Per primera vegada, un estudi exhaustiu amb més de 700 dones embarassades ha analitzat la possible influència de la contaminació de l’aire en el desenvolupament cerebral fetal. La principal conclusió d’aquesta investigació, liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), amb el suport de la Fundació “la Caixa”, i en col·laboració amb el centre BCNatal (Hospital Sant Joan de Déu, Hospital Clínic i Universitat de Barcelona) i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, és que els fetus més exposats a certs contaminants atmosfèrics mostren canvis en la mida d’algunes estructures cerebrals, especialment durant el segon i tercer trimestre de l’embaràs.
L’estudi, publicat a la prestigiosa revista The Lancet Planetary Health, va analitzar dades recollides entre 2018 i 2021 de 754 parelles de mares i fetus que van participar en el projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort), realitzat a Barcelona. El projecte BiSC té com a objectiu entendre la relació entre la contaminació de l’aire, la salut infantil i el desenvolupament cerebral, i és considerat un dels més complets en aquest àmbit.
Durant el tercer trimestre de gestació, les participants es van sotmetre a una neurosonografia transvaginal, una ecografia avançada que permet examinar la forma i les estructures del cervell fetal. L’exposició a contaminants com el diòxid de nitrogen (NO₂), les partícules en suspensió (PM2.5) i el carbó negre es va estimar mitjançant models híbrids. Aquests models combinen dades de mesuraments reals amb mètodes estadístics sofisticats, considerant tres “microambients” clau: la llar de les participants, el lloc de feina i les rutes de desplaçament. Per recollir dades sobre els patrons d’activitat, es va utilitzar una aplicació de geolocalització instal·lada als telèfons mòbils de les participants.
Efectes observats i implicacions en el desenvolupament cerebral
L’equip investigador va constatar que l’exposició prenatal a NO₂, PM2.5 i carbó negre en tots els microambients estudiats s’associava amb un augment del volum de diverses cavitats cerebrals que contenen líquid cefaloraquidi. Concretament, es van identificar associacions directes entre l’exposició a aquests contaminants i l’increment del volum dels ventricles laterals, situats a cada hemisferi cerebral, així com una dilatació de la cisterna magna, una cavitat a la part inferior del cervell. També es va detectar un augment de l’amplada del vermis cerebel·lós, la part central del cerebel, essencial per a l’equilibri i la coordinació motora.
Els resultats de l’estudi també van evidenciar una associació entre una major exposició al carbó negre i una reducció en la profunditat del solc lateral (també coneguda com la fissura de Silvi), un solc profund que travessa el cervell. Aquest darrer punt podria indicar una menor maduració cerebral.
Les associacions entre l’exposició a la contaminació de l’aire i els canvis en la morfologia d’aquestes estructures cerebrals van ser més marcades durant el segon i tercer trimestre de l’embaràs. Payam Dadvand, investigador d’ISGlobal i autor sènior de l’estudi, explica que “Durant la meitat i el final de la gestació, el cervell fetal entra en una fase clau del seu desenvolupament, fet que el fa especialment vulnerable a factors externs com la contaminació.”
Les doctores Elisa Llurba i Lola Gómez-Roig, metgesses de l’Hospital de Sant Pau i BCNatal-Hospital Sant Joan de Déu respectivament, i coautores de l’estudi, subratllen la transcendència d’aquestes troballes: “Com a metges, ara estem veient proves convincents que, fins i tot en embarassos que semblen sans segons tots els criteris convencionals, factors com la contaminació atmosfèrica poden afectar subtilment el desenvolupament cerebral del fetus. Aquestes troballes subratllen la importància d’augmentar la conscienciació i l’educació, tant a la comunitat sanitària com a tota la societat.”
Dades poblacionals i futures investigacions
És important aclarir que els efectes observats no impliquen que els infants participants en el projecte BiSC presentin alteracions cerebrals patològiques. De fet, totes les mesures de les estructures cerebrals dels participants es troben dins dels rangs considerats normals. Laura Gómez-Herrera, investigadora d’ISGlobal i coautora principal de l’estudi, assenyala que “La qüestió és que aquestes diferències, encara que petites a nivell individual, són rellevants des d’una perspectiva poblacional, ja que ens informen sobre com la contaminació afecta el cervell fetal i de la seva vulnerabilitat a exposicions ambientals.”
L’equip de recerca recalca la necessitat de realitzar més estudis per confirmar aquests resultats i seguir-ne les possibles conseqüències a llarg termini. Jordi Sunyer, autor sènior de l’estudi, subratlla: “Per ara, només podem afirmar que hem detectat diferències en el cervell dels fetus amb més exposició a la contaminació respecte als menys exposats. Ens calen més investigacions per determinar si aquests efectes es reverteixen o persisteixen després del naixement i si tenen implicacions en el desenvolupament neurològic en etapes posteriors.”
Malgrat les incerteses que encara queden per resoldre, aquest estudi té implicacions significatives per a les polítiques de salut pública. Yu Zhao, investigadora d’ISGlobal i coautora principal de l’estudi, conclou: “Els nostres resultats reforcen l’evidència sobre la necessitat de minimitzar l’exposició de les dones embarassades a la contaminació de l’aire, especialment en entorns urbans.”
Font: Fundació “la Caixa”
