Aprenent de la situació

hàbits higiene vida saludable

Ja fa una setmana que la vida ens ha canviat. Cadascú d’una manera diferent i adaptativa a les seves formes i maneres d’actuar. Temps suficient per conèixer-nos a nosaltres mateixos i saber com ens està afectant. 

Confinat, privat de llibertat i amb l’angoixa d’haver perdut els drets i el control de la teva vida. Una prova que ens sotmès a les nostres pors, nerviosismes i amb lluita contra el teu propi cap. Idees terribles, baixades i trobar-te desprotegit per lo que veus i vindrà. Què és el que passa? Com hem canviat la nostra forma de vida, si no em pres mesures quan les coses les vèiem tan lluny? Ara si? Hem passat de la ignorancia i despreocupació a la paranoia.

Banner Col·lectiu Ronda 300x600

La gent ha perdut el nord. Al punt de tenir-nos por els uns dels altres. Però per altre banda, ningú ha pensat que aquesta por alguns la portem en el día a día. Al tractar i conviure amb gent. I que ara, ja no és l’aïllament, el temps de confinament, a mi m’estan produint més incertesa, problemes, idees i conseqüències, com no sortir a prendre el aire. Relaxar-me i corre. La meva vida i el meu benestar. Seria bo, que es miraren en col·lectius especials i valoressin si lo que decreten, ajuda o perjudica. L’efecte és bo si es preserva per el contagi, però alhora és dolent per la gent sana o més immunològica que privant-la d’exercitar-se i fer esport individual la debilita i fa que passi a ser amb el temps, factor de risc per agafar infeccions. 

No veig concordància ni sentit, perquè de la mateixa manera i amb més risc, no es pot enviar a la gent a treballar si lo que es pretén és evitar propagar el contagi. 

BANER_300X250

Estem en perill de la salut i l’economia. Amb terribles conseqüències per tots nosaltres. Com ens afectarà? Qui ens ajudarà? Si la solidaritat existeix i qui mana actua com pretén per aturar la pandèmia, hauria d’ajudar-nos. Ser més sensible i assegurar-nos que els treballadors i les empreses tenen el suport econòmic de l’estat. 

De qualsevol manera, estic aprenent a controlar el meu estat i situació. Entrenant-me com un astronauta. En el meu petit pis de 12 metres de llargada, passadís a dalt passadís abaix, amb sessions de 2-3 hores, realitzo el meu exercici, trotant per tal de no perdre massa la meva capacitat pulmonar. Un exercici no només físic sinó també mental. Dispersant i distraient la ment com reforçant la meva capacitat enfortint-me més fort si cal que abans. Una cosa que veig que funciona.

Davant l’adversitat un mateix pot fer-se més fort i treballar-ho. Has de trobar mecanismes i maneres per enfortir les teves mancances. Això només és el principi i reconec que està sent una experiència difícil de tractar, de dominar. arribant a odiar, a sentir-se cansat, impotent i per moments desesperat, fins el punt d’estar a punt de plorar i tirar la tovallola. Amb moments irritables i de convivència. Enfrontant-te al teu enemic i el malestar de saber que no tens sortida ni recolzament. 

Ets tú davant en perill de la situació i el destí. Perdut i sol, em veig en un nou aprenentatge que alhora, afronto amb més valentia. Perquè el futur no té sentit si no vius el moment. Parteixo de lo viscut i que vinc d’estar mort, la qual cosa,em fa veure que tinc que confiar i actuar més per millorar. Duri el que duri, intentaré controlar i si puc ajudar-me podré dir que haurà valgut la pena.

I espero que a vosaltres us serveixi. Poseu-vos reptes, treballeu les vostres pors i ordeneu les vostres idees. Només així ho aconseguireu i si és junts millors. Ànims que d’això podem sortir més forts!

Ricardo Mera Arnal

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*