Com actuar davant d’un nen que no vol sortir després del confinament?

1
leticia garcia article nen sortides després confinament
Doctora Leticia García // Foto: Grupo Virtus

A l’igual que s’ha parlat amb els nens per explicar què és el confinament i en COVID-19, és necessari fer-ho davant la sortida al carrer. Després de més d’un mes sense sortir de casa és probable que més d’un nen no vulgui sortir al carrer per por al que es pugui trobar.

Què és la por? La por és una emoció normal que presentem tots en determinats moments davant de situacions que comprometen el nostre benestar. És útil perquè evita que correm riscos innecessaris.

Què ens passa quan sentim por? A nivell psicològic es produeixen tres sistemes de resposta a la por:

El primer és el nivell fisiològic: el nostre cos reacciona amb canvis corporals que ens generen emocions molestes com sudoració palmar, augment de la respiració i del ritme cardíac, tensió muscular, calfreds, entre d’altres.

El segon és el nivell cognitiu, ens trobem amb els pensaments i imatges mentals relacionades amb la situació que ens genera la por: em vaig a encomanar, els meus familiars i amics poden emmalaltir, morirem, no penso sortir al carrer, segur que toco alguna cosa i em contamino …

El tercer nivell és el motor: això fa referència a les coses que fem quan tenim por. Aquestes conductes es dirigeixen a impedir, posposar o escapar de la situació que ens el genera. per això ens trobem en aquesta fase de desescalada amb nens o adolescents que no volen sortir i eviten enfrontar-s’hi.

Com ajudar-los a vèncer la por a sortir?

Normalitzar l’emoció: cal fer-los veure que és normal que tinguin por d’un possible contagi i que els adults de vegades també ho sentim, però que, si seguim les recomanacions donades pels professionals, no podrà passar-nos res. és important que el nen es vegi amb recursos per poder afrontar aquestes situacions, és a dir, dotar-lo de material de protecció que l’ajudi a sentir-se en un ambient relaxant i més segur.

Exposició a la por: la por anirà disminuint segons anem exposant a la

situació temuda i veiem que no passa res dolent, ni a ell ni a la resta de les persones que surten al carrer. Per a realitzar les exposicions a la por recomanem fer-ho “Poc a poc”, perquè el exposar-nos de cop podria ser perjudicial. 

Per això elaborarem una jerarquia, és a dir, una llista de passos que anirem donant de menor a més intensitat. En aquest cas seria d’utilitat programar les sortides dels nens de menys a més temps de durada, així com de menor a major distància. d’aquesta manera aniran guanyant en seguretat i la por anirà disminuint a mesura que comprovant que no passa res dolent. Seran recomanable les exposicions diàries, ja que són més eficaços que realitzar-les de manera aïllada. També és important intentar suscitar en ells un altre tipus d’emocions contràries a la por mentre realitzem la sortida: anar jugant pel carrer, rialles, cançons …

Dotar-los d’eines perquè s’enfrontin a sortir al carrer de manera relaxada:

Practicar amb ells alguna tècnica de respiració o relaxació perquè realitzin abans i durant la sortida. D’aquesta manera, aconseguirem disminuir les reaccions fisiològiques que puguin experimentar pròpies de la por.

Reestructuració cognitiva: identificar les possibles creences errònies, pensaments negatius i imatges que estiguin alimentant la por i ajudar-los, en la mesura del possible, a canviar per altres més adaptatius. És racional el pensament que estic tenint?, està basat en dades?, hi ha proves que ho confirmin?, quina probabilitat hi ha de que passi alguna cosa si porto a terme les recomanacions mèdiques?, entre altres dubtes.

Autoinstruccions: dir-se frases d’ànim a si mateix quan es vagi a enfrontar a la situació temuda o es trobi en ella “sóc capaç de fer-ho”, “puc amb això”, “vaig a respirar a poc a poc “,” tranquil “. L’objectiu és que el seu propi llenguatge interior vagi guiant la sortida a la carrer i a el mateix temps distraguem la seva atenció.

• Establir amb ells un sistema de recompenses si aconsegueixen enfrontar-se a la por: triar unes postres que els agradi, jugar amb ells a alguna cosa que vulguin, ampliar el temps per anar-se’n al llit, temps de pantalles … Aquests reforços dependran de les diferències individuals de cada nen, dinàmiques familiars i edat, entre d’altres factors. aquest sistema de recompenses sempre ha d’anar acompanyat de reforç social: felicitar per la seva valentia, somriures, petons, mostres d’afecte …

• Motivar-los per que repeteixin la seva conducta a l’endemà.

• Com a pares, donar-los seguretat mantenint la calma al acompanyar-los. Els pares transmetem els nostres estats d’ànim als nens. Si ens veuen nerviosos o amb por, captaran ràpidament aquestes emocions i es preocuparan més.

Encara que puguin sortir una estona en aquesta fase de la desescalada, ens queden moltes hores per passar a casa durant el dia i cal seguir mantenint les recomanacions que hem seguit portant durant aquestes setmanes. Recordem, que la situació que vivim és nova i suposa un canvi de rutines i de la manera en què acostumem a viure. És normal en els nens que, davant aquesta situació de tancament, aflorin conductes com rebequeries, irritabilitat, nerviosisme, dificultats per dormir … completament normals davant d’aquesta nova forma de vida. també

poden donar-se alguns episodis de regressió en els més petits: dificultat en control de esfínters, tornar a el xumet o voler dormir amb els pares, per exemple.

És important per seguir manejant aquesta situació, que seguim controlant el bombardeig de informació que els arriba. Cal donar-los informació, però sempre d’acord a la seva edat, amb un llenguatge comprensible per a ells. No hem d’intentar que no s’assabentin de res ni mentir perquè moltes vegades el desconeixement d’informació pot ser més perjudicial per a ells, pel fet que poden generar-se en els seus caparrons històries que no són reals i que s’alimentaran les seves pors.

Seguirem preguntant com se senten, per poder identificar les seves pors, preocupacions, dubtes i diferents emocions, i així poder ajudar-los a gestionar-les. això els farà augmentar en seguretat.

Caldrà seguir amb les rutines establertes (son, alimentació, higiene, tasques escolars …) i seguir mantenint aquestes normes i límits que tenim instaurats a cada llar.

Recomanem ser flexibles donades les circumstàncies especials que travessem. Serà important seguir mantenint i fomentant l’autonomia personal i aprofitar aquesta situació excepcional per aprendre coses noves.

Per als nens i adolescents, a l’igual que per als adults, les relacions socials són molt importants per al seu desenvolupament i benestar emocional. Per pal·liar aquesta absència, haurem de seguir utilitzant les noves tecnologies, fantàstiques eines en aquests dies a l’acostar-nos a els nostres éssers estimats.

No oblidem, que ara més que mai no podem baixar la guàrdia i hem de seguir cuidant-nos i cuidant als que més volem. Enhorabona a aquests petits i a aquests pares per aquesta gran tasca que feu!

Leticia García Psicòloga en Centre Mèdic Complutense (Grupo Virtus)

Redacció/Fonts

One thought on “Com actuar davant d’un nen que no vol sortir després del confinament?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Next Post

NeuroLleida comença a reprendre els serveis de rehabilitació presencials

Dc maig 13 , 2020
NeuroLleida han començat a reprendre progressivament el servei de rehabilitació de manera presencial als seus usuaris en totes les seves disciplines, però especialment en la de fisioteràpia, que ha estat més temps aturada i que té una demanda més urgent per les persones afectades. Així, els tractaments de fisioteràpia neurorehabilitadora […]
dona realitzant exercicis de fisioteràpia

Butlletí de notícies

Apunta't al nostre butlletí per rebre gratuïtament al teu correu electrònic totes les notícies i articles publicats al Di@ri de la Discapacitat
[mc4wp_form id="21846"]

Calendari

maig 2020
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031