La Federació d’Ensenyament de CCOO va demanar aquest dimarts que cada alumne amb necessitats educatives especials computi com dues per establir les ràtios a les aules de l’educació pública, i així poder destinar els recursos i el professorat necessari per garantir una educació de qualitat.
Així ho va assegurar el secretari de l’educació pública no universitària de la Federació d’Ensenyament de CCOO, Héctor Adsuar, durant la presentació a Madrid de l’informe ‘Defensem l’educació pública i els seus professionals’, que recull que als centres públics se n’han tancat 3.490 aules per la pèrdua de 202.094 alumnes des del curs 2017-2018 pel descens de la població estudiantil a conseqüència de la crisi demogràfica.
Per a CCOO, els professors i els recursos que es destinaven a aquestes aules abans de tancar-se haurien de redirigir-se a atendre l’alumnat més vulnerable i divers, que requereixen necessitats específiques de suport educatiu. Això inclou l’alumnat amb discapacitat i alumnes amb necessitats de suport educatiu per altes capacitats, integració tardana al sistema educatiu, retard maduratiu, trastorns del llenguatge la comunicació i d’aprenentatge i situació de vulnerabilitat socioeducativa. Segons el sindicat, el 75% d’aquest alumnat està escolaritzat a l’educació pública i fer-ne una realitat s’estima que suposaria la necessitat de contractar uns 34.717 docents a nivell estatal.
La proposta de la federació passa per aplicar a tot l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu allò que algunes administracions han fet en el passat amb necessitats especials associades a discapacitat. Segons CCOO, “hi ha una gran quantitat d’alumnat amb dificultats que no rep cap suport extra especialitzat” de pedagogia terapèutica i audició i llenguatge. “Aquesta situació s’ha de modificar i associar l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge a un increment de plantilla d’aquests mestres i mestres especialitzades”, van continuar des de la federació que va calcular que aquest àmbit requeriria 21.177 especialistes més.
CCOO veu necessari, a més, un increment de la xarxa d’orientació “per a la bona i àgil prevenció i detecció de totes les dificultats i problemes, i per al seguiment”, que s’hauria d’incrementar la xarxa d’orientació en 10.026 professionals.
A això caldria afegir els 18.995 professionals més per contribuir a implantar la figura del coordinador del benestar sense recarregar més feina al professorat, i que sigui d’acord amb un professional “el perfil del qual seria de serveis a la comunitat o d’una figura anàloga”.
CCOO va subratllar que en una aula hi pot haver, per exemple, alumnes amb discapacitat, dislèxia o discalcúlia, trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat però també escolars que pel seu entorn sociocultural tenen problemes d’aprenentatge pel seu origen estranger i parlen un altre idioma. Aclarir-ho, va remarcar el secretari d’educació pública de CCOO requereix que els professors dediquin més temps per atendre l’alumnat.
Quatre docents més per centre
En resum, el total en què s’haurien d’augmentar les plantilles docents a nivell estatal seria, per tant, d’uns 84.915, una mitjana d’uns quatre docents a cada centre educatiu.
CCOO també va demanar més professionals d’administració i serveis, augmentant especialment el nombre d’infermeres escolars, cosa que suposarien 28.493 efectius més.
El càlcul de la inversió necessària per a aquestes mesures, segons el sindicat “és molt raonable”, que suposarien una pujada del 7,41% sobre el total de pressupost educatiu, un 0,70% sobre la despesa pública total i un 0,33 % del PIB del 2022, és a dir, 4.421 milions d’euros.
Segons ha remarcat Adsuar, hi ha més alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, “està creixent, és una realitat”. “La pandèmia ha deixat un pòsit molt negatiu en les dificultats d’aprenentatge i en les necessitats emocionals”, va remarcar i va recordar que el reforç de 33.000 professors per baixar les ràtios i garantir la distància de seguretat a les aules durant la pandèmia de la covid- 19 és similar al càlcul de professors previstos per donar suport als alumnes amb necessitats educatives especials, que segons CCOO haurien d’estar a les aules amb un màxim de 12 alumnes.
“La xarxa que està assumint majoritàriament aquest alumnat és la pública”, va remarcar, tot i que va matisar que hi ha diferències per territoris.
Educació Especial
Segons les darreres dades de l’informe ‘Dades i xifres del curs escolar 2023-2024’, publicat recentment pel Ministeri d’Educació i Formació Professional i recollit per Servimedia l’alumnat de l’educació especial augmenta proporcionalment més que el conjunt de la població educativa, que és de 8.328.019 alumnes, un 0,2% més que un curs enrere i 18.539 estudiants més.
Un total de 42.822 alumnes amb discapacitat estudien en centres d’educació especial a Espanya, fet que suposa un 4,2% més que el curs anterior amb 1.716 estudiants afegits. Fa dos cursos, al 2021-2022, hi va haver 39.885 alumnes, gairebé 3.000 menys.
Per tipus de centre, el 62,9% van estudiar a centres públics i el 36,9% a centres concertats. Tot just el 0,2% va fer el curs en centres privats. Això reflecteix també una tendència més gran de les famílies a escolaritzar els seus fills amb discapacitat en centres concertats que la mitjana de la població general.
Així, del total de més de vuit milions d’alumnes dels ensenyaments generals no universitaris, el 67% es va matricular a centres públics, el 24,8% a concertats i el 8,2% a privats.
