Salut Mental Catalunya i la Federació Veus han presentat avui el nou Informe Drets i Salut Mental des d’una mirada psicosocial, documentant un total de 287 casos de vulneracions de drets registrats a Catalunya durant el 2024. Aquest informe, l’objectiu del qual és aprofundir en les dinàmiques de discriminació des d’una perspectiva interseccional, assenyala l’Administració Pública com el principal actor que genera més vulneracions, amb un 54% dels casos totals. Dins d’aquest grup, el pes de l’administració autonòmica és especialment significatiu, ja que representa el 49,8% de les agressions institucionals.
Els segons actors amb més incidència són els particulars (29,6%), on els familiars constitueixen el grup més nombrós, amb un 19,9% dels casos. La major part d’aquestes discriminacions es produeixen en espais públics (64,8%), amb una clara concentració als centres hospitalaris (38,3%) i les oficines d’atenció o serveis (15,3%). Pel que fa a la distribució geogràfica, el fenomen se centra majoritàriament a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb el Barcelonès com la comarca amb més incidència (47,7%), seguida pel Vallès Occidental (15%), el Bages (7,7%), el Baix Llobregat (7%) i el Garraf (7%).
L’anàlisi del perfil de les víctimes mostra que el 58,9% de les persones que reben vulneracions són dones amb edats compreses entre 40 i 64 anys. Les dones cis també són les principals denunciants, registrant el 72,5% del total de denúncies. La majoria de les notificacions (66,6%) provenen de la mateixa víctima, seguides per les formulades pels familiars (25,4%), un grup on les mares són les principals responsables d’elevar les denúncies. L’informe també alerta d’una notable infradetecció de casos en els col·lectius de menors de 14 anys i de majors de 65 anys.
En el registre s’han detectat un total de 534 motius de discriminació. La salut mental és l’eix principal de la discriminació (53,75%), i s’observa que sovint intersecciona amb altres eixos clau, principalment el de gènere (19,3%), la posició socioeconòmica (7,1%), la discapacitat (6,4%) i l’edat (4,1%). Aquesta problemàtica es manifesta de manera violenta en un nombre important de casos, amb 112 casos registrats on s’ha produït una agressió física i/o verbal. Les dones són les principals víctimes d’aquesta violència, representant el 73,2% dels casos.
El balanç final del 2024 registra un total de 858 drets vulnerats. Entre aquests, destaquen el dret a la integritat moral (17,13%) i a la integritat física (14,45%), xifres que palesen que moltes persones han patit directament tractes vexatoris, humiliacions o agressions físiques en entorns tant institucionals com privats. També es posa en relleu la constant vulneració del dret a un servei públic de qualitat (16,2%) i, de manera contínua, el dret a la salut (13,29%), especialment en l’atenció a la salut mental.
Les entitats aprofiten la publicació de l’informe per fer una crida a la denúncia, recordant que tenen a la seva disposició una bústia privada per recollir més casos.
