La DGAIA fa una tasca imprescindible que cal valorar, agrair i reconèixer sense paliatius. Els i les professionals que allà treballen ho fan d’una manera extraordinària sent conscient de l’enorme responsabilitat que tenen i sobretot de la passió que porta explicita el fet de treballar amb i per les persones, moltes d’elles, el futur de la nostra societat.
Aquests dies, hi ha gent que minimitza la seva labor per fer-se el ‘guay’ i des del Parlament hi ha partits que es mofen de la seva activitat humana. Prou ja de fer hipocresia barata a costa del benestar dels nostres infants i adolescents. També de les persones vulnerables. De totes i cadascuna d’elles.
Sempre defensaré uns serveis públics de qualitat, profundament humans i que no posin pals a la roda a la dignitat de les persones. No vull una societat que rebutgi el talent i es mostri immòbil per escampar-ho. Prefereixo promoure aquest canvi de paradigma en tots els àmbits de la societat i per fer-ho possible, cal ser conscient de que queda molt camí per fer i que només ens ensortirem si actuem units aparcant les diferències però centrant-nos en allò que resulta imprescindible.
Catalunya estima la DGAIA i és per això que la situació que travessa, ens preocupa i ens ocupa perquè d’aquesta depèn la nació catalana, el seu futur i el que és més important la dignitat de les properes generacions
Criticar per criticar és dolent i no ajuda en res per aconseguir una societat millor. El que ens cal es reforçar aquelles institucions dèbils i potenciar la capacitat democràtica d’un poble qui aspira senzillament a viure de manera senzilla. La DGAIA és un d’aquells tresors del país que hem d’estimar, tenir cura i protegir de la baralla política o egoísta. Estic d’acord, que cal reformular-la, dotar-la de més recursos i evitar la seva precarietat. També permetre que porti a bon terme la seva tasca amb la millor autonomia i estabilitat possible.
Contínuament estem llençant missatges que, al meu entendre, distorsionen la realitat i ens fan perdre temporalment el sentit ètic de les coses. Encara avui, hi ha persones que trenquen les esperances d’una vida millor de moltes persones nouvingudes i que no demanen disculpes per obrar d’aquesta manera tant i tant nociva. També hi ha individus que des de l’ignorància han estat tan poc sensibles que, de manera irracional, provoquen que hi hagin debats absurds entre institucions, ciutadans i moviments.
La DGAIA, com deia abans, esdevé tot un tresor per la societat catalana i un recurs, del tot útil i cabdal, pel futur del nostre país. Qui insulti la nostra intel·ligència col·lectiva promovent una desatenció desigual en les institucions o males praxis en la ciutadania em tindrà davant per denunciar-ho i per reivindicar sempre el dret a tenir drets com la millor expressió democràtica, cultural, econòmica i popular. Catalunya estima la DGAIA i és per això que la situació que travessa, ens preocupa i ens ocupa perquè d’aquesta depèn la nació catalana, el seu futur i el que és més important la dignitat de les properes generacions.
