Un assaig clínic liderat per l’Institut Guttmann i publicat a la revista científica Psychiatry Research ha demostrat la viabilitat, la seguretat i l’eficàcia preliminar d’un programa d’estimulació transcranial per corrent directe (tDCS) administrat directament al domicili dels pacients. La recerca s’ha centrat en persones que pateixen depressió resistent al tractament habitual. Entre els 33 participants que van completar el programa de sis setmanes de durada, es va enregistrar una reducció mitjana del 25% dels símptomes depressius, mentre que un 15,2% dels pacients va assolir una millora igual o superior al 50%.
Aquests resultats obren la porta a futures investigacions per confirmar l’eficàcia d’aquesta tècnica i avaluar-ne la incorporació formal a la pràctica clínica diària. El model d’atenció domiciliària no només evita desplaçaments complexos i facilita el seguiment continuat dels pacients —un aspecte clau per a usuaris amb situacions de discapacitat o dependència—, sinó que permet optimitzar els processos assistencials i millorar l’eficiència del sistema de salut sense incrementar la càrrega de treball dels professionals. El projecte s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’Hospital Universitari de Bellvitge i ha comptat amb el finançament de La Marató de TV3 de l’edició de 2021, dedicada a la salut mental.
Eficàcia clínica en casos de depressió d’alta complexitat
Segons les dades facilitades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aproximadament 322 milions de persones al món viuen amb depressió. D’aquest col·lectiu, al voltant d’un 30% no experimenta cap millora després d’haver provat com a mínim dues opcions terapèutiques diferents, una condició clínica diagnosticada com a depressió resistent i que pot derivar en situacions d’alta vulnerabilitat o discapacitat psicosocial. Com a alternativa terapèutica, la tDCS es presenta com una tècnica no invasiva que aplica un corrent elèctric de baixa intensitat mitjançant elèctrodes col·locats al cuir cabellut per modular l’activitat de zones cerebrals específiques.
Adherència i seguretat de la teràpia a la llar
En la recerca hi van prendre part 33 persones amb una mitjana de 15 anys de diagnòstic de depressió, les quals van rebre formació prèvia per utilitzar el dispositiu tecnològic de manera autònoma a casa seva. Els participants van completar sessions diàries de 30 minuts de tDCS durant un període de sis setmanes, disposant d’un registre automàtic de l’activitat i d’un seguiment telefònic setmanal a càrrec de personal d’infermeria i medicina. En total, es van dur a terme 1.219 de les 1.386 sessions programades, la qual cosa suposa un comptatge proper al 90% d’adherència. Tots els efectes secundaris notificats van ser de caràcter lleu o moderat, incloent-hi sensació de formigueig, mal de cap o sequedat a la pell del cuir cabellut.
En concloure el període d’intervenció, 16 dels 33 participants (un 48,5%) van experimentar una reducció dels símptomes d’almenys el 25%, llindar mínim considerat rellevant des del punt de vista clínic. D’aquest grup, cinc persones (el 15,2% del total) van aconseguir una disminució de la simptomatologia igual o superior al 50%.
«En persones amb una mitjana de 15 anys amb diagnòstic de depressió, reduir els símptomes un 25% és una millora clínica rellevant. Parlem d’una resposta parcial, no de la desaparició de la depressió, però és un resultat que anima a seguir investigant aquesta opció terapèutica» , explica Sergi López, psiquiatra de Guttmann Barcelona i de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Cerca de biomarcadors per personalitzar el tractament
Un altre dels eixos de la investigació va ser la cerca de possibles biomarcadors de resposta al tractament, element que en el futur podria servir per predir quines persones tenen una probabilitat més alta de beneficiar-se d’aquesta estimulació. Entre diferents paràmetres, els investigadors van analitzar l’activitat alfa relativa a la regió frontal esquerra del cervell, un patró d’activitat elèctrica mesurat mitjançant electroencefalografia que es relaciona amb els circuits frontals encarregats de la regulació emocional i els processos motivacionals. Les dades obtingudes suggereixen que els pacients que van experimentar una millora tendien a presentar, abans de començar la teràpia, una major activitat alfa relativa en aquesta àrea específica en comparació amb aquells que no hi van respondre. No obstant això, l’equip investigador recorda que aquests resultats tenen un caràcter exploratori i caldrà confirmar-los en mostres de població més àmplies.
