Qualsevol persona, independentment de si té discapacitat o no, posseeix diferents talents. Tots tenim la possibilitat de fer algunes coses molt bé i unes altres no tant, dedicant-nos habitualment a donar més visibilitat als nostres punts forts. En l’àmbit de la diversitat funcional, en canvi, sembla que la tendència és fixar-se en tot allò que no es pot fer tan bé, arribant fins i tot a definir les persones per aquesta mancança. Així, ens centrem en la discapacitat en comptes de realçar les capacitats que cada persona té, uns punts forts que, amb una altra mirada, podrien arribar a transformar la discapacitat en híper capacitat.
La nostra societat i model econòmic està en transformació constant degut a l’impacte de les noves tecnologies i la globalització. No obstant, tot i que resulta sorprenent, en l’àmbit empresarial encara es veu la discapacitat des d’un punt de vista antiquat, basat en la compassió en comptes de l’admiració; destacant els punts febles dels treballadors en comptes del talent, l’esforç i la professionalitat que demostren. Els que treballem per la integració laboral de les persones amb discapacitat coneixem bé el col·lectiu i hem vist els resultats positius que aporten a l’organització. És una llàstima que gran part d’empreses i institucions continuïn mirant amb desconfiança la integració d’aquestes persones a la seva organització, sent completament desconeixedores del valor afegit que els hi aportarien des del prisma de la diversitat, però també des del talent.
Quan les persones amb discapacitat duen a terme una tasca saben com fer-la i la desenvolupen de manera efectiva, aportant un valor diferencial a l’empresa. De fet, fins i tot, existeixen nombroses professions on les diferents capacitats es transformen en súper capacitats: En una fàbrica amb una gran quantitat de maquinària, per exemple, el soroll és eixordador. Els operaris de la planta necessiten elements de protecció com auriculars i realitzar pauses amb més freqüència de l’habitual per garantir la seva salut auditiva i controlar l’estrès que el soroll provoca. Si aquests llocs de treball els ocupen persones sordes, aquest descans no es realitzarà de manera reiterada, i, per tant, aquesta discapacitat passa a transformar-se en una híper capacitat.
En aquest mateix sentit, una empresa de call center requereix teleoperadors amb una gran capacitat comunicativa i d’escolta. Els empleats han de parlar, escoltar i diferenciar qui es troba a l’altre costat de l’auricular, però, en contraposició, si persones amb discapacitat visual cobreixen aquests llocs, aportaran un avantatge significatiu a l’organització, ja que, encara que la visió està anul·lada, posseeixen una capacitat d’escolta i d’atenció molt desenvolupada, tornant a demostrar que una diferència es converteix en híper capacitat en un entorn concret.
Com és sabut, la innovació tecnològica és imprescindible en el camp de la medicina, però també es duen a terme tècniques manuals per a prevenir certes malalties com és el cas del càncer de mama. S’ha demostrat que una persona amb discapacitat visual pot descobrir els quistos d’una manera molt més efectiva que una persona que no té discapacitat. De la mateixa manera, en les professions dedicades a l’anàlisi de dades de manera contínua, les persones amb síndrome d’Asperger o un lleu Trastorn de l’Espectre Autista estan molt més preparades per a dur a terme aquesta tasca.
Sense cap mena de dubte, és possible que moltes discapacitats puguin convertir-se en híper capacitat sempre que siguem capaços d’identificar les fortaleses de la persona, potenciar-les i oferir la formació i entorn més adient per desenvolupar la tasca assignada. D’aquesta manera, la integració laboral i el coneixement de l’híper capacitat es converteixen en dues peces clau per a aconseguir la plena normalització de les persones amb discapacitat. Queda encara un llarg camí per recórrer.
Cristian Rovira, Vicepresident de Grupo SIFU @cristian_rovira
