Les persones amb discapacitat afronten les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig amb plenes garanties per exercir el dret al vot gràcies a les reformes legislatives que en els darrers anys han consolidat la universalitat del sufragi i han eliminat les discriminacions normatives que persistien després de quatre dècades democràcia, especialment restrictives per als qui tenen una discapacitat intel·lectual o del desenvolupament.
El principal avenç aconseguit recentment és la reforma normativa que el desembre de 2018 va introduir una modificació a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg) per garantir el dret de sufragi de totes les persones amb discapacitat, atès que aleshores n’hi havia unes 100.000 que tenien restringit aquesta possibilitat.
El Poder Legislatiu va suprimir els apartats b i c de l’article 3 de la norma, pels quals s’establia que les persones declarades “incapaços” per sentència judicial i els internats en un hospital psiquiàtric (amb autorització judicial) no tenien dret de sufragi. És a dir, no podien votar a les eleccions.
L’aprovació d’aquesta modificació va complir els principis establerts a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU del 2006, ratificada per Espanya dos anys més tard. L’article 29 d’aquest text insta els països signants a garantir a les persones amb discapacitat els drets polítics i la possibilitat de gaudir-ne en igualtat de condicions. Entre aquests destaca la possibilitat de votar.
Manual accessible per votar
El Govern d’Espanya ha elaborat un manual d’instruccions per a les persones que integren les meses electorals davant els comicis del 28-M. Des de la Direcció General de Política Interior i amb l’aval de la Junta Electoral Central (JEC), inclou per primer cop un apartat específic sobre accessibilitat.
D’aquesta manera, l’Executiu intenta preservar les persones amb discapacitat l’exercici del dret a vot. És un protocol de procediment perquè els membres de les meses electorals sàpiguen com actuar. Entre altres consells, recomana tractar persones amb problemes d’audició mirant els ulls i parlant de manera pausada.
També recorda que lacte de votar té caràcter personal i intransferible. És a dir, ningú no ho pot fer per delegació o representació d’una altra persona. Tot i això, les persones que no sàpiguen llegir o que, per discapacitat, estiguin impedides per triar la papereta, col·locar-la dins del sobre o lliurar-la al president de la taula, poden comptar amb l’ajuda d’una persona de la seva confiança.
En aquests supòsits, el Manual subratlla que els integrants de la taula s’han d’adreçar sempre al votant i no al seu assistent. L’apartat d’accessibilitat fixa com cal abordar el contacte amb les persones d’aquest col·lectiu en funció de les característiques de cada discapacitat.
El reglament sobre les condicions bàsiques per a la participació de les persones amb discapacitat a la vida política i en els processos electorals aprovat el 2011 estableix que s’ha de garantir l’accés a les persones amb discapacitat als locals i meses electorals. L’article 3 determina que, en cas que no hi hagi cap local accessible, la Junta Electoral competent adoptarà les mesures necessàries perquè els locals disponibles siguin accessibles durant la jornada electoral.
“Els membres de les meses electorals vetllaran perquè els electors amb discapacitat puguin exercir el seu dret de vot amb la major autonomia possible adoptant […] els ajustos raonables […] necessaris”, explica l’article 4. Tot i no tots els locals de votació són accessibles, i per això obliga arribat el cas que el president d’una mesa electoral tregui l’urna fins al carrer perquè algú amb mobilitat reduïda exerceixi el seu dret.
Com escollir una papereta sense veure
Prèviament, la legislació espanyola ja havia solucionat una trava que tenien les persones amb discapacitat visual. Per triar la papereta a introduir a l’urna, havien de demanar ajuda a algú que trobés la corresponent al partit i al candidat preferit. Però aquesta dificultat va quedar resolta a partir del 2007 amb el Reial decret 1612 que regula el procediment per votar en braille.
Les persones amb discapacitat visual només han de sol·licitar aquest procediment quan tinguen reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% o siguen afiliats a l’ONCE, segons informa el Ministeri de l’Interior. Poden sol·licitar el kit de votació accessible, que conté paperetes i sobres electorals estàndard acompanyats de documentació complementària en braille per identificar les paperetes amb els rovells dels dits.
El kit de votació accessible es lliura a cada sol·licitant el dia de les eleccions a la mesa electoral en què li correspongui votar. Aquest vot accessible se sol·licita mitjançant una trucada al telèfon gratuït del Ministeri de l’Interior 900.150.000 des del dia de la convocatòria fins a 27 dies després. En el cas dels comicis locals autonòmics i municipals del 2023, el termini acabava l’1 de maig.
Després de la sol·licitud, el ciutadà rebrà un maletí o carpeta rígida amb la informació i el material necessari per exercir el seu dret al vot o podrà rebre el kit a la seva mesa electoral el mateix dia dels comicis. En qualsevol cas, poden preparar les seves paperetes en solitari i en secret a les cabines habilitades per fer-ho o marxar al carrer i tornar després amb tot llest.
Per descomptat, els gossos guia i els d’assistència per a persones amb discapacitat han de ser sempre admesos i no podran ser separats de la persona que els necessita.
El procés de votació accessible per a persones amb discapacitat visual únicament està disponible per a les eleccions autonòmiques, segons explica el Ministeri d’Interior, ja que és encara inviable en el cas de les eleccions municipals per la multitud de llistes.
Persones amb discapacitat a la mesa electoral
La mesa electoral on vota qualsevol ciutadà està composta per un president i dos vocals, escollits a través d’un sorteig entre totes les persones incloses a la llista d’electors de la mesa corresponent que sàpiguen llegir, escriure i siguin menors de 70 anys. Segons la Loreg, la persona que exerceixi de president ha de tenir el títol de Batxiller o el de Formació Professional de segon grau. En cap cas no assenyala que les persones amb discapacitat, de cap mena, no puguin formar part d’una mesa electoral per aquesta condició.
A més, el Reglament del 2011 obliga l’Administració a proporcionar a les persones amb discapacitat auditiva que hagin estat designades membres de mesa electoral un servei gratuït d’interpretació de llengua de signes a través del corresponent intèrpret, així com suport complementari durant la jornada electoral. A més, les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones cegues o sordcegues podran comptar amb el suport que determini la Junta Electoral de Zona per exercir el lloc.
Això no obstant, les persones amb discapacitat tenen el dret d’excusar l’acceptació del càrrec de membre d’una mesa electoral si així ho desitgen aportant una declaració de discapacitat.
Bons casos d’accessibilitat
En aquestes eleccions del 28-M, els locals i meses electorals de la ciutat de Madrid comptaran amb pictogrames que ajudaran les persones amb algun tipus de discapacitat cognitiva o intel·lectual, persones grans i amb dificultats de lectoescriptura a exercir el seu dret al vot.
El Ministeri d’Interior i el Centre Espanyol d’Accessibilitat Cognitiva (Ceacog) han posat en marxa aquest projecte pilot a la capital amb el propòsit que es vagi “estenent a les properes eleccions a altres capitals”.
Es tracta de cartells en mida A3, amb indicacions clares i senzilles, que complementen els cartells ja existents. Inclouen contingut sobre els horaris per votar, com fer servir la cabina electoral, quan mostrar el DNI o els passos per votar.
