L’Honorable consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ens ajuda a reflexionar mitjançant aquesta entrevista sobre la situació actual de la educació inclusiva a casa nostra, dels reptes de futur i del paper transcendental que ha de jugar aquesta al llarg de la història tot mostrant que l’educació és la millor eina per canviar el món. Agraïm a la consellera la disposició i sobretot agraïm públicament al conjunt de la comunitat educativa catalana tota la tasca al servei de la societat que portem a terme, sovint exposats a una crítica injustificada però que s’esforcen en superar amb passió, transparència i bona fe.
Qui és l’Esther Niubó?
Una persona que té la responsabilitat de l’educació i la Formació Professional de Catalunya, que treballa per un sistema educatiu inclusiu i equitatiu que volem que promogui l’èxit educatiu del conjunt de l’alumnat. Convençuda que sense justícia social ni igualtat d’oportunitats no pot haver-hi progrés ni cohesió.
Què és per a tu la discapacitat?
Per mi la discapacitat és una condició que pot dificultar o limitar el desenvolupament o l’autonomia de les persones, que pot generar necessitats específiques de suport i que des de l’administració publica hem de treballar per garantir els recursos necessaris per garantir la igualtat d’oportunitats.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’una discapacitat?
Sí, afortunadament els diagnòstics han millorat i estic convençuda que tothom té persones amb discapacitat o dependència al seu entorn més o menys proper. I si bé la societat encara té molt camí a fer per assolir una integració plena, penso que hem avançat en la cultura inclusiva, especialment a les escoles.
Quines propostes teniu al vostre departament en relació a la diversitat funcional?
Des del Departament d’Educació i FP estem treballant per dur a terme millores en l’àmbit de l’educació inclusiva. Volem millorar l’educació en el seu conjunt i garantir- ne un accés equitatiu: igualtat d’oportunitats d’accés però també treballar per l’èxit educatiu del conjunt de l’alumnat. Volem una educació de qualitat, amb equitat, i sobretot, amb la inclusió de tot l’alumnat. Tot just fa pocs dies vam explicar al Parlament que treballarem per reforçar els EAPS, els equips d’atenció psicopedagògica, per actualitzar i revisar les seves funcions per millorar l’atenció i acompanyar a qui el realitza. Volem també fer-ho més coordinadament amb altres departaments que també tenen molt a dir en la inclusió de totes les persones com són els departaments de Salut i de Drets Socials.
Quin és l’estat actual de l’educació especial?
Des de l’aprovació del Decret de 2007 de l’escola inclusiva, aquest àmbit ha fet un gran salt endavant. Actualment, l’alumnat d’educació especial està escolaritzat de forma majoritària en els centres ordinaris, i cada cop es destinen més recursos a oferir la millor atenció a aquest alumnat, bé sigui amb professionals de suport, bé sigui oferint més eines i formació als professionals. Tot i que encara ens queda un llarg camí per davant. També és clau el canvi de mentalitat del sistema educatiu, que ha liderat la inclusió de les diferents necessitats de suport, i que ha entès que aquesta inclusió és clau per al desenvolupament de la societat del futur.
Quin és per tu el model d’educació inclusiva que ha de tenir el nostre país?
Crec que hem de garantir un sistema educatiu inclusiu amb escoles ben dotades i preparades per atendre adequadament l’alumnat amb NESE inclusiu, escoles d’educació especial amb mirada CEEPSIR, que tenen una expertesa en aquest àmbit i que aporten molt valor al sistema educatiu. Crec que hem de treballar per trobar el millor equilibri entre la inclusió a les escoles ordinàries, la col·laboració dels centres d’educació especial i el dret de les famílies, tot pel bé comú dels infants amb aquestes necessitats. I considero que estem en el bon camí per assolir aquests objectius.
Hem de garantir un sistema educatiu inclusiu amb escoles ben dotades i preparades per atendre adequadament l’alumnat amb NESE inclusiu, escoles d’educació especial amb mirada CEEPSIR
De quina manera creus que l’educació pot ajudar a fer una societat més inclusiva?
En ocasions explico que l’escola, com a part de la societat, és el millor reflex de la realitat del món que l’envolta. En el cas de la inclusió de les persones amb diversitat funcional crec que el sistema educatiu ha liderat canvis destacables i ha marcat el camí abans que no pas d’altres àmbits de la societat. L’educació és el motor del canvi i del progrés social, i si eduquem els infants i joves en la inclusió de totes les persones, estic convençuda que tindrem ciutadans del futur amb una mirada més inclusiva en tots els aspectes de la societat.
Què els diries a aquells pares que tenen por a portar el seu fill diagnosticat d’una diversitat funcional a una escola ordinària?
Els diria que l’escola està preparada per poder acollir els seus fills amb la màxima garantia. Els diria que tenim professionals preparats, formats i dedicats a la seva feina i que la inclusió beneficia tant a l’alumnat amb diversitat funcional i com a la resta d’alumnat. I que la convivència entre infants i joves amb característiques i necessitats diferents té beneficis per a uns i altres. Certament podem encara millorar més, podem i hem de destinar més recursos, però hem fet passos de gegant si ho comparem amb fa pocs anys, i aquest camí cap a la plena inclusió ja no té marxa enrere.
Què els diries a aquelles escoles que ofereixen poques ajudes a gent amb diversitat funcional?
Les escoles tenen garantits els suports i ajuts a l’alumnat amb diversitat funcional, sempre i quan el centre tingui escolaritzats nens o nenes amb aquestes necessitats de suport. És veritat que hem de poder destinar més recursos per reforçar aquesta atenció, però ho entenem com i estem treballant per fer més equitatiu i inclusiu el sistema educatiu en el seu conjunt.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Les entitats del tercer sector són absolutament necessàries per la bona salut de la societat i del sistema democràtic. Vetllen pels drets de diferents àmbits, entre els quals de les persones amb diversitat funcional. En l’àmbit de la discapacitat hem
d’agrair l’empenta i el lideratge històric de moltes entitats i associacions de famílies que tant han lluitat per arribar on som avui. Ajuden a l’administració a detectar les necessitats que de vegades no és capaç de veure la pròpia administració, i per tant hem d’escoltar i tenir en compte les seves propostes.
Què opines de l’existència del Diari de la DisCapacitat?
El Diari de la DisCapacitat és un mitjà imprescindible per la seva tasca de conscienciació, i per la informació que ofereix no només a les persones amb discapacitat i les seves famílies, sinó per al conjunt de la societat. Sovint el sector de la discapacitat no té prou altaveus en una societat amb tanta sobreinformació, i cal de vegades disposar d’espais on les necessitats d’aquestes persones es pugui expressar de manera clara. Hem d’estar agraïts com a ciutadans per l’espai que ocupeu i la tasca que dueu a terme.
