L’Observatori de la Vulnerabilitat i l’Ocupació de la Fundació Adecco, amb el suport de Keysight Technologies Sales Spain, ha presentat el seu 14è informe “Tecnologia i Discapacitat”. Aquesta anàlisi, basada en una enquesta a 300 persones amb discapacitat en recerca activa d’ocupació, posa de manifest que la tecnologia és percebuda com un suport fonamental per millorar la vida i la projecció laboral d’aquest col·lectiu. Plataformes de videoconferència, assistents virtuals, aplicacions de geolocalització, sistemes de dictat i lectors de pantalla ja formen part de la rutina diària de moltes persones amb discapacitat, incrementant la seva autonomia i acostant oportunitats que abans eren inaccessibles.
Les dades de l’enquesta confirmen que per a una tercera part dels enquestats (33,9%), les eines digitals són imprescindibles, mentre que un 49,2% les considera importants. Només un 13,8% els assigna un paper secundari i un 2,8% afirma no obtenir-ne cap benefici. No obstant això, l’informe destaca un aspecte crucial sovint desatès: la discriminació indirecta que poden experimentar les persones amb discapacitat en la recerca de feina en un entorn altament digitalitzat.
Actualment, la recerca de feina es realitza majoritàriament en espais digitals com portals web, aplicacions mòbils, webs corporatives i xarxes professionals. Això fa que la pantalla sigui la primera “porta” al mercat laboral. És per això que un disseny accessible i un llenguatge inclusiu són essencials per evitar l’exclusió des del primer pas.
Segons el Ministeri de Treball, hi ha 135.417 persones amb discapacitat buscant feina a Espanya. L’enquesta de la Fundació Adecco revela que el 83,2% d’elles busquen feina en l’entorn digital. Malgrat això, el 60% de les persones amb discapacitat enquestades tendeixen a autoexcloure’s de les oportunitats de treball publicades en línia a causa de diverses barreres:
- Llenguatge excloent o capacitista (71%): Ofereixes que transmeten la idea que certs perfils no encaixen a la vacant, com ara “persona jove i dinàmica”, “excel·lent presència”, o requisits físics no essencials per al lloc.
- Filtres automàtics mal configurats (31,5%): L’ús d’eines automatitzades per al cribratge pot generar biaixos, com tests psicomètrics amb temps límit estrictes o algorismes entrenats amb dades esbiaixades.
- Disseny inaccessible (25%): Problemes com imatges sense text alternatiu, contrastos de color insuficients, formularis no compatibles amb lectors de pantalla, vídeos sense subtítols o interfícies poc navegables.
Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, ha afirmat: “La discriminació cap a les persones amb discapacitat no sempre es produeix durant el procés de selecció; en alguns casos comença abans. Passa en la pròpia redacció de l’oferta d’ocupació que, de manera implícita, les convida a renunciar abans ni tan sols d’intentar-ho. El llenguatge, els requisits poc inclusius o l’absència de senyals clars d’obertura poden fer que s’autoexcloguin, no perquè no tinguin el talent, sinó perquè se senten excloses“. Mesonero ha afegit que “a l’hora de publicar una oferta d’ocupació és important descriure la tasca en lloc de la persona i assegurar-se que tots els requisits exigits són essencials. Són passos previs imprescindibles per no perdre aquest 60% de talent amb discapacitat“.
Alguns testimonis recollits a l’enquesta il·lustren aquesta realitat: “Vaig pensar que no encaixaria en el perfil que buscaven“, “La web d’inscripció no era accessible, així que ho vaig deixar“, “Em va fer enrere que demanessin carnet de conduir, encara que no fos imprescindible“, o “L’entrevista per videotrucada em generava ansietat, així que no vaig seguir amb el procés“.
Impacte en la salut mental i el paper de la IA
L’autoexclusió de les ofertes d’ocupació afecta de manera més acusada les persones amb discapacitat relacionada amb la salut mental, arribant al 75%. Begoña Bravo, directora d’Inclusió de la Fundació Adecco, explica: “El simple acte d’enfrontar-se a un anunci poc clar o exigent pot alimentar l’autocrítica o generar bloqueig cognitiu, de manera que les persones amb discapacitat mental tendeixen a abandonar abans de postular. A més, elements com test psicomètrics cronometrats, qüestionaris extensos o interfícies saturades d’estímuls, poden resultar especialment aclaparadors. La por a l’estigmatització també hi juga un paper: si l’oferta no esmenta ajustaments raonables ni fa servir un llenguatge inclusiu, la persona anticipa rebuig i prefereix autoexcloure’s per evitar un episodi de discriminació“.
Malgrat aquests obstacles, la tecnologia també es presenta com una aliada. El 43% de les persones amb discapacitat enquestades utilitza la Intel·ligència Artificial (IA) per optimitzar la cerca de feina. Les eines més utilitzades són ChatGpt (93%) i Copilot (77,5%), seguides per eines de disseny de currículums com CV Maker del grup Adecco, Kickresume o Vmock (62%). La IA s’empra per redactar o millorar currículums, crear cartes de presentació o preparar respostes per a entrevistes. Segons Begoña Bravo, “aquestes eines suposen un reforç de confiança i una via per reduir barreres, especialment quan hi ha dificultats de comunicació, inseguretat o manca d’acompanyament professional en el procés de recerca. La IA, ben utilitzada, pot ser una palanca d’inclusió laboral“.
L’informe també revela un creixent interès de les persones amb discapacitat pel sector de les Tecnologies de la Informació (TI). Un 82% de les persones enquestades expressa el desig de formar-se en àrees com programació, ciberseguretat o intel·ligència artificial, i més de la meitat (56,7%) considera factible trobar feina en aquest àmbit. Aquestes dades trenquen amb els estereotips i evidencien una predisposició a treballar en sectors altament especialitzats i amb gran projecció. No obstant això, aquesta voluntat xoca amb l’absència d’oportunitats concretes, ja que continuen trobant barreres per accedir a formacions adaptades, processos de selecció inclusius i entorns laborals accessibles en el sector TI.
