Quan escoltem “salut sexual” normalment se’ns ve al cap dues qüestions: l’anticoncepció i les malalties de transmissió sexual. I per descomptat és alguna cosa important, però no l’única. L’Organització Mundial de la Salut no considera la “salut” com “l’absència de malaltia” en exclusiva. La salut en aquest context és considerada com el benestar físic, mental, emocional i social relacionat amb la sexualitat. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Sexual, que se celebra cada 4 de setembre, aprofundirem sobre aquest tema.
Sabies que l’estrès influeix directament sobre el funcionament sexual? Aquest fet és purament adaptatiu, és a dir, succeeix per assegurar la nostra supervivència. Per això, anem a veure el per què i el com.
L’estrès és una de les reaccions fisiològiques més rellevants per a la nostra supervivència. I és que apareix quan percebem un estímul o una situació com amenaçant o conflictiva. Quan això passa, automàticament es desencadenen una sèrie d’esdeveniments a nivell fisiològic que preparen al nostre organisme per lluitar o fugir.
Com es prepara l’organisme per lluitar o fugir? Dirigint tota l’energia disponible en l’organisme a aquelles parts del nostre cos que ens permeten fer-ho, és a dir músculs com braços i cames. L’energia ni es crea ni es destrueix: només es transforma. No podem crear més energia de la que l’organisme disposa. Comptem amb una quantitat “X” de recursos energètics com glucosa, greixos i oxigen repartits al llarg i ample de l’organisme. Quan un estímul o una situació es percep com a amenaçant passa a ser prioritat absoluta la seva resolució per poder sobreviure. D’aquesta manera, tots els recursos energètics que es trobaven en altres parts de l’organisme (l’estómac, el fetge, els genitals, etc.) són reunits en els músculs que ens permetran lluitar o fugir.
Aquesta reacció, en principi, es desencadena en presència d’un estímul amenaçant i quan aquest desapareix o la situació conflictiva finalitza la reacció també reverteix i es torna a l’equilibri habitual de l’organisme. L’estrès originàriament és un estat transitori una eina d’emergència per poder seguir vius.
I què té a veure tot això amb el funcionament sexual? Com ja hem pogut intuir, l’organisme funciona sempre en base al que es considera més rellevant per a la supervivència. “On mana patró no mana mariner”, per molt que vulguem tenir relacions sexuals satisfactòries, aquestes no podran donar-se en estat d’estrès.
La reacció fisiològica de l’estrès inhibeix el funcionament sexual per a tots dos sexes i fa que l’alliberament de les hormones que impulsen el funcionament sexual s’inhibeixi o s’alteri. D’aquesta manera, es produirà menys testosterona en un sexe i menys estrògens en l’altre a més de produir que l’organisme respongui menys davant d’aquestes hormones. Així, s’experimenta un desig sexual reduït en ambdós sexes i problemes en l’execució com impossibilitat d’aconseguir erecció, ejaculació precoç o disminució de probabilitat d’assolir l’orgasme.
A les consultes de psicologia, és habitual rebre a pacients afectats de problemes en l’acompliment sexual que van a la recerca d’ajuda psicològica després d’haver comprovat que no hi ha cap problema d’origen orgànic que motivi aquesta disfunció.
Segons s’aprofundeix en la problemàtica, es descobreix que l’origen d’aquests problemes pot ser de molt diversa índole: problemes econòmics, problemes en el clima de la parella, problemes en l’àmbit laboral o acadèmic, problemes d’autoestima, traumes, etcètera. Tots ells amb un factor comú: l’estrès.
Així, la teràpia cognitiu conductual enfocada en el funcionament sexual pot ser útil sempre que s’abordin altres problemes o conflictes en la vida de la persona que poden no tenir res a veure amb la seva sexualitat i li provoquen un nivell d’estrès que altera la seva funcionalitat en altres àrees, en aquest cas l’àrea sexual.
Com podem veure, la salut sexual no només té a veure amb l’anticoncepció o la prevenció de transmissió de MTS. Sinó que és molt més complexa.
Per tot això, qualsevol persona que experimenti dificultats en la seva vida sexual ha de tenir en compte que un abordatge terapèutic des de la psicologia podria ajudar-lo. És essencial posar-se en mans d’un professional.
Beatriz Ostalé – Psicòloga del Centro Médico Complutense (Grupo Virtus)
