El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha posat el punt final aquest divendres a Madrid al seu I Congrés Estatal de Persones amb Discapacitat LGTBI+. Sota el lema “Diversitats sexuals, diversitats humanes: El TEU dret a ser”, aquesta trobada pionera ha reunit durant dues jornades experts i activistes d’àmbits com la justícia, l’educació, la cultura i el treball per visibilitzar el col·lectiu. La cloenda, conduïda per Nicolás Levy de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+), ha comptat amb Pilar Villarino, directora executiva del CERMI, i Jesús González Amago, president de la Comissió de Diversitat del CERMI Estatal. Durant l’acte s’ha advertit de l’existència d’un “doble armari” que encara avui força moltes persones a ocultar la seva discapacitat o la seva orientació sexual per por al rebuig social.
Els organitzadors han qualificat la visibilitat assolida com un fet “imparable”, tant a escala individual com col·lectiva. No obstant això, Pilar Villarino ha alertat que els drets aconseguits estan en risc i que cal mantenir-se vigilants des d’un enfocament interseccional. Per la seva banda, Jesús González Amago ha assegurat que la cita ha servit per “obrir molts armaris de la discapacitat” i ha animat el col·lectiu a sumar-se en massa a la manifestació de l’Orgull del pròxim 4 de juliol: “No ens podem quedar a casa. Hem de fer soroll, sortir al carrer i obrir els armaris de la discapacitat definitivament”.
L’art i la cultura com a miralls i trinxeres
L’espai dedicat a la creació, titulat ‘Art i Discapacitat, enfront del mirall’ i moderat per Carolina Lanchas, ha analitzat la cultura com una eina de transformació i refugi. El cineasta sord Domingo Pisón Capellán ha demanat que l’audiovisual deixi enrere la mirada capacitista per construir personatges humans que no es redueixin només a la seva condició. En aquesta línia, Marta Senent Ramos ha celebrat que les persones amb discapacitat estiguin conquerint espais propis, mentre que Costa Badia Melis ha defensat l’art com un instrument per incomodar la norma i demostrar que els cossos no normatius també ocupen la bellesa i el desig. Finalment, Cristina Abella ha relatat com l’escriptura li ha servit de refugi i emparança per a altres persones en situacions similars. La formació interna de la jornada ha anat a càrrec de l’experta Pitu Aparicio amb la sessió ‘La meva sexualitat no és la teva’ a l’Acadèmia DiversIA.
Mancances a la ficció i reconquesta de l’oci nocturn
La representació a les pantalles ha centrat un altre dels debats rellevants, moderat per Gema Piñeiro. Jorge Gonzalo Alonso, responsable de l’Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiuals (ODA), ha aportat dades que demostren que els personatges amb discapacitat a la ficció espanyola, tot i créixer del 3,2% al 5,8%, encara estan lluny de la realitat social. A més, ha advertit que la interseccionalitat és gairebé testimonial, amb només quatre personatges LGTBI+ amb discapacitat en films i vuit en sèries. L’actriu Rocío Tato ha reclamat que la indústria els accepti simplement com a professionals de la interpretació capaços d’assumir qualsevol paper, i l’actor Emilio Gavira ha recordat la necessitat de protegir els avenços ja que “igual que es guanyen, es perden”. Les creadores Julia Antón i Paloma Orellana també han reivindicat el dret a ballar i actuar des de les seves pròpies trajectòries.
La jornada s’ha tancat amb la taula ‘La nit SÍ que és per a MI’, on l’art drag ha pres el protagonisme de la mà de Marcus Massalami (Drag King), Vivi Dente (Drag a cegues) i Manca de Salamanca (Drag Queen), sota la moderació de Juanfran Velasco. Els artistes han reivindicat el dret a l’oci nocturn, al ball i al desig com a components indiscutibles d’una ciutadania plena. Aquest primer congrés ha estat possible gràcies al finançament derivat del 0,7% de l’IRPF gestionat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
