La Carmen Bastida és una de les veus referents en la gestió esportiva catalana, una professional que combina compromís institucional, sensibilitat personal i una mirada profundament humana sobre la inclusió. La seva trajectòria està marcada per la determinació i per una manera d’entendre l’esport que transcendeix la competició i es converteix en eina de transformació social.
La seva vivència personal amb la discapacitat —amb un pare que fa vuit anys que utilitza cadira de rodes— li ha permès veure de prop les barreres, visibles i invisibles, que encara avui afronten moltes persones. Aquesta experiència ha reforçat la seva convicció que la societat només avança quan mira de cara la diversitat i actua per garantir els drets de tothom.
Des del Consell Català de l’Esport, Bastida defensa una visió global: millora d’equipaments, simplificació administrativa i un model d’“Esport 360” que integra salut, educació, inclusió i equitat. Un plantejament ambiciós que busca que ningú quedi enrere i que totes les persones, independentment de les seves capacitats, trobin el seu espai en l’activitat física i esportiva.
Amb aquesta combinació de passió, professionalitat i experiència vital, Carmen Bastida reivindica que la inclusió no és només una obligació institucional, sinó un valor essencial per construir una societat més justa. “Una societat que no atén la diversitat és una societat discapacitada socialment”, afirma amb contundència.
Agraeixo profundament a la Carmen Bastida la seva disponibilitat, la seva autenticitat i la seva mirada valenta. Conversar amb persones que viuen i treballen amb aquest compromís ens recorda per què és tan necessari seguir explicant històries que transformen consciències. La seva veu, plena de convicció i humanitat, és una eina poderosa per continuar avançant cap a un esport —i una societat— on tothom tingui el lloc que es mereix.
Qui és la Carmen Bastida?
Una persona apassionada, somniadora , molt lluitadora i positiva. Molt conscient que la vida és avui i mirant com millorar el demà.
Què és per a tu una discapacitat?
Una limitació física o mental per fer quelcom amb “normalitat”. A vegades suposa l’aprenentatge de fer coses d’una altra manera, sovint més a poc a poc.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’alguna diversitat funcional?
Sí, el meu pare. Porta 8 anys en cadira de rodes per una esclerosi múltiple. El meu pare diu que quan el miren a la cadira de rodes persones que no el coneixen, se sent cosificat, no el veuen com una persona sinó com una cosa… diferent.
Què és el Consell Català de l’Esport?
El Consell Català de l’Esport és un organisme autònom depenent del Departament d’Esports que té l’encàrrec d’executar les polítiques públiques en matèria esportiva del Govern de la Generalitat.
Quins projectes teniu al Consell Català de l’Esport?
Per primera vegada a la història tenim Conselleria d’Esports i això ha suposat un salt en els reptes també a assolir en matèria esportiva. Com ha marcat el Conseller, Berni Àlvarez, els principals projectes són:
1. Millora del parc d’equipaments esportius. Amb un Pla de xoc de 120 milions d’euros per millorar l’estat dels equipaments esportius existents.
2. Simplificació administrativa i agilització dels processos alhora de tramitar subvencions i tràmits del registre d’entitats esportives (amb un pla de xoc específica que ja està tenint resultats visibles en escorçar terminis …)
3. Tots els projectes que se’n deriven de la conceptualització de l’esport 360: esport escolar, alt rendiment, salut mental de l’esportista, salut en general amb la prescripció d’activitat física, discapacitat, pla d’impuls de l’esport femení… Com veieu tenim molts reptes per endavant però amb el convenciment i la voluntat de fer que passin coses.
No hi pot haver cap centre ni instal·lació esportiva que no permeti l’accés a les persones amb discapacitat i si és possible de forma autònoma si la seva discapacitat ho contempla
Què et sembla la participació actual de les persones amb discapacitat a l’esport català i com podem fer-lo més inclusiu?
És cada vegada més notori però tenim molta feina afer en aquest àmbit per garantir la igualtat d’oportunitats per tothom. Amb aquest convenciment el passat 1 d’abril es va aprovar per Consell de Govern el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat. Dins dels objectius generals i mesures prioritàries que inclou el Pacte: OB 12. Facilitar l’accés al lleure i a la pràctica d’activitat física i esportiva, competitiva i de lleure, a les persones amb discapacitat. No hi pot haver cap centre ni instal·lació esportiva que no permeti l’accés a les persones amb discapacitat i si és possible de forma autònoma si la seva discapacitat ho contempla. Mesures prioritàries: MP 5. Establir serveis immediats de suport i acompanyament per a les famílies de persones amb discapacitat, incloent-hi in-formació, assessorament i accés a recursos. MP 6. Crear una comissió o unitat transversal, en el si de l’Administració, per millorar la coordinació i l’eficàcia en l’execució de polítiques públiques i serveis per I des del Departament d’Esports mitjançant l’Observatori Català de l’Esport de l’INEFC s’està desenvolupant l’Estudi sobre Activitat Física i Esport per a Persones amb Discapacitat (AFED) a Catalunya. Aquest té com a objectiu obtenir informació actualitzada sobre la pràctica d’activitat física i esportiva de les persones amb discapacitat, així com identificar les seves motivacions, barreres i recursos, amb la finalitat d’establir una proposta marc i integral que faciliti el desenvolupament de l’activitat física i l’esport adaptat i/o inclusiu a Catalunya. És un àmbit que no s’ha analitzat fins el moment i des del Departament d’Esports i l’INEFC es considera molt necessària la seva investigació i anàlisi pel sistema esportiu català.
Quins penses que són els reptes a nivell esportiu referents a la discapacitat?
Molts, principalment garantir la igualtat d’accés i oportunitats de les persones amb discapacitat a la pràctica esportiva amb tot el què això suposa.
Què els hi diries a aquelles noies joves amb discapacitat que no saben si apuntar-se a un esport col·lectiu per por a ser discriminades?
Que res ni ningú els marqui què poden i què no poden fer. Les protagonistes de la seva vida només són elles i per tant… A VIURE.
Què els hi diries a aquells clubs esportius que no tenen en compte la diversitat funcional?
Que no oblidin l’essència de l’esport i aquesta són els valors. Tenir en compte la diversitat funcional és també garantir drets i per tant, millorar la vida de les persones. Una societat que atén aquestes diversitats és també una societat millor. Una societat que no atén aquestes diversitats és una societat “discapacitada socialment”.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Les entitats del tercer sector juguen un paper essencial a la nostra societat. La seva tasca en la defensa de drets ens permet avançar cap a una societat més justa, equitativa, inclusiva i cohesionada amb fermesa.
Quins són els teus referents?
Com a referent de VIDA: la meva mare sens dubte. Una dona forta, lluitadora, infermera de vocació amb un gran sentit del servei públic, i un exemple inclús en els pitjors moments (va morir amb 63 anys víctima d’un càncer). Com a referent professional: en Joan Rangel (Delegat del Govern d’Espanya a Catalunya i Diputat al Congrés). Per mi va ser un aprenentatge, que encara porto amb mi, els anys compartits professionalment. Una persona brillant, intel·ligent, discret, amb criteri i amb un gran sentit institucional.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Us felicito per la iniciativa, és un Diari essencial en la visibilitat de la Discapacitat i ajuda a prendre consciència i obrir els ulls a realitats sovint desconegudes.
