Un informe recent de l’Alianza Apoyo y Autonomía posa de manifest que Catalunya i Canàries són «les dues úniques comunitats autònomes» d’Espanya que inclouen en les seves carteres de serveis la prestació de suports individualitzats per a la presa de decisions de les persones amb discapacitat, amb partides pressupostàries específiques per a cobrir-les. Aquestes dades van ser presentades per Luis Gonzaga, president de Liber, en un esdeveniment organitzat per l’agència de notícies Servimedia juntament amb la Fundación Aequitas i l’esmentada aliança. L’acte es va centrar en el quart aniversari de la Llei 8/2021, que va reformar la legislació civil i processal per posar fi a la incapacitació judicial i garantir el dret de les persones amb discapacitat a exercir la seva capacitat jurídica de forma autònoma. A la trobada també van participar Maribel Cáceres de Plena inclusión, la fiscal María José Segarra de la Fiscalia General de l’Estat, Gregorio Saravia del Cermi, i Ramón Corral, notari jubilat i col·laborador de la Fundación Aequitas.
El senyor Gonzaga va explicar que, tot i que la Llei 8/2021 és estatal, l’administració dels suports correspon a les comunitats autònomes. Només Catalunya, que ja tenia una llei pròpia, i Canàries tenen finançament específic. “Balears està treballant-hi i hi ha tres regions més que sí que els reconeixen de forma nominal, tot i que no tenen prevista cap finançament”, va assenyalar. Gonzaga va afegir que aquesta falta de fons obstaculitza l’aplicació completa de la llei i va preguntar-se “qui els paga”, ja que la normativa “ens insta a les entitats a prestar els suports”. Segons ell, passa «una mica el mateix» que amb els concerts de serveis socials, on les administracions prefereixen concertar-los amb entitats sense ànim de lucre per manca de diners, però no ofereixen el finançament suficient.
Gregorio Saravia va defensar que «l’Administració té una responsabilitat en tot això» i va instar a l’Estat i a les comunitats autònomes a “involucrar-se en la prestació dels suports” per fer la llei “efectiva”. La fiscal María José Segarra va subratllar que el problema resideix en el fet que la llei es va aprovar «amb cost zero» a causa del “precari equilibri polític” que hi ha des de fa anys. Tot i això, es va mostrar optimista amb els resultats, ja que des que va entrar en vigor, les sol·licituds de suports judicials han disminuït un 20% anual i prop del 40% dels expedients s’arxiven, demostrant un augment dels suports voluntaris. No obstant això, Segarra va plantejar alguns problemes sorgits en la seva aplicació, especialment per a les persones que havien estat incapacitades sota la normativa anterior. La Llei 8/2021 va establir un termini de tres anys per revisar 250.000 expedients que, posteriorment, es va ampliar.
Una de les dificultats és que la nova llei només reconeix un grau de discapacitat del 65% de manera automàtica a aquells que tenen una curatela representativa, cosa que posa en risc la pensió d’aquells que perdin aquesta condició. Segarra i Gonzaga coincideixen que la millor solució seria modificar la disposició addicional de la Llei General de la Seguretat Social. La Llei 8/2021 instava el Govern d’Espanya a elaborar un informe per adequar la normativa, una acció que encara no s’ha dut a terme. Gonzaga va assenyalar que un projecte de llei en tràmit al Congrés dels Diputats podria ajudar a resoldre aquests problemes, ja que vol flexibilitzar i agilitzar el reconeixement del grau de discapacitat.
Segons Maribel Cáceres, aquesta llei, que va ser superimportant per a les persones amb discapacitat i molt innovadora”, necessita que altres normatives com la de l’IRPF i les pensions també es modifiquin per a funcionar correctament. Ramón Corral va demanar que es reconegui a la persona que exerceix la guarda de fet, i que el nou concepte de discapacitat que va consagrar la Convenció de les Nacions Unides “cali en el conjunt de la societat”. Va fer una crida als bancs perquè deixin de posar obstacles a les persones amb discapacitat a l’hora de sol·licitar una targeta de crèdit. Corral també va remarcar la importància de modificar la llei de patrimonis protegits i va ressaltar la tasca de l’Alianza Apoyo y Autonomía per a sensibilitzar sobre l’accessibilitat cognitiva.
La conclusió dels experts és que la Llei 8/2021 és “molt positiva” perquè ha retornat “la dignitat a moltes persones que havien estat privades de la seva capacitat jurídica”. Gregorio Saravia va afirmar que “Espanya és un mirall en què, ens consta, es miren molts països llatinoamericans”, i va concloure que tot i que “estem pagant les penalitats de ser pioners i de no tenir altres experiències de les quals aprendre», aquest «és el camí correcte”.
