Dimecres, 29 juny 2022
Dimecres, 29 juny 2022
IniciDestacadesEspanya va registrar al 2020 un total de 4,38 milions de persones...

Espanya va registrar al 2020 un total de 4,38 milions de persones amb algun tipus de discapacitat

L’INE publica els resultats de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència que actualitza les dades de l'any 2008

pressupostos 2022 ambit discapacitat espanya
No existeixen dades actualitzades del col·lectiu des de fa 14 anys // Foto: Josh Appel (@unsplash)

Un total de 4,38 milions de persones a Espanya residents a llars van afirmar tenir discapacitat o limitació a l’any 2020. Per sexe, 1,81 milions eren homes i 2,57 milions dones. La discapacitat o limitació afectava 94,9 persones per cada mil habitants i en major mesura a les dones (109,2) que als homes (80,1). Per edat, el 75,4% del col·lectiu amb discapacitat o limitació resident a llars en tenia 55 o més anys. Tres de cada cinc persones eren dones.

Aquestes són alguns dels principals resultats de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i Situacions de Dependència (EDAD) publicada avui per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) amb dades de l’any 2020. Cal recordar que aquestes dades no s’actualitzaven des de l’any 2008.

banner newsletter oferta 50%

Discapacitat en persones de sis i més anys

L’estudi de les característiques de la discapacitat s’ha centrat en la població de sis i més anys, ja que per als menors el pronòstic d’evolució és incert i només s’analitzen les limitacions adaptades a la seva edat al grup de dos a cinc anys.

El nombre de persones de sis i més anys amb alguna discapacitat va ser de 4,32 milions a 2020, fet que suposa un augment del 14,0% respecte a l’anterior enquesta, realitzada el 2008.

Per sexe, van manifestar tenir discapacitat 1,77 milions d’homes (un 17,1% més que a l’anterior enquesta) i 2,55 milions de dones (un 11,9% més). La taxa de discapacitat es va situar en 81,2 per mil entre els homes i 112,0 per mil entre les dones (un 11,8% i un 5,4% més que el 2008, respectivament).

Per grups d’edat, les taxes de discapacitat van ser superiors als homes fins als 34 anys i en les dones a partir dels 35. La diferència més acusada per sexe es va registrar a partir dels 70 anys.

L’únic grup d’edat en què ha augmentat significativament la taxa de discapacitat respecte de l’any 2008 va ser el de sis a 24 anys.

Per contra, els descensos més grans en les taxes respecte a l’enquesta anterior s’han entre les persones de 35 a 44 anys i de 70 a 74 anys.

Tipus de discapacitat

Els problemes de mobilitat es van situar com el tipus de discapacitat més freqüent entre les persones de sis anys i més, amb una taxa de 54,0 per mil habitants. Per sexe, la taxa va ser superior entre les dones (68,5 davant de 38,9 dels homes).

Tots els tipus de discapacitat van afectar més les dones que els homes. Les més grans diferències es van trobar en els problemes de mobilitat i en les dificultats de realització de tasques domèstiques, on les taxes de prevalença en dones gairebé van duplicar les dels homes.

El 55,7% de les persones amb discapacitat van presentar dificultats importants de mobilitat, el 46,5% tenia problemes relacionats amb la vida domèstica i el 31,6% amb cura personal.

Aquests percentatges van pujar al 65,1%, 64,5% i 48,5%,  respectivament, entre les persones amb discapacitat de 80 anys i més.

Un total de 2,4 milions de persones van indicar tenir el màxim grau de severitat en algun tipus de discapacitat quan no reben ajudes (1,5 milions de dones i 0,9 milions de dones homes). Les dificultats en la realització de les tasques domèstiques (63,1%), els problemes de mobilitat (62,7%) i l’autocura (61,9%) van presentar més severitat.

El nombre de persones que rebien algun tipus d’ajuda tècnica, personal o ambdues es va situar 3,3 milions. Les dones van accedir proporcionalment a més ajudes: el 78,2% davant del 71,8% dels homes.

Per tipus de discapacitat, les persones amb dificultats per a l’autocura i per fer les tasques de la vida domèstica van ser les que més ajuda van rebre (nou de cada 10), seguides persones amb dificultats d’aprenentatge (vuit de cada 10).

Per part seva, 1,3 milions de persones tenen el màxim grau de severitat quan reben ajudes. D’aquestes, 851,2 mil eren dones i 458,0 mil homes.

Educació i discapacitat al grup d’edat de sis a 15 anys

El nombre de persones entre sis i 15 anys amb algun tipus de discapacitat es va situar en 106,3 mil a l’any 2020. D’aquesta xifra 70,3 mil eren nens i 36,0 mil nenes.

La discapacitat relacionada amb les dificultats d’aprenentatge, aplicació del coneixement i desenvolupament de tasques va ser la més freqüent en aquest grup d’edat (55,9% del total), seguida dels problemes de comunicació (49,8%).

Escolarització al grup d’edat de sis a 15 anys

El 99,5% dels menors de 6 a 15 anys amb discapacitat es trobaven escolaritzats al moment de l’entrevista. Més de la meitat (el 58,7%) ho estava en un centre ordinari rebent suports personalitzats, el 20,8% estava en un centre ordinari sense cap mena personalitzat de suport i el 19,3% a un centre d’educació especial.

En relació amb les adaptacions curriculars o suports per a la inclusió educativa, el 52,1% de aquests menors escolaritzats van rebre suports i adaptacions de forma satisfactòria, 24,2% els van rebre però no van ser suficients i un 11,1% necessitava adaptacions curriculars o suports i no els va rebre.

El 16,3% dels menors amb problemes d’audició i el 12,7% dels que tenien problemes d’aprenentatge van declarar que necessiten adaptacions curriculars o suports i no els van rebre.

Pel que fa a les adaptacions necessàries a la classe o centre d’estudis a causa de la discapacitat, per a sis de cada 10 d’aquests menors no va caldre cap adaptació deguda a la seva discapacitat, per a la resta sí que va ser necessari encara que no es van realitzar al 28,4% dels casos.

Estudis i tipus de discapacitat al grup d’edat de 16 anys i més

En el moment de l’entrevista hi havia 120,8 mil persones amb discapacitat de 16 anys i més (un 2,9% del total) que feien algun tipus d’estudi. El 41,2% tenia entre 16 i 24 anys; 49,9% entre 25 i 64 anys i un 8,9% eren persones de 65 anys o més.

El 47,7% dels estudiants de 16 a 24 anys van fer un curs d’educació secundària i el 19,1% d’educació especial.

Entre els de 25 a 64 anys, el 35,9% va estar en un centre de formació professional ocupacional i el 21,5% a un centre d’educació especial.

Les dificultats en la realització de les tasques de la vida domèstica i els problemes de mobilitat van ser els tipus de discapacitat més freqüents entre les persones de 16 i més anys que van fer algun tipus d’estudi. En concret per al 36,9% i el 33,5% del total, respectivament.

En relació a les adaptacions curriculars o suports per a la inclusió educativa, el 33,5% de les persones amb discapacitat de 16 i més anys que estava estudiant van rebre suports i adaptacions de forma satisfactòria, un 12,6% els van rebre però no van ser suficients i un 17,7% va necessitar adaptacions curriculars o suports i no els va rebre.

Pel que fa a les adaptacions necessàries a la classe o centre d’estudis a causa de la discapacitat, per a set de cada 10 d’aquestes persones no va caldre cap adaptació deguda a la seva discapacitat. Per a la resta sí que va ser necessari, encara que no es van realitzar a la meitat dels casos (el 52,1%).

Ocupació i discapacitat

Un total de 1,58 milions de persones amb discapacitat estaven l’any 2020 en edat de treballar (entre 16 i 64 anys). D’aquesta xifra, 765,5 mil eren homes i 818,2 mil dones.

Gairebé una de cada quatre d’aquestes persones va indicar que estava treballant (23,7% dels homes i 23,5% de les dones).

Per mena de discapacitat i sexe, els problemes d’audició i els de mobilitat van ser els més freqüents entre els homes ocupats de 16 a 64 anys, ja que els van tenir el 37,9% i el 25,7% del total, respectivament). Per la seva banda, els principals tipus de discapacitat entre les dones ocupades van ser els problemes de mobilitat (37,2% del total) i els de visió (31,0%).

El 88,0% dels ocupats amb discapacitat eren assalariats i el 10,6% treballadors per compte propi. Set de cada 10 assalariats tenien un contracte indefinit i el 76,3% feia jornada completa.

El 30,4% van tenir ocupacions elementals, el 17,5% van exercir llocs de tècnics i el 15,9% eren empleats administratius.

Accessibilitat i entorn

L’enquesta analitza la percepció sobre les barreres arquitectòniques (en edificis i vials) o als mitjans de transport, que poden limitar l’accés als llocs on desenvolupar una vida social, ja sigui treballar, estudiar, practicar activitats recreatives, esports o reunir-se.

El 34,0% de les persones amb discapacitat (1,4 milions) van manifestar tenir dificultat per moure’s amb normalitat al vostre habitatge o als accessos o interior del vostre edifici. Per sexe, les dones van indicar tenir més dificultat (38,0%) que els homes (28,4%).

Aquesta dificultat augmenta amb l’edat. Així, mentre que al grup d’edat de sis a 44 anys, el 18,0% dels homes i el 22,2% de les dones amb discapacitat van manifestar tenir problemes per desenvolupar-se a l’habitatge o al seu edifici, al de 80 i més anys els percentatges van ser del 39,6% en hòmens i del 48,0% en dones.

El principal problema residia al portal de l’edifici, escales i garatge, afectant un 24,6% de les persones amb discapacitat (33,4% al grup d’edat de 80 anys i més).

Dificultats d’accés i mobilitat a l’habitatge per grups d’edat

Un milió i mig de persones amb discapacitat (un 36,2% del total) van manifestar tenir dificultat per desenvolupar-se en edificis públics o en l’entorn urbà proper el 2020. El 42,2% tenien 80 anys o més.

Per la seva banda, el 43,8% de la població amb discapacitat de sis anys i més (1,8 milions) va indicar tenir dificultat en desplaçar-se amb transport. Aquesta dificultat es va accentuar en la gent gran de 80 anys fins a 60,8% del total (764 mil persones).

El transport públic i els vehicles particulars van ser els mitjans on més persones amb discapacitat trobaven dificultat per moure’s (40,3% i 21,4% del total, respectivament). Aquesta dificultat va ser menor en els vehicles especials de transport, com ara les ambulàncies (11,4%).

Dificultades de acceso y desplazamientos en el transporte por grupos de edad

L’enquesta també indaga sobre les dificultats amb les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC). El 39,4% de les persones amb discapacitat de sis i més anys va estar condicionat per accedir-hi. Per sexe, el 41,1% de les dones, davant del 37,0% dels homes.

Aquesta dificultat motivada per la discapacitat va augmentar amb l’edat. Així, va afectar el 29,9% de les persones de sis a 44 anys, davant del 57,6% dels de 80 i més.

Per tipus de discapacitat, les persones amb dificultats d’audició van ser les que menys problemes d’accessibilitat van declarar.

Per contra, les persones amb problemes d’autocura van percebre més barreres, excepte en el cas de l’ús de noves tecnologies, que van ser les persones amb problemes d’aprenentatge les que més dificultat van trobar.

Llars, vida familiar i relacions socials

En una de cada cinc llars espanyoles (el 20,5% del total) hi residia almenys una persona amb discapacitat a l’any 2020.

A més d’un milió de llars la persona amb discapacitat vivia sola. Per la seva banda, al voltant a 270.000 llars amb més d’una persona tenien tots els membres amb algun tipus de discapacitat.

Una de cada dues persones amb discapacitat va mantenir regularment contacte amb familiars que no residien a casa seva (54,8%). El 25,8% va afirmar veure’ls tots o gairebé tots els dies i el 29,0% una o dues vegades per setmana. Aquests percentatges van ser superiors en edats avançades (33,8% i 27,7%, respectivament, al grup de persones de 80 i més anys).

Entre les persones amb discapacitat que vivien soles, sis de cada 10 van afirmar veure amb freqüència als familiars. Per part seva, el 21,2% van indicar veure-les menys d’una o dues vegades al mes i el 15,4% van manifestar no veure-les mai.

Freqüència de contacte amb familiars no residents a la llar

La relació amb amics, veïns o coneguts va ser freqüent per a gairebé la meitat de les persones amb discapacitat (44,3%). Aquesta freqüència va variar amb l’edat, passant del 51,8% entre les de sis a 44 anys fins al 39,9% entre les de 80 anys o més.

La meitat de les persones amb discapacitat que vivien soles es va relacionar freqüentment amb amics, veïns o coneguts. Per part seva, una de cada tres ha afirmat no tenir relació.

Discriminació

L’enquesta permet obtenir informació sobre la percepció de discriminació de les persones amb discapacitat en diferents situacions de la seva vida quotidiana. A l’àmbit escolar, quatre de cada 10 nens amb discapacitat entre sis i 15 anys van declarar haver-se sentit discriminats. El 24,6% alguna vegada, el 9,8% moltes vegades i el 4,5% constantment.

Entre els més grans de 16 anys amb discapacitat que van realitzar algun tipus d’estudi el 2020 la percepció de discriminació va afectar dos de cada 10. El 12,9% es va sentir discriminat a alguna vegada, el 3,9% moltes vegades i el 0,7% constantment.

A l’àmbit laboral, nou de cada 10 persones amb discapacitat van declarar no sentir-se discriminades. L’1,2% va declarar patir discriminació constantment.

Les persones amb una discapacitat que afectava a les interaccions i relacions personals van ser les que més van declarar sentir situacions de discriminació, tant a nivell escolar com laboral.

Cuidadors principals

Gairebé la meitat de les persones de sis i més anys amb discapacitat van indicar rebre cures o assistència personal. Un 24,6% rebia aquestes cures només per persones residents a casa seva, un 12,1% per persones no residents i en un 13,0% dels casos les cures eren prestats per tots dos.

El 63,7% d’aquests cuidadors eren dones, i els perfils més freqüents eren els de dona entre 45 i 64 anys (41,0% dels casos) i homes del mateix grup d’edat (20,7%).

El 49,7% de les persones que rebien cures van assenyalar que eren ateses durant vuit o més hores diàries.

Entre les persones de sis a 44 anys que van rebre cures, la figura del seu cuidador principal va ser algun dels seus progenitors en un 69,8% dels casos (10,5% el pare i 59,3% la mare).

Pel 48,1% de les persones de 45 a 79 el cuidador principal va ser el cònjuge o parella.

Per la seva banda, per al 59,1% de les persones de 80 i més anys el principal cuidador van ser els fills (18,0% un fill i 41,1% una filla).

Limitacions en menors de dos a cinc anys 

El 2020 un total de 65,9 mil menors amb edats compreses entre dos i cinc anys van presentar algun tipus de limitació (cosa que va suposar una taxa de 39,6 per cada mil).

Per sexe, la incidència va ser superior en nens (50,3 per cada mil) que noies (28,2).

Els problemes de comunicació van ser la limitació més freqüent, afectant 37,3 de cada mil nens i 17,9 de cada mil nenes.

Taxes de discapacitat per comunitats i ciutats autònomes

Les taxes més grans de discapacitat de persones de sis i més anys per cada mil habitants l’any 2020 van correspondre a les comunitats autònomes de Galícia (116,5), Canàries (115,0) i Castella-la Manxa (111,4).

Per la seva banda, les taxes més baixes es van donar a les Illes Balears (79,0 per cada mil habitants), Comunitat Foral de Navarra (79,6) i Comunitat de Madrid (80,7).

Font: Institut Nacional d’Estadísitca (INE)

Diari de la DisCapacitat Oferta Newsletter 50% descompte

Ara per només 7,99 € durant el primer any rebràs al teu correu cada dia tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya. No deixis escapar aquesta oportunitat!!

Redacció/Fonts
Redacció/Fonts
El Diari de la DisCapacitat és el primer digital de la diversitat funcional a Catalunya

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

CatalàEspañol
Skip to content