Aquest cap de setmana he assistit al congrés de Barcelona en Comú. Des de fa uns mesos formo part de l’Eix de Diversitat Funcional, que a partir d’ara passarà a formar part del nou Eix d’interseccionalidad. Vull modernitzar molts polítics quan diuen que l’accessibilitat és molt cara. Diuen això per raons pressupostaries o per ignorar el problema de la diversitat funcional. Personalment crec que l’accessibilitat no son només drets però genera beneficis socials i econòmics. Intento inculcar aquesta idea a l’Eix. Aquest es el posicionament de l’Eix de Barcelona en Comú i estic completament d’acord (tot i que el nom anticapacistisme no m’agrada molt):
“Anticapacitisme que garanteixi una Barcelona orgullosament diversa.”
A Barcelona moltes persones tenen diversitat funcional. No són una minoria. Per això volem que es garanteixin els seus drets i la seva autonomia. Proposem deixar enrere el tracte paternalista i apostar per una ciutat accessible per a tothom. La diversitat funcional és una riquesa i ha de tenir veu pròpia en la vida política i social. Defensem l’anticapacitisme per construir una ciutat més justa, feminista e inclusiva. Demanem formació, accions concretes i la creació d’un espai que vigili que es respectin els drets de totes les persones.
La diversitat funcional no és una qüestió “minoritària”, travessa tota la societat i interpel·la directament el model de ciutat que volem. A Barcelona hi ha més de 160.000 persones amb certificat de discapacitat (9,7 %) amb diversitat funcional física, intel·lectual, sensorial o mental. Aquestes xifres són només una petita part: si hi sumem la població envellida, les persones cuidadores, els nens i nenes, o amb necessitats puntuals (com embaràs o malalties temporals), parlem de més del 40 % de la població. Ignorar aquesta realitat és negar la vida quotidiana de bona part dels nostres veïns i veïnes.
La diversitat funcional és una riquesa i ha de tenir veu pròpia en la vida política i social
Necessitem deixar enrere el model biomèdic, assistencial i paternalista, que nega el dret a decidir sobre les pròpies vides, per avançar cap a un paradigma de drets, autonomia i acció municipal. La diversitat funcional no ha de ser vista com un dèficit a corregir, sinó com una expressió legítima de la pluralitat humana. Per això defensem l’ús del concepte de “diversitat funcional”, proposat pel Foro de Vida Independent, com a eina política i simbòlica per rebutjar la mirada deficitària i reivindicar la dignitat, l’autonomia i la riquesa social que representa.
El capacitisme -com a sistema de dominació que imposa un cos-ment hegemònic físicament fort, jove, racional, masculí, heterosexuals, adult, blanc i occidental- afecta l’espai urbà, les relacions socials, les oportunitats laborals i l’accés als drets més bàsics. Funciona comun règim de poder simbòlic i material de valoració que determina qui és digne de plenitud ciutadana. Exclou aquelles persones que no encaixen en un ideal corporal i mental normatiu. És una estructura que es creua amb altres formes d’opressió, com el racisme, el masclisme o la LGTBI-fòbia, i que cal desmuntar de forma interseccional i estructural.
L’accessibilitat i l’autonomia no són concessions: són drets reconeguts per la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, per la Carta de Drets Fonamentals de la UE (articles 21 i 26), i per la Carta de Drets i Deures de Barcelona. Tots els espais, físics i digitals, han de respectar els principis del disseny universal i garantir l’accessibilitat per tothom. Una ciutat dissenyada per a totes i tots és una aposta transformadora per una societat millor.
És moment de passar de la retòrica al compromís polític: situar la diversitat funcional com a procés transformador és una obligació democràtica i una qüestió de justícia social. No es tracta només d’incloure, sinó de transformar. L’anticapacitisme ha de ser un eix estructural i transversal de totes les nostres polítiques, com ho són el feminisme o l’antiracisme, per aconseguir una ciutat interseccional i democràtica. Negar la seva existència és mantenir un sistema de valoració que invisibilitza la diversitat funcional com a condició de ciutadania i gaudi del dret a la ciutat. Volem una Barcelona orgullosament diversa, on les persones amb diversitat funcional siguin protagonistes actives, amb veu pròpia i poder de decisió.
Barcelona en Comú es compromet a: Reconèixer l’anticapacitisme com a òptica política transversal i impulsa una estratègia de polítiques de ciutat.
