La Dàmaris Gelabert és una d’aquelles persones que mitjançant la cultura del talent i l’esforç intenta transformar la societat. La seva música compatible amb una forma d’entendre la vida, com una sucessió de melodies apassionants, conforma tot un programa inclusiu, empàtic, valent i feminista que cal agrair i reconèixer de manera pública. Gràcies Damàris per sumar-te en aquesta aventura i per aquesta música, forma de ser i de mostrar- te al món que ens honora.
Qui és Dàmaris Gelabert?
Sóc una persona senzilla i apassionada per la meva feina. Crec profundament en el poder de la música com a eina terapèutica i d’aprenentatge. M’encanta estar en contacte amb la música i amb els infants, i em meravella comprovar com la música ens connecta i ens fa vibrar, independentment de les nostres capacitats.
Què és per a tu la discapacitat?
Des de la meva experiència personal i professional, la veig com una manera diferent de viure, percebre i expressar-se. Tots tenim capacitats diverses, i és precisament aquesta diversitat la que ens enriqueix. En el meu àmbit, la música ha estat una eina poderosa per connectar especialment amb infants amb diferents capacitats. He vist com la música pot obrir canals de comunicació, afavorir l’autoestima, acompanyar a cada infant a descobrir les seves capacitats, a estimular la creativitat i a crear vincles afectius profunds. Per a mi, la discapacitat és mirar l’altre amb més atenció, escoltar-lo, compartir i reconèixer el valor únic de cada persona.
Tens alguna persona propera diagnosticada de discapacitat?
No, no tinc cap familiar proper amb discapacitat, però fa molts anys que treballo amb infants que tenen alguna necessitat específica i amb les seves famílies. Al nostre centre Créixer Cantant, a Cardedeu, oferim sessions d’estimulació musical en família, on incorporem cada infant al grup més adient, generalment amb altres infants de la seva edat. És una activitat plenament inclusiva, i les famílies se senten molt acollides. Sovint ens expliquen com, a través de la música, observen petits grans avenços en els seus infants. Per a nosaltres, compartir aquests moments és un regal i una font d’aprenentatge constant.
Quins projectes tens actualment?
Estic treballant en noves cançons. Els tallers en família són una font constant d’inspiració, i fa anys que vaig creant petites peces que utilitzem en aquestes sessions. Ara sento que és el moment de gravar- les i compartir-les. També continuo fent concerts a escoles, formacions per a mestres i col·laboracions amb projectes que em fan molta il·lusió. Un d’ells és “Unidos por la música”, una iniciativa molt especial que comparteixo amb un dels infants que vaig acompanyar fa anys en sessions de musicoteràpia. Juntament amb ell, la seva família i la Fundació Friends, organitzem cada any un concert solidari per recaptar fons destinats a la inclusió de joves i adults amb Asperger. Aquest projecte, promou tallers musicals mensuals que suposen espais de trobada i expressió entre persones amb Asperger i sense. Em fa molt feliç formar-ne part i veure com la música és un dels millors canals per connectar-nos.
Quins penses que són els reptes a nivell cultural respecte la discapacitat?
Crec que un dels grans reptes és avançar cap a una cultura veritablement inclusiva. Encara en molts àmbits cal repensar com dissenyem els espais, les activitats, els concerts… perquè no sempre estan pensats per incloure tothom, i això limita la participació de moltes persones amb discapacitat. D’altra banda, m’agradaria veure més suport a les iniciatives que treballen activament per aquesta inclusió. Cal que les programacions culturals obrin espais reals perquè aquests col·lectius puguin expressar- se, mostrar les seves capacitats artístiques i, sobretot, pujar als escenaris.
Al llarg dels anys he conegut diverses persones amb discapacitat que tenen una gran sensibilitat musical i que han trobat en la música un espai on expressar-se, créixer i compartir
Quantes persones amb diagnosticades amb discapacitat has conegut que s’han dedicat a la música?
Al llarg dels anys he conegut diverses persones amb discapacitat que tenen una gran sensibilitat musical i que han trobat en la música un espai on expressar-se, créixer i compartir. Algunes ho han fet de manera professional, d’altres com a part essencial del seu dia a dia. Però totes, d’una manera o altra, han demostrat que la música no entén de límits i que el talent pot aparèixer en formes molt diverses. És emocionant veure com, quan oferim les condicions i el suport adequat, la música es converteix en una eina de realització personal i professional.
Quina penses que ha de ser la tasca de persones que us dediqueu a expressar emocions com tu a través de la música en la construcció d’una societat més inclusiva?
Crec que tenim una responsabilitat molt bonica i profunda. Des de la meva feina, tant musical com educativa, intento que la música sigui un espai on tothom se senti vist, escoltat i valorat. Per mi, posar la música al servei de la inclusió vol dir afavorir la participació, l’expressió i l’emoció que totes les persones compartim. Tant en els tallers musicals amb infants i famílies com en els concerts i la composició de cançons, sempre tinc present la importància de transmetre valors com l’empatia, el respecte i la convivència. Estic convençuda que la música ens uneix i pot ser una gran eina per construir una societat més inclusiva.
Què els hi diries a les persones amb discapacitat que volen dedicar-se a la música?
Els diria que escoltin aquesta veu interior que els crida cap a la música i que no deixin que cap etiqueta els faci dubtar del seu talent o del seu dret a expressar-se. La música no entén de límits. És un llenguatge que surt del cor i que es pot viure i compartir de moltes maneres. Tothom té alguna cosa única a oferir, i precisament aquesta diversitat fa que la música sigui tan rica i diversa. Els animaria a formar-se, a buscar entorns on se sentin a gust, a envoltar-se de persones que els valorin i els acompanyin en aquest camí. I sobretot, que gaudeixin del procés, perquè fer música és una forma preciosa de connectar amb un mateix i amb els altres. La música és per a tothom i el món necessita sentir totes les veus.
Què opines de les entitats del tercer sector?
Tinc una gran admiració per la tasca que fan. Perquè són entitats que treballen des del cor i des de la proximitat, sovint cobrint necessitats que no estan prou ateses per les institucions. Moltes d’aquestes entitats són impulsores de projectes preciosos d’inclusió i de transformació social, i crec que cal reconèixer i reforçar la seva feina.
Quins són els teus referents?
Depèn molt de l’àmbit! Si parlem de música i discapacitat, hi ha artistes que m’inspiren profundament. Un exemple clàssic és Stevie Wonder, que he seguit des de sempre i que desmostra que el talent va molt més enllà de qualsevol limitació física. La seva sensibilitat i trajectòria musical són realment admirables. Un referent més proper, jove i actual que he descobert recentment és Victoria Canal. Té una veu preciosa i una capacitat expressiva extraordinària. La seva discapacitat no és cap impediment, sinó una part de la seva història que l’enriqueix com a artista. És una d’aquelles persones que et recorda que la música no té barreres. Tinc molts referents, m’inspiren totes aquelles persones que, des de la seva realitat, fan de la música una eina de superació, expressió i connexió amb els altres. A vegades, els referents no són noms coneguts, sinó persones amb qui he compartit camí i que m’han ensenyat molt.
Què opines de l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Em sembla una iniciativa necessària donar veu a les persones amb discapacitat i visibilitzar tant les seves realitats com els seus drets. I crec que també pot ajudar a trencar estigmes, a generar consciència i a posar sobre la taula temes que sovint queden invisibilitzats.
