Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen dret a treballar com qualsevol altra. “Aporten a l’ambient de treball i aporten en diversitat”. Així ho creuen a Fundación Telefónica i per això han dissenyat una sèrie de manuals que afavoreixen la inclusió laboral d’aquest col·lectiu a l’empresa ordinària per exercir tasques relacionades amb la tecnologia.
Les indicacions per impulsar la seva ocupabilitat digital estan recollides al ‘Model Digital d’inclusió laboral per a persones amb discapacitat intel·lectual’, una iniciativa duta a terme per Fundació Telefónica i Fundació Prodis, que recull en quatre guies els resultats d’un estudi previ dut a terme per les entitats sobre la influència de la tecnologia a l’àmbit laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Els primers resultats d’aquest estudi, així com les seves conclusions, s’han presentat, en col·laboració amb Plena Inclusión Madrid i Fundación Randstad a 42 Madrid, el campus gratuït de programació de Fundación Telefónica.
Entre altres dades, destaquen que “un 22,5% de les empreses consideren força probable contractar persones amb discapacitat intel·lectual amb un nivell mitjà de competències digitals davant del 8,3% que ho farien si compten amb un nivell nul”.
“No és només un estudi”, assegura el responsable global de Voluntariat de Fundació Telefónica, Carlos Palacios, “sinó que es tradueix en l’elaboració de quatre guies que ajuden els pedagogs i les famílies de les persones amb discapacitat intel·lectual a identificar en què competències digitals s’han de formar i com fer-ho”.
Quatre guies i només un objectiu: la inclusió
Les coautores del treball, ambdues investigadores de la Fundació Prodis, Maria d’Orey i Yone Castro, parlen d’“un treball de sinergies” en què “s’uneixen mirades” entre la transformació digital i la inclusió del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual. “Aquest projecte de Fundació Telefónica ens va semblar una molt bona oportunitat per desenvolupar coneixements científics i plasmar-los en uns fulls de ruta que fossin útils per generar més inclusió laboral de persones amb discapacitat intel·lectual en aquesta era digital”, apunta d’Orey.
Les quatre guies ofereixen recomanacions des de la visió dels diferents agents implicats: empreses mitjançant els seus equips de recursos humans; entitats socials, a través dels seus mediadors laborals; les famílies; i les persones que es troben a la recerca activa d’ocupació. “La inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual cal que no sigui qüestió de posat, ni de complir amb una quota a les empreses”, assevera Palacios. “Elles aporten a l’ambient de treball i aporten en diversitat”.
Connectar discapacitat i tecnologia
Raquel Lozano presenta una discapacitat intel·lectual i motora. Amb 28 anys, ha estudiat un grau mitjà en Administració i Direcció d’Empreses, té un màster sobre discapacitat i formació en informàtica. Tot i la seva alta qualificació, feia dos anys que estava en situació d’atur quan va rebre una trucada de la Fundació Prodis. “No m’ho podia creure. Tenia els meus dubtes, les meves pors, però va ser arribar-hi i comprovar que podia ser jo mateixa”. Des de llavors treballa a Biogram, una empresa dedicada als productes ecològics on s’encarrega de digitalitzar tota la informació confidencial i també de destruir-la.
El seu company Javier López-Aranda, un jove amb síndrome de Down, és un expert en informàtica i un crac dels ordinadors. Ja fa una dècada que treballa a NTT Data, una consultoria estratègica sobre tecnologies d’avantguarda. Reconeix que se sent “orgullós i realitzat” per aquesta tasca, així com feliç amb “el bon ambient que hi ha al seu departament”.
Escoltar la veu dels altres
“Per a l’elaboració d’aquestes guies s’ha procedit a una recollida de dades a través de l’escolta activa, dels empleats amb discapacitat intel·lectual, però també de les empreses, dels mediadors laborals i dels formadors a l’àrea de les competències digitals de persones amb discapacitat intel·lectual”, apunta Maria d’Orey, coautora de les guies.
La investigació posa de manifest “la dificultat dʻaquestes persones per accedir a oportunitats laborals, especialment si tenen nivells baixos de coneixements digitals”. Una altra de les conclusions és que entre les competències digitals més demandades per aquest col·lectiu destaquen “l’ús del paquet Office, el correu electrònic i les eines de comunicació com a videotrucades”.
Sempre que s’aborda la discapacitat i la inclusió apareix una constant que es repeteix i és “la necessitat de la formació contínua”, recorda Carlos Palacios. De manera que, el desenvolupament d’aquest tipus d’actuacions que facilitin a les persones amb discapacitat intel·lectual i el seu entorn l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i per tant a una ocupació, és un procés ‘imparable’.
