El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va obrir a audiència pública el passat 16 de juny el projecte de Reial Decret per a l’actualització de la prestació per cura de menors amb malaltia greu, regulació coneguda com a CUME i que derogarà la normativa vigent des de l’any 2011. Davant d’aquest escenari, la Confederació ASPACE ha valorat positivament la millora d’alguns aspectes tècnics del text, però ha lamentat profundament que no se’n modifiqui l’enfocament principal. L’entitat adverteix que la proposta continua centrada en la malaltia aguda i no reconeix de manera adequada les situacions de gran dependència i la necessitat permanent de suports que tenen les persones amb paràlisi cerebral.
L’organització de l’àmbit de la discapacitat alerta que la nova norma, tal com està redactada, incrementarà la càrrega burocràtica de les famílies i posarà en risc les prestacions d’aquelles llars que viuen en situacions permanents. Per aquest motiu, la Confederació ASPACE ha plantejat tot un seguit de millores amb l’objectiu que la futura regulació respongui amb total fidelitat a la realitat del col·lectiu. En aquest sentit, l’entitat reivindica una ampliació de la perspectiva per anar més enllà de la consideració de la paràlisi cerebral infantil, tot demanant que es contemplin les necessitats de suport permanents que acompanyen aquestes persones durant tota la seva vida.
L’impacte de les cures en la trajectòria laboral
Des de la institució es recorda que les necessitats d’atenció directa, contínua i permanent no desapareixen un cop s’assoleix la majoria d’edat, sinó que es mantenen al llarg de tot el cicle vital de l’individu. Per aquesta raó, la Confederació ASPACE exigeix fermament l’eliminació del límit d’edat de la prestació en aquells casos on hi hagi grans necessitats de suport. Es tracta d’una mesura que consideren imprescindible per poder protegir la trajectòria laboral de les persones cuidadores, que són majoritàriament dones.
L’entitat insisteix que cal evitar que aquestes cuidadores es vegin obligades a abandonar o a reduir la seva activitat professional sense rebre una cobertura suficient per part de l’Estat. Garantir un marc de protecció estable és, segons l’organització, un element fonamental per assegurar-los una jubilació digna, així com per prevenir futures situacions de vulnerabilitat econòmica i afavorir la independència financera de totes aquelles persones que dediquen una gran part de la seva vida a tenir cura de familiars amb grans necessitats de suport.
