D’acord amb les dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 1.000 milions de persones a tot el món pateixen algun tipus de trastorn de salut mental. Aquestes malalties, que inclouen l’ansietat i la depressió, comporten un cost humà i econòmic enorme. Malgrat que molts països han reforçat les seves polítiques en aquest àmbit, és fonamental incrementar la inversió i l’acció a escala global per tal d’ampliar els serveis de protecció i promoció de la salut mental. Aquests trastorns són freqüents a tots els països i grups poblacionals, afectant persones de totes les edats i nivells d’ingressos. Són la segona causa de discapacitat prolongada, generen una gran pèrdua d’anys de vida saludable, augmenten les despeses en atenció sanitària i causen pèrdues econòmiques substancials a tot el món, amb un cost anual d’aproximadament un bilió de dòlars per a la depressió i l’ansietat.
Les conclusions es basen en dos informes, World mental health today i Mental health atlas 2024, que mostren alguns progressos, però també revelen deficiències significatives en la resposta global. Aquests documents són crucials per a orientar les estratègies dels països abans de la Reunió d’Alt Nivell de les Nacions Unides sobre les malalties no transmissibles i la promoció de la salut mental i el benestar, que tindrà lloc a Nova York el 25 de setembre de 2025. El Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, Director General de la OMS, ha declarat: “La transformació dels serveis de salut mental és un dels desafiaments més urgents per a la salut pública. Invertir en salut mental significa invertir en les persones, les societats i les economies. És una mesura que cap país es pot permetre descuidar: tots els governs i dirigents tenen la responsabilitat d’actuar amb urgència i garantir que l’atenció a la salut mental no es consideri un privilegi, sinó un dret bàsic per a tots”.
L’informe World mental health today destaca que, tot i que la prevalença varia, les dones es veuen afectades de manera desproporcionada. A més, confirma que l’ansietat i la depressió són els trastorns més habituals tant en homes com en dones. El suïcidi continua sent un problema devastador, amb aproximadament 727.000 morts el 2021, i és una de les principals causes de defunció entre els joves. Malgrat els esforços globals, la reducció de la mortalitat per suïcidi no és suficient per assolir l’objectiu dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides de reduir-ne un terç els índexs per a l’any 2030. Amb la tendència actual, només s’aconseguirà una reducció del 12%. Aquestes dades subratllen la necessitat urgent de mantenir la inversió, prioritzar la salut mental i fomentar la col·laboració entre sectors.
D’altra banda, el Mental health atlas 2024 assenyala que, des de 2020, els països han millorat significativament les seves polítiques i plans de salut mental, amb molts que han adoptat enfocaments basats en els drets i han potenciat les activitats de preparació per a emergències sanitàries. No obstant això, aquests progressos no s’han traduït en reformes legals, ja que pocs països han implementat lleis sobre salut mental basades en els drets. Només un 45% dels països informen que la seva legislació compleix plenament les normes internacionals de drets humans. L’informe també revela una manca d’increment en la inversió: la despesa pública en salut mental se situa en una mitjana del 2% del pressupost total de salut, una xifra que es manté des de 2017. La disparitat entre països és notable, amb països d’ingressos alts que gasten 65 dòlars per persona enfront dels 0,04 dòlars dels països d’ingressos baixos. La mitjana mundial de treballadors de la salut mental és de 13 per cada 100.000 habitants, amb greus dèficits als països d’ingressos baixos i mitjans.
A més, la reforma dels serveis de salut mental avança lentament. Menys del 10% dels països han completat la transició cap a models d’atenció comunitària, i l’atenció hospitalària segueix depenent en gran manera dels hospitals psiquiàtrics. Gairebé la meitat dels ingressos hospitalaris es fan sense el consentiment del pacient, i més del 20% d’aquests comporten estades superiors a un any. En canvi, s’ha observat una major integració de la salut mental en l’atenció primària, amb un 71% dels països que compleixen almenys tres dels cinc criteris de l’OMS en aquest àmbit. Un fet encoratjador és que la majoria dels països apliquen iniciatives de promoció de la salut mental, com ara programes de desenvolupament en la primera infància, de salut mental a les escoles i de prevenció del suïcidi. Actualment, més del 80% dels països ofereixen suport en salut mental i psicosocial en emergències, en comparació amb el 39% de 2020. La telemedicina i els serveis ambulatoris també han augmentat, tot i que l’accés continua sent desigual.
Malgrat els progressos, les dades indiquen que els països estan lluny d’assolir els objectius del Pla d’Acció Integral sobre Salut Mental de la OMS. L’organització insta els governs i els seus socis globals a intensificar urgentment els seus esforços per transformar els serveis de salut mental a tot el món, amb accions com un finançament equitatiu, reformes legals i normatives per garantir els drets humans, una inversió sostinguda en el personal de salut mental i l’ampliació de l’atenció comunitària centrada en les persones.
