L’any 2019 va néixer a Molins de Rei l’associació Espai Vida Independent (EVI). Creada per professionals i familiars de persones amb autisme i altres diversitats funcionals del municipi, té l’objectiu de dotar a aquests col·lectius dels seus drets d’autodeterminació i vida independent perquè tinguin una opció real d’elaborar el seu propi projecte de vida. En aquesta entrevista parlem amb la seva presidenta, Ascen Garcia.
Com neix l’associació EVI? Què signifiquen les seves sigles?
L’associació EVI (Espai de Vida Independent) fou creada el 2019 per professionals i familiars del sector. L’EVI neix de la manca suports necessaris als adolescents i joves del municipi amb autisme i altres diversitats funcionals, a fi que puguin exercir el seus drets d’autodeterminació i vida independent, i tinguin opció real d’elaborar el seu propi projecte de vida. Les sigles volen dir Espai de Vida Independent.
Quina és la principal diferència entre EVI i les altres associacions ja existents?
A l’EVI qui decideix és la persona. Fa les eleccions personals, dirigeix les seves accions, exerceix la vida independent, elabora el seu pla de vida i dirigeix el seu suport.
A diferència d’altres associacions nosaltres donem el suport individualitzat a través de la figura de l’assistent personal, a mode de mediador social. És qui permet que la persona exerceixi el seu dret d’autodeterminació i vida independent, tal i com fan els altres adolescents i joves del nostre entorn.
L’assistent personal aporta els recursos necessaris per tal que els adolescents i joves amb autisme o altres diversitats funcionals millorin les seves estratègies d’accés, participació i èxit en l’ús dels recursos i serveis que necessitin o escullin, en el moment i lloc que els calgui. A tots els nivells com:
- Autonomia personal (transport, mobilitat, rutines d’higiene personal, ús dels diners, accés a comerços, rutines vinculades a l’alimentació, etc.)
- Foment de l’autodeterminació (elecció i planificació d’activitats, coneixement de l’entorn, informació, formació en criteris d’elecció, etc.)
- Promoció de la salut (pràctica de l’activitat física i l’esport, accés als serveis comunitaris relacionats, accés als recursos de salut, promoció del benestar i la salut, etc.)
- Activitats culturals i formatives (ús dels serveis comunitaris com biblioteques, museus, teatres, … ; accés a serveis formatius, prelaborals; participació en activitats de caire cultural, música, ball, festa major, …)
- Oci a la comunitat (accés a les activitats com jocs, bars, clubs, restaurants, associacionisme juvenil, …)
- Voluntariat i consciència social (Coneixement de la realitat social comunitària i dels moviments solidaris de la vila i pràctica del voluntariat)
Cal ser soci de l’associació?
No és necessari ser soci per a participar a l’EVI. Només demanem implicació o compromís.
Si no existís l’EVI …?
Caldria inventar-lo, sens dubte. I així ho demostren els resultats de més de 4 anys d’oportunitats que hem donat als nostres usuaris, només cal veure’ls les cares somrients. Les cares de persones que se senten capaces i escullen. Una de les nostres etiquetes a les xarxes és #joescullo.
Quina relació té l’equip de l’EVI amb la discapacitat?
L’equip de l’EVI està implicat en el camp de la discapacitat i, especialment, de l’autisme des de fa més de 15 anys. És un equip altament qualificat i preparat per a atendre qualsevol persona que ho necessiti, siguin quines siguin les seves necessitats de suport.
Quin es el vostre principal objectiu?
Incloure de veritat a les persones a través de la filosofia de la vida independent. L’EVI no és un servei assistencialista. Es tracta de donar suports per tal que les persones puguin exercir els seus drets com fan els adolescents i joves. Escollir que volen fer, quan i amb qui. I amb un suport i un pla de treball individualitzat basat en la motivació i la seva lliure elecció.
Catalunya està més o menys avançada pel que fa recursos per a les persones amb discapacitat?
Si ho comparem amb altres zones de l’Estat, lamentablement a Catalunya ara mateix estem a la cua pel que fa a recursos i compliment de drets de les persones amb discapacitat. I molt especialment en el camp de l’autisme on en els propers anys tindrem (ja estem tenint) grans necessitats de suport i coneixement, allò que algú ha comparat amb una “plaga” degut a l’augment de casos que ja és una realitat a les nostre escoles. I no només estem parlant de manca de diners sinó també de voluntats dels qui ens administren a tots els nivells. En general hi ha una gran manca de professionalitat. El resultat és que se segueixen vulnerant drets i tenim la sensació que no avancem i, algunes vegades, fins i tot que anem enrere.
Això si, mentrestant els que estem implicats en la millora de la qualitat de vida de les persones amb autisme i d’altres diversitats funcionals, seguirem treballant perquè el temps no s’atura i no espera a ningú.
