
El 18 de febrer es commemora el dia de la Síndrome d’Asperger. Benvingut sigui el recordatori, però siguem realistes, a Barcelona, la proclamació de la ciutat amiga de l’Autisme el 2016, els llacets blaus (el de l’Asperger és taronja), les notícies per recordar que és una part de l’autisme, molt més invisible que qualsevol altre condició o trastorn, etc.. La realitat: RES S’HA FET.
Ja està bé d’omplir diaris per part de polítics que diuen ser solidaris o empàtics per a la fotografia. Ja està bé que no hi hagi distinció entre autisme grau 1, amb intel·ligència normal o alta i en cursos de formació per discapacitats estiguin barrejats amb altres amb discapacitat intel.lectual. Abandonen cursos i possibilitats de futur.
Ja està bé que no es tingui en compte en ingressos hospitalaris o residencials i estiguin barrejats amb persones amb patologies severes, enlloc de millorar, empitjoren, la persona i l’autoestima.
Ja està bé que no hagin clarificat que no és ni mental ni intel·lectual és sobretot SOCIAL.
Ja està bé que no hagi un percentatge en les oposicions amb preguntes sense dobles sentits i que no hagin de passar les entrevistes. Se sap per activa i passiva que és en el que cauen la majoria. Valorar més la feina que l’aparença i comunicació no verbal. Caldria revisar totes les persones que s’han presentat, aprovat i que han caigut a les entrevistes. On es pot impugnar això?
Ja està bé que famílies (parelles) amb discapacitat, sense fills no tinguin ajuts quan poden a tenir més despeses que les que tenen fills a càrrec. Valorar millor quins ingresos reals es tenen individualment.
Ja està bé que les persones amb TEA i famílies amb fills amb TEA grau 1 (Asperger) no tinguin un lloc on recórrer en cas de comiats de feines sense cap motiu objectiu, molts no volen ascendir dins l’empresa, volen feina tranquil·la amb poc contacte o teletreballar.
Ja està bé que el funcionariat no sàpiga res del TEA, Asperger, que els cal ajut malgrat la seva aparença i han de rebre suport al llarg de la vida en moltes situacions quotidianes (advocats d’ofici, psicòlegs,psiquiatres clínics, treballadors socials)
Per quan una resposta? o bé seguirem amb els titulars i fotografies de torn buides de contingut?