Aquest dimarts 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental coincidint amb la commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per aquest motiu la jornada se celebra enguany amb el lema “Salut mental, dret humà universal” que interpel·la al gran repte en l’àmbit de la salut mental d’assolir un model d’atenció comunitària que incorpori la perspectiva de drets en tots els seus àmbits.
La jornada comptarà amb un acte de celebració que tindrà lloc aquesta tada al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona, que comptarà amb diversos representants institucionals com Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental Catalunya (SMC); l’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; el conseller de Salut, Manel Balcells; i també la participació virtual del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano.
Alba Muntadas i Francisco Rubio, membres del Comitè en 1a persona de SMC, seran les persones encarregades de llegir el manifest, on mostraran la seva preocupació vers els discursos d’odi i discriminació cap a col·lectius vulnerabilitzats, i subratllaran la necessitat de la defensa de drets des d’una mirada interseccional: “no hi haurà salut mental sense la defensa dels drets de totes”.
Aquest acte servirà per reivindicar que la salut mental és un dret, un dret inherent a la condició humana, indispensable per gaudir d’una vida digne, que no coneix d’ideologies, gènere, origen, ni classe.
Durant el 2022, des del conjunt del moviment associatiu SMC s’han identificat i acompanyat més de 269 vulneracions de drets, i en els primers 6 mesos de 2023 el registre sumava ja més de 200 casos. Aquestes xifres evidencien de nou les mancances del model actual i els reptes urgents per poder garantir una atenció digne, accessible, de qualitat i respectuosa.
Per això SMC reclama que el model de salut mental estigui centrat en la garantia dels drets per assolir un país que garanteixi la salut mental a tothom, també als col·lectius vulnerables.
L’estat de la salut mental a Catalunya
Les dades a Catalunya ens alerten de l’augment de persones que pateixen problemes de salut mental en els darrers anys. Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (2022), una quarta part de la població té malestar emocional i les dones en són les grans damnificades amb un 30%, 18 punts per sobre respecte els homes. A més, la probabilitat de tenir depressió és més elevada en la població femenina i en les persones en risc d’exclusió social.
També cal destacar que una de cada set persones joves experimenta algun trastorn de salut mental a Catalunya. Així ho recull la radiografia La situació de salut mental en el jovent català, elaborada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i la Federació Salut Mental de Catalunya (SMC).
Amb aquest context, la salut mental ha d’esdevenir un dels principals reptes de les polítiques públiques en tots els àmbits, per avançar en la construcció d’una societat més justa i cohesionada.
Per una banda, cal una major inversió de recursos en molts dels àmbits on encara no s’atén de forma adient a les persones ni al seu entorn. Però també, més suport per part de les administracions cap el moviment associatiu que atén les persones amb problemes de salut mental, perquè puguin desenvolupar de forma adequada la seva tasca.
Entre altres reivindicacions del moviment associatiu figuren l’increment de capacitat d’atenció de la xarxa d’atenció primària en salut mental; aturar les diverses vulneracions de drets; impulsar el Pacte Nacional per la Salut Mental i desplegar el model d’escola inclusiva.
