El festival La GRAN pantalla celebra la seva setena edició aquest 2025 amb una programació diversa i compromesa. L’objectiu principal és trencar estereotips sobre la vellesa i reivindicar-la com una etapa plena de vida, desig, creativitat, propòsit i sentit. Aquest projecte cultural, participatiu i d’impacte social utilitza el cinema com una eina per fomentar el pensament crític, la reflexió col·lectiva i el diàleg intergeneracional al voltant de l’envelliment. El festival se situa a la intersecció de l’exhibició cinematogràfica, la innovació social i l’educació en valors, amb la finalitat de transformar els imaginaris sobre la vellesa, combatent l’edatisme, la soledat no desitjada i l’exclusió cultural. És un espai dedicat a les grans històries, a les grans experiències i, sobretot, a les persones grans.
Els Cinemes Girona (carrer Girona, 175) a Barcelona tornaran a ser la seu central del festival de l’1 al 5 de juliol. Aquestes sales acolliran gran part de la programació, amb entrada gratuïta amb reserva prèvia, que inclourà 13 llargmetratges i 20 curtmetratges (dels quals 16 competiran a la secció oficial).
La GRAN pantalla comença a escalfar motors durant el mes de juny. El 19 de juny, al Centre Cívic Fort Pienc, es projectarà la pel·lícula Polvo serán, de Carlos Marqués-Marcet, seguida d’un col·loqui amb Mónica Almirall, actriu del film. En la mateixa sessió, també es podrà gaudir de la peça de teatre físic Envejecer solo para no estar solo, amb Wong Chum Him. El dijous 26 de juny, el festival retornarà als Dijous Imprescindibles dels Cinemes Verdi amb la projecció de la versió restaurada en 4K del clàssic de Chaplin, La quimera del oro (1925), una sessió apta per a tots els públics. Per acabar, el diumenge 29 de juny, hi haurà una festa de benvinguda amb ball a la sessió de “tardeo” de La Paloma, amb una orquestra de salsa en viu.
Les cures, la importància del col·lectiu, el desig i la immigració: temes centrals de l’edició
Lluís Rabell, regidor d’Educació, Persones Grans i Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat que “el cinema trenca estereotips i aquest festival ho fa especialment vers les persones grans”. Ha afegit que “Les pel·lícules que podem veure ens obren els ulls a altres maneres de viure quan som més grans”.
La programació d’enguany abasta des del més íntim i personal fins al més col·lectiu. En paraules d’Alfredo Cohen, director del festival: “és un viatge per reconèixer les persones grans que som, que serem, o que ens envolten. Persones amb qui compartim la vida, les hores, les cures. Històries grans que ens parlen a cau d’orella, que neixen de les entranyes. Relats que ens emocionen, ens alerten, ens conviden a la carícia, a l’abraçada, a mirar-nos endins.” Cohen també ha subratllat el caràcter col·lectiu del festival: “Però aquest festival també és un viatge cap al col·lectiu (Memorias de un cuerpo que arde, Orgullo Vieja, Cien libros juntas, Ellas en la ciudad). Què en seria dels nostres barris, de les nostres històries, si no es compartissin?” Les protagonistes de les pel·lícules d’aquesta edició són majoritàriament dones grans, amb històries que col·lectivitzen els seus cossos, desitjos, llibres, monòlegs i barris. Cohen conclou: “Films per reconèixer tot allò que podem fer juntes, per reivindicar la força, l’alegria, la desimboltura, la sororitat i la capacitat de lluita de les dones grans que vam ser, que serem, o que ens van precedir i ens van cuidar.” Rabell complementa que “les migracions i les cures són els grans temes de la mostra i són dos eixos troncals que estem treballant a la nostra ciutat. Sovint, dos fenòmens que ens costa d’entendre’ls fins que no passem per cap d’ells però que, sense cap dubte, travessen la nostra realitat. Per això, val la pena engrescar-se i anar a veure alguna de les pel·lícules del cartell. I millor, més d’una.”
La sessió inaugural de la setena edició de La GRAN pantalla serà el dimarts 1 de juliol als Cinemes Girona. Aquest any, s’aprofitarà aquest moment per lliurar el premi honorífic, just abans de la projecció de la comèdia Norberta, de Sonia Escolano i Belén López Albert, que narra la història d’un jubilat que decideix viure com la Norberta, la dona que sempre ha sentit que era. També en clau de comèdia es presenta L’àvia i el foraster, de Sergi Miralles, una pel·lícula sobre la immigració, la tolerància, la convivència i l’acceptació de la diferència.
Les cures són l’eix central de diverses pel·lícules programades en aquesta edició. Aquests relats íntims exploren la memòria, l’afecte i l’acompanyament en diferents formes de convivència. A Filmei paxaros voando, Zeltia Outeiriño aborda la identitat a través de la memòria familiar, convertint-se en un homenatge commovedor d’una filla a la seva mare i qüestionant la fragilitat del sistema de cures. A El último suspiro, Costa-Gavras reflexiona sobre el dret a una mort digna i reivindica l’acompanyament emocional com a part essencial del procés. Las novias del sur presenta un diàleg fresc i sense filtres on les dones comparteixen experiències íntimes sobre el desig davant la càmera d’Elena López Riera. I a Querido trópico, d’Ana Endara, dues dones comparteixen un vincle emocional profund, i el film parla de protecció, afecte, cures i suport mutu en moments difícils.
Compartir en comunitat i la importància del col·lectiu és un altre tema recurrent en diverses pel·lícules programades, que retraten experiències col·lectives que reivindiquen la memòria, la creativitat, l’humor i la lluita compartida. A Memorias de un cuerpo que arde, d’Antonella Sudasassi, un grup de dones d’entre 60 i 80 anys comparteixen amb honestedat les seves vivències de desig i sexualitat des del record i la complicitat. A Orgullo Vieja, dirigida per Chema Rodríguez, vuit dones de Triana es llancen als escenaris amb monòlegs plens d’humor per desmuntar tòpics sobre l’edat i celebrar la llibertat d’expressió en la vellesa. Cien libros juntas, de Marga Mella, segueix un grup de cinc amigues jubilades que, després d’una dècada compartint lectures, celebren l’amistat i la vida durant un cap de setmana ple de confidències. I a la pel·lícula de cloenda, Ellas en la ciudad, de Reyes Gallegos, la memòria col·lectiva pren forma en el testimoni de dones que van impulsar la transformació urbana i social dels barris de Sevilla als anys 70, teixint xarxes de suport i lluita comuna.
Casa en flames, de Dani de la Orden, un dels títols destacats de la temporada, serà projectada al Centre Cívic Cotxeres de Sants a l’aire lliure, en col·laboració amb el Pantalla BCD – Pantalla d’Estiu.
Activitats d’indústria i la segona edició del GRAN_LAB
La GRAN pantalla també aposta per les activitats professionals i de networking. El 3 de juliol, al Centre Cívic Pati Llimona, es duran a terme dues sessions destacades: una masterclass de guió amb Eduard Solà, aclamat guionista de Casa en flames, i un diàleg amb les productores amb Mayca Sanz (Allegra Films) i Sandra Tapia (Arcadia Motion Pictures). La jornada culminarà amb una sessió de networking.
Aquest any, el festival La GRAN pantalla presenta la segona edició de GRAN_LAB, el seu laboratori audiovisual que busca promoure la creació de curtmetratges protagonitzats per persones grans i/o que ofereixin noves perspectives sobre l’envelliment. La convocatòria està oberta fins a l’11 de juliol i s’adreça a projectes de curtmetratge (ficció o documental) amb una durada màxima de 30 minuts. El projecte seleccionat gaudirà de diverses sessions d’assessoria impartides per professionals del sector i l’estrena dins la programació del festival.
El Festival Internacional de Cinema de les Persones Grans de Barcelona és un projecte de l’entitat elParlante en col·laboració amb la Regidoria d’Educació i Persones Grans de l’Ajuntament de Barcelona i amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). També compta amb la col·laboració de betevé, social.cat i En bici sense edat.
