Dijous, 26 gener 2023
Dijous, 26 gener 2023
IniciOpinióAssistent personal i llar en comunitat per grans depenents

Assistent personal i llar en comunitat per grans depenents

l'assistent personal és un dret de les persones amb discapacitat
Persones amb discapacitat compartint un habitatge comunitari // Foto: Obra Social “la Caixa”

Tenir una discapacitat requereix uns suports afegits per poder tenir un projecte de vida en igualtat de condicions que qui no la pateix. Aquests suports poden ser mínims o màxims, únics o múltiples. Si volem deixar de parlar d’inclusió i parlar de convivència, han de ser-hi presents en cada persona amb dependència. No només és dret, sinó compromís social i dels departaments corresponents.

anunci guies d'arrel

Com a mare d’un adult amb autisme, i com a membre del Sindicat de Mares amb Fills amb Diversitat Funcional (SinMaDif), m’agradaria fer una crida a la Conselleria de Drets Socials, per tal que tinguin en consideració els problemes que ens trobem en dos d’aquests SUPORTS VITALS per aquells adults que decideixin viure i conviure en el seu entorn comunitari.

ASSISTENT PERSONAL:

Banner 300x250px EnBucle3

L’assistent personal és una prestació de la llei de dependència, junt amb servei atenció domiciliaria (SAD) i cuidadora no professional, des de l ́inici d ́aquesta llei al 2006.

L’assistència personal és una eina de vital importància per la dignitat i empoderament del projecte de vida d’una persona, que requereix un suport per dur-lo a terme en àmbits laboral, familiar, formatiu, d’oci, social, comunitari, etc. Però es necessiten aixecar moltes pedres per accedir a aquest camí:

  • Mancança d’informació universal d’aquesta prestació (segons les dades d’un qüestionari fet al sindicat de mares diversitat funcional al qual pertanyo, un 52% no coneixien aquesta prestació, i de les que la coneixen, només un 17% van ser informades per la seva treballadora social. La resta, era com sempre, pel “boca-orella”).
  • Mancança del desenvolupament de la prestació
  • Llargues llistes d’espera a l’ajuntament de Barcelona per accedir a la prestació 
  • Reducció de les hores d’assistent personal en passar a centre ocupacional … Agraïm subvencionar places, però no privant a la persona de tenir un suport per desenvolupar una vida autònoma i comunitària. Ells, com qualsevol persona que treballa, tenen una vida autònoma i comunitària abans i després de la tasca laboral.
  • Contempla la Cartera de Serveis Socials convenis de formació amb associacions o col·lectius específics? De res serveix acreditar a entitats per poder contractar AP si després no disposen d’una bossa de treball amb recursos adientment formats. Cada diversitat és un món, i les associacions especialitzades en cada diversitat funcional, haurien de ser els llocs on les famílies es puguin adreçar a l’hora d’accedir a aquesta prestació. Tenir una prestació d’assistent personal i no poder trobar el perfil que garanteixi el suport especialitzat per una vida autònoma i independent, és no tenir la prestació.

HABITATGE COMUNITARI:

Parteixo de la base que qualsevol persona té dret i decisió de poder viure i conviure en comunitat, en igualtat de condicions, amb els recursos necessaris (Art. 19 Convenció de l’ONU sobre els drets de persones amb discapacitat). Els habitatges comunitaris i suports destinats a persones amb discapacitat, haurien de formar part de la Cartera de Serveis Socials, i ser concertats per la Generalitat.

Moltes persones, per motius sociosanitaris o altres, requereixen una residència. Però hi ha altres persones dependents que la seva opció és viure en habitatge comunitari, podent participar i fer ús dels comerços i activitats que la seva comunitat disposa. Moltes persones dependents que actualment estan en una residència, voldrien i podrien viure en llars comunitàries (seria molt bona opció donar aquesta oportunitat, i que les persones que, per motius sanitaris o altres, realment requereixen d’una plaça residencial, la tinguéssin, reduint alhora, les llargues llistes d’espera).

L’actual Govern, contempla que les persones amb dependència que requereixin suports limitats o intermitents, poden accedir a habitatges tutelats. 

Però, què passa amb les persones amb grans necessitats de suport (extensos o generalitzats)? Tenen el mateix dret a viure i conviure en comunitat! Així i tot, per tenir aquestes grans necessitats de suport, es deriven directament a residències. El dret a viure i conviure en comunitat ho té tothom. Agrairíem enormement que es revisés l’actual Model residencial i es contemplés dintre de l’actual Cartera de Serveis socials tots els suports, independentment de ser limitats o generalitzats. És un dret, tal com estipula l’art. 19 de la Convenció de l’ONU 2006 dels drets de persones amb discapacitat.

Les famílies voldríem poder parlar i col·laborar, implicar-nos, ser participes per aconseguir aquest propòsit pels nostres fills ja adults que requereixen a curt/mig termini, una altra llar, on el suport pel seu projecte de vida i el caliu que tenien amb nosaltres, el mantinguin d’alguna altra manera.

Acabo amb una frase que m’agrada repetir dia a dia: “Si no arribem a l’objectiu, no canviem la meta, sinó la manera d’arribar-hi”.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Cristina Molins
Cristina Molins
Infermera i mare d’un adult Amb TEA. Membre de SinMaDif. La defensa i lluita per la dignitat de vida de les persones vulnerables i adquirir eines i coneixements per fer-ho, és el meu motor

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

CatalàEspañol
Skip to content