L’Elisenda Colell és una dona periodista que dóna veu a temes socials al Periódico de Catalunya, ja que des de petita ha volgut transformar la societat a partir de la seva tasca comunicativa tot reivindicant espais concrets de millora col·lectiva. Malgrat la seva joventut, la seva actitud davant els reptes socials de la societat ens contagia i les seves capacitats posades al servei del bé comú ens impulsa a no defallir. Gràcies Elisenda per tota la teva tasca i per voler participar en aquesta aventura.
Qui és l’Elisenda Colell?
És una persona que bonament fa el que pot. I que té una feina que l’apassiona, a vegades massa.
Què és per a tu una discapacitat?
Una limitació que no t’ha d’impedir ser plenament feliç i gaudir dels teus drets. Perquè no és important la discapacitat sinó la persona que la té.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’una discapacitat?
Sí, amics i veïns.
Per què penses que les persones amb diversitat funcional es troben en situacions de discriminació?
Perquè no tenim en compte les necessitats de les persones. Perquè vivim en un món patriarcal o egoísta.
Quina importància creus que pot tenir la comunicació en la construcció d’una societat més inclusiva?
És vital perquè ens ajuda a conèixer altres realitats i persones. Els mitjans faciliten i han de promoure l’encontre social entre diferents per ajudar a la convivència i l’entesa.
Quin consell li donaries a algú jove diagnosticat amb discapacitat que vol dedicar-se al periodisme?
Amb o sense discapacitat, li diria que treballi, que vagi a mitjans locals ha aprendre aquest ofici. A més una persona amb discapacitat li demanaria que no es rendís, perquè als mitjans necessitem la seva visió.
Per què vas decidir dedicar-te a l’àmbit social dins del periodisme?
Perquè em sento molt útil. Tinc el privilegi de donar veu a persones excepcionals a qui no s’escolta. Pensó que la feina que faig, i que m’encarreguen de fer, ajuda a la societat. No sabría fer una altra cosa, i dubto que hi hagués res que m’omplís més.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Que són molt necessàries però que haurien de tenir més llibertat per ser més crítiques i ajudar-nos als periodistes a fer millor la nostra feina.
De quina manera creus que el periodisme ha d’ajudar a que aquestes entitats puguin complir correctament la seva missió?
El periodisme no ha d’ajudar ni a les entitats socials ni a cap altra institució a fer la seva missió. El periodisme explica les coses que passen. Que la gent conegui la realitat, de retruc, pot ajudar o dificultar la feina de les entitats socials. Jo penso que fer conscient a la societat dels problemes socials sempre ajuda. Però no és la nostra responsabilitat. Nosaltres hem d’explicar el què passa, de la manera més honesta.
El periodisme no ha d’ajudar ni a les entitats socials ni a cap altra institució a fer la seva missió. El periodisme explica les coses que passen
En el camp de la comunicació molt sovint s’oblida la discapacitat. Per què creus que passa això i com ho podem corregir?
Els mitjans són un reflex de la societat. Si els mitjans se’n obliden, o no en parlem, vol dir que la societat també els oblida. Per això és tant important que les redaccions siguin espais diversos, i que les entitats socials facin feina d’incidència i de denúncia, ajudant-nos a ser millors i a explicar les realitats més invisibles.
Qui són els teus referents?
Professionalment podria dir-te molts noms, especialment grans periodistes amb qui he tingut la sort d’aprendre treballant. També et podria parlar de la meva família, amics que m’ajuden i em guien. Però, de qui més he après, és de les persones que la societat considera vulnerables, però tenen una resiliència i fortalesa admirable per tirar endavant.
Què et sembla que existeixi el Diari de la DisCapacitat?
Un encert que, de ben segur, ajudarà a canviar moltes vides.
