
El Consell per a la Defensa del Contribuent, adscrit a la Secretaria d’Estat d’Hisenda, ha presentat una sèrie de propostes significatives destinades a millorar el tractament fiscal de la discapacitat en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Segons un informe al qual ha tingut accés Servimedia, la principal novetat és l’establiment de supòsits d’equiparació entre els graus de dependència i els nivells de discapacitat per a l’aplicació del mínim a l’IRPF. A més, es planteja una revisió del concepte de “descendent per assimilació” per tal d’adaptar l’aplicació dels mínims per descendent i discapacitat a noves realitats familiars cada cop més comunes.
Aquestes propostes sorgeixen com a resposta a diverses queixes rebudes, les quals assenyalaven el “rigor exigit en l’acreditació del grau de discapacitat requerit per accedir a l’aplicació del mínim per discapacitat a efectes de l’IRPF”, tal com indica l’informe. També es reflecteix una “insatisfacció davant les dificultats per obtenir aquest reconeixement”, principalment a causa de la llarga durada dels tràmits.
En relació amb l’acreditació de la condició i el grau de discapacitat, el Consell per a la Defensa del Contribuent ha plantejat la creació de “passarel·les directes” o supòsits d’equiparació entre els graus i nivells de dependència i discapacitat. Aquesta mesura té com a objectiu simplificar el procés d’acreditació i facilitar l’accés a l’aplicació del mínim per discapacitat, ja que flexibilitzaria les exigències actuals per als potencials beneficiaris.
El Consell ha recordat que la normativa actual de l’IRPF ja contempla dues situacions en què no cal acreditar la discapacitat de forma exhaustiva. El primer cas considera acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65% quan es tracta de persones la incapacitat de les quals ha estat declarada judicialment, fins i tot si no arriben a aquest percentatge. El segon supòsit entén acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 33% per als pensionistes de la Seguretat Social amb una pensió d’incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa. Això també s’aplica als pensionistes de classes passives amb una pensió de jubilació o retir per incapacitat permanent per al servei o per inutilitat, tal com assenyala l’informe.
En aquest context, el Consell ha justificat que “valora favorablement la proposta d’assimilar el reconeixement oficial d’una situació de dependència, en qualsevol dels graus, a la discapacitat del 33%”. No obstant això, el Consell considera que “l’opció més propera a la realitat és el reconeixement, als qui tinguin un grau de dependència moderada, d’un grau de discapacitat del 33%; i, als qui tinguin una dependència severa o gran dependència, el reconeixement d’un grau de discapacitat del 65%”. Aquesta proposta es faria “sense perjudici de la possibilitat que la persona interessada pugui acreditar un grau de discapacitat legalment establert superior”, ha recalcat el text.
Per fer realitat aquesta proposta, el Consell per a la Defensa del Contribuent ha suggerit la incorporació d’aquests canvis mitjançant projectes de llei de modificació de les lleis generals sobre discapacitat i dependència, o bé a través d’esmenes durant la tramitació parlamentària. Si la modificació legislativa no es dugués a terme per aquestes vies, el Consell ha plantejat la inclusió del supòsit d’equiparació o “passarel·la” entre les situacions de dependència i discapacitat mitjançant un nou apartat a l’article 60 de la Llei de l’IRPF.
La segona proposta del Consell per a la Defensa del Contribuent se centra en una revisió del concepte de “descendent per assimilació”. La intenció és que els mínims per descendent i discapacitat puguin aplicar-se a situacions de “suport i assistència a la capacitat jurídica de familiars més grans amb discapacitat”. Això inclouria figures com la guarda de fet o la curatela, que són “cada vegada més esteses”. L’informe ha afegit que aquesta aplicació haurà de realitzar-se “sempre que es compleixin els requisits de convivència i dependència econòmica, per ser més d’acord amb els principis de justícia tributària”.

