El COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat) ha publicat un informe exhaustiu que analitza l’impacte de la recent apagada elèctrica del 28 d’abril al sector català de la discapacitat. L’estudi, elaborat a partir d’una enquesta dirigida a federacions membres i entitats de base —incloent serveis residencials, centres de dia, clubs socials, serveis d’assistència personal i de suport a la vida independent, i un centre especial de treball, entre d’altres—, posa de manifest la greu vulnerabilitat del col·lectiu i les entitats que els donen suport davant situacions d’emergència.
Malgrat que un esdeveniment d’aquesta magnitud no es considera probable a curt termini, l’apagada va servir com un “toc d’atenció” per assenyalar la necessitat de millorar la preparació, els recursos i la claredat en els procediments a seguir en futures crisis. L’objectiu principal de l’informe ha estat avaluar l’impacte real de la manca de subministrament elèctric, documentant les afectacions sofertes per les entitats i subratllant la seva gravetat. El document, d’unes 15 pàgines, no només presenta les conclusions principals, sinó que també proposa una sèrie de millores per prevenir que situacions similars es repeteixin i afectin greument les entitats i les persones a qui atenen.
Conclusions alarmants i propostes de millora crucials
L’informe del COCARMI examina detalladament els àmbits més afectats per la interrupció del subministrament elèctric, els problemes principals que van sorgir, la gestió de la crisi per part de les entitats, el suport i la coordinació amb les administracions, i les deficiències que van quedar paleses durant l’emergència, i que caldrà abordar de cara al futur.
Entre les conclusions més destacades es troba la confirmació de la fragilitat dels serveis d’atenció a les persones, la majoria dels quals no disposen de sistemes alternatius d’energia, com ara generadors, ni de protocols d’actuació clars per a aquests casos. La manca de suport institucional en temps real, la total incomunicació en diversos serveis (afectant electricitat i telefonia), la capacitat de reacció limitada però compromesa, la debilitat del suport comunitari i la desprotecció estructural són altres conclusions a les quals arriba l’informe. En aquest sentit, el COCARMI fa una crida urgent a “repensar, de manera urgent, el lloc que ocupen les persones amb discapacitat i les entitats que les representen i atenen dins dels plans de protecció civil, emergències i resiliència comunitària”.
Finalment, l’informe proposa un canvi estructural mitjançant mesures concretes. Aquestes inclouen la creació de protocols específics, co-creats amb el sector, el finançament de mesures de seguretat i sistemes autònoms d’energia per a les entitats i serveis, la integració de les entitats en els plans locals d’emergència, i el reconeixement institucional del dret de les persones amb discapacitat a ser protegides, informades i escoltades en situacions de crisi.
En definitiva, el COCARMI exigeix als organismes responsables que adoptin mesures immediates per garantir que cap futura situació d’emergència comprometi, com en aquest cas, la salut, la seguretat i els drets de les persones amb discapacitat, les seves famílies i el personal que les atén.
