessible i treballo per IMPD (Institut Municipal de Persones amb Discapacitat).

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

CatalàEspañol
Skip to content