Coincidint amb el Dia Nacional a Espanya de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que es commemora el 3 de maig, la Confederación ASPACE ha reclamat que l’Atenció Temprana s’unifiqui jurídicament en el territori espanyol per a garantir la inclusió de menors amb paràlisi cerebral, ja que segons l’entitat “la descentralització autonòmica provoca una desigualtat en la prestació de serveis habilitadors públics”.
En aquest sentit, la Confederación ASPACE ha explicat que és primordial portar a terme programes integrals i comptar amb els suports necessaris des de les primeres etapes vitals amb l’objectiu de fomentar l’autonomia dels nens i nenes amb paràlisi cerebral.
A més, ha posat sobre la taula la necessitat de definir reglamentàriament els elements habilitadors de la mateixa i dotar de memòria econòmica suficient per garantir l’autonomia de menors amb paràlisi cerebral.
I és que, tal com recull l’Institut Nacional d’Estadística a la seva última enquesta (EDAD 2020), a Espanya hi ha 65.900 menors de sis anys que presenten alguna discapacitat. D’aquest total, segons Confederación ASPACE, el 7,4% té paràlisi cerebral, és a dir 4.854 menors.
Per a garantir la seva inclusió, l’entitat ha sol·licitat que es tinguin en compte recursos humans especialitzats en logopedia, fisioteràpia o teràpia ocupacional per a la infància amb paràlisi cerebral perquè no es vegin reduïdes les seves capacitats físiques, sensorials, intel·lectuals i comunicacionals.
Logopèdia i comunicació
En aquest sentit, la delegada de Drets Humans i coordinadora d’incidència de Confederació ASPACE, Ángeles Blanco, ha recalcat que la logopèdia “no es recull en totes les comunitats autònomes i, tanmateix, és essencial en termes inclusius perquè els primers anys de vida de menors amb paràlisi cerebral sense comunicació oral són essencials per al desenvolupament del seu llenguatge i capacitat comunicativa ja que és quan el cervell és més plàstic“. “Aquestes intervencions tardanes minven significativament el seu desenvolupament vital, comprometent per sempre les seves possibilitats inclusives”, ha ressaltat Blanco.
No obstant, tot i que ha lloat l’avenç jurídic del reconeixement de l’atenció primerenca fins als 6 anys, ha assegurat que “resulta imprescindible definir reglamentàriament els elements habilitadors necessaris a l’atenció primerenca, incloent específicament la Comunicació Augmentativa i Alternativa per tècnica logopèdica, que actualment no està recollida”.
De la mateixa manera, ha assegurat que és indispensable impulsar des de la infància de les persones amb paràlisi cerebral la teràpia ocupacional ja que desenvolupa habilitats d’autonomia i productes de suport per a aquesta, així com la fisioteràpia per treballar tant el control postural, l’equilibri, l’espasticitat i el dolor. Per un altre costat, Blanco ha subratllat la importància de comptar amb persones de suport a les activitats de la vida diària de menors amb paràlisi cerebral en aquest procés.
Finalment, ha destacat que l’habilitació funcional de les persones amb paràlisi cerebral és un requisit indissociable a la seva participació pública com a ciutadania dret d’igualtat i per això és fonamental començar a una edat primerenca amb equips multidisciplinaris que treballin de manera transversal segons les necessitats de cada nen i nena.
