Una investigació liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha dissenyat un nou mètode d’intervenció per ajudar els infants amb autisme o amb trastorns del llenguatge a superar les seves barreres comunicatives i assolir nivells d’expressió oral estàndards per a la seva edat. El model, aplicable tant en entorns clínics com en centres educatius, ha estat impulsat pel Grup d’Estudis de Prosòdia i Gestualitat (GrEPG) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, amb la col·laboració del grup GRECIL i el seu NeuroDevelop eHealth Lab, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La iniciativa va més enllà dels criteris de la lingüística i integra les visions de la psicologia, la pedagogia i la logopèdia per atendre les necessitats especials de la infància.
Un dels eixos fonamentals de la metodologia és la narració oral de contes combinada amb gestos. Per fer-ho possible, l’equip de recerca ha creat materials audiovisuals en llengua catalana centrats en relats d’una capibara que fa front a diferents reptes, un tipus de recurs pràcticament inexistent fins ara en català. La directora del GrEPG, Pilar Prieto, ha destacat l’impacte que pot tenir aquesta eina en l’atenció a la discapacitat: «Si s’articulen els mecanismes de coordinació necessaris per implementar aquest model a les escoles, es podrà reforçar i complementar la tasca que fan els centres educatius amb els infants amb necessitats especials».
Narrativa multimodal per afavorir el desenvolupament lingüístic
El model fomenta l’aprenentatge conjunt de totes les eines comunicatives (verbal, gestual i corporal) a partir de la narrativa multimodal, entenent que totes les habilitats del llenguatge estan interrelacionades. L’evidència científica indica que la capacitat d’expressió oral d’un infant permet predir les seves futures habilitats de lectoescriptura, el seu rendiment acadèmic i la seva capacitat de socialització.
Tot i que el GrEPG fa temps que investiga la millora de les habilitats lingüístiques en l’àmbit escolar, aquesta és la primera recerca dedicada específicament a nens i nenes amb trastorns del neurodesenvolupament. L’estudi s’ha publicat a la revista ‘Early Childhood Education‘ i signen com a coautors Pilar Prieto, Júlia Florit (actualment a la Universitat de les Illes Balears) i Alfonso Igualada (investigador del NeuroDevelop eHealth Lab de la UOC).
Avaluació positiva en infants de tot Catalunya
La recerca va comptar amb una mostra de 50 infants catalanoparlants i castellanoparlants d’entre 3 i 7 anys procedents de 7 escoles i 8 centres clínics. El treball es va dividir en un grup experimental de 16 infants amb necessitats especials i un grup de control de 33 infants (17 amb trastorns del neurodesenvolupament i 16 sense cap necessitat especial).
Els 16 infants del grup d’intervenció van dur a terme 9 sessions individualitzades de 30 minuts —fetes una vegada per setmana durant més d’un trimestre— amb el seu logopeda o amb mestres d’audició i llenguatge. En aquestes trobades, els infants visionaven vídeos de tres contes sobre la capibara. En una primera versió sense diàleg, observaven només els gestos i moviments; en la segona, s’hi afegien les paraules. Posteriorment, reexplicaven les històries de manera seqüencial o en narraven de noves amb el guiatge dels professionals.
Els resultats confirmen que el mètode millora significativament la capacitat dels infants amb autisme i trastorns del llenguatge per estructurar els elements clau d’un relat. Després de la intervenció, els infants amb trastorns van aconseguir una puntuació de 3,77 sobre 6 quan explicaven una història nova, una xifra molt pròxima al 4,04 obtingut pels nens sense necessitats especials. En canvi, els infants amb aquests mateixos trastorns que formaven part del grup de control van obtenir una puntuació notablement inferior, de 2,29.
De cara al futur, els investigadors assenyalen que, tot i la millora en la mecano-estructura de la història, no s’han detectat avenços significatius en la capacitat de la infància amb discapacitat per aprofundir en els estats mentals o emocions dels personatges, un aspecte que requerirà un entrenament més mantingut en el temps.
