Sóc Meritxell Agustench, afiliada a l’ONCE des de fa més de tres anys. Sorprenentment les persones amb discapacitats trobem sovint una realitat ben lluny dels nostres drets i que malauradament ningú ens empara. Aquest és el cas de la Clara Macaya, una dona que va en cadira de rodes a la que se li va negar repetidament el seu dret a viatjar, vivint una autèntica odissea per anar de Vic a Reus. A continuació us passo el seu relat dels fets, que m’ha fet arribar.
“Sóc la Clara Macaya. Sóc usuària de cadira de rodes, i el passat 22 de desembre, vaig tardar 12 hores a fer el trajecte de Vic a Reus, el qual normalment, realitzo amb una mica més de 4 hores. En primer lloc, tenia reservat un autobús, que sortia a les 9.15h de l’estació d’autobusos de Vic, el qual no vaig poder agafar malgrat haver reservat amb antel·lació, i on em van denegar omplir un full de reclamacions al moment.
A posteriori després de diverses trucades, vaig aconseguir parlar amb Sagalés, i aquests em van recomanar que agafés un altre autobús, el qual estaria adaptat a les 10.45h i que em deixava a Barcelona Sagrera a les 11.45h. Un cop vaig arribar a Sagrera, l’ascensor interior de l’estació el qual dóna accés a les vies, tampoc funcionava, i per tant, vaig haver de tornar a sol·licitar que se’m facilités un transport alternatiu. En aquest cas Rodalies Renfe em va pagar un taxi, el qual va arribar al cap de més de 20 minuts, i el que feia que jo no pogués arribar a l’hora al servei d’ADIF que tenia contractat, però em van assegurar que estaven avisats i que se’m facilitaria poder viatjar.
Quan vaig arribar a l’estació de Barcelona Sants vora les 13h, això no va ser així. Em vaig adreçar al servei ACERCA d’ADIF, amb el meu bitllet per viatjar de Barcelona Sants a Reus, i em van comunicar que com que arribava tard a l’assistència, malgrat se’ls hagués comunicat hauria d’esperar força estona. Al cap de gairebé una hora d’espera, se m’informa que hi ha hagut un problema, i que l’ascensor de les vies 11-12 resultava ser espatllat, i per tant que hauria d’esperar un temps indefinit.
Hores després, cap a les 16h em van fer baixar a les vies 13-14 on va acabar passant un tren el qual havien suposadament desviat de via, aquest no va passar, però si que a posteriori, s’hi va aturar un el qual era un tren regional exprés amb parada a Reus. Però com que el meu bitllet no era apte per aquest tren, el personal d’ADIF ACERCA em van negar accedir-hi, i fer-ne ús. Jo els vaig esmenar que el reglament 1371/2007 del 23 d’octubre del 2007 del Parlament Europeu sobre els drets i obligacions dels viatgers en tren, estableix que els viatgers amb mobilitat reduïda tenim dret a comprar el bitllet sobre del tren sense recàrrec.
Finalment vaig estar 5 hores retinguda a Sants, esperant poder agafar un tren cap a Reus, degut a que l’ascensor estava espatllat i els intents de desviament de vies dels trens cap a aquesta destinació no fossin efectius, i vaig haver d’acabar demanant que em vingués a buscar el meu pare a Tarragona, degut a que el personal d’ADIF, no em podia garantir que l’estació de Reus estigués adaptada. I tot i que el tren era adaptat, el personal del servei no va fer apartar-se a la gent que hi havia a l’espai reservat de cadira de rodes i el cotxet, i em van fer viatjar al hall de la porta al costat del lavabo de minusvàlid, sense cap tipus de dispositiu de seguretat.”
