Des del moviment associatiu de Plena Inclusió, s’ha llançat una advertència sobre l’increment del risc d’exclusió social i pobresa que planen sobre milers de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, així com les seves famílies. Segons el darrer informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa una de cada tres persones amb discapacitat (el 32,9%) a Espanya es troba en situació de pobresa o exclusió social. L’estudi recentment publicat subratlla que les persones amb discapacitat tenen una probabilitat més elevada que la resta de la població d’enfrontar-se a una vida precària. Aquesta situació, tal com assenyala l’informe, s’agreuja considerablement durant l’etapa laboral, afectant el 40,7% de les persones amb discapacitat entre 16 i 64 anys.
Plena inclusió España, una organització que dona suport a més de 150.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, denuncia que el copagament i les dificultats per accedir a un habitatge són dos factors que disparen les possibilitats de caure en la pobresa i l’exclusió social per a milers d’aquestes persones. Pel que fa al copagament, Plena inclusió porta anys reclamant que la reforma de la Llei de Dependència en contempli la desaparició.
La confederació, que agrupa més de 950 associacions que donen suport a aquest col·lectiu arreu del país, exigeix mesures urgents, entre les quals destaquen:
- L’eliminació del copagament: Plena inclusió denuncia que aquest sistema imposa una càrrega econòmica desproporcionada i injusta sobre les famílies, les quals ja assumeixen elevats costos derivats de la discapacitat. Aquesta situació genera desigualtat en l’accés als serveis de suport i minva la qualitat de vida de les persones i les seves famílies.
- El reconeixement del sobreesforç econòmic que afronten bona part de les famílies amb un membre amb discapacitat intel·lectual, especialment aquelles amb persones amb més necessitats de suport. Segons un estudi conjunt de Plena inclusió i l’INICO (Universitat de Salamanca), les famílies amb fills i filles amb grans necessitats de suport assumeixen despeses que oscil·len entre els 24.000 i els 47.000 euros anuals. Aquesta xifra inclou costos en salut, educació, atenció especialitzada, adaptacions a la llar i altres despeses indirectes.
- Accés a habitatges accessibles i assequibles, com a condició indispensable perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin viure de manera autònoma i escollida, fora d’entorns institucionals.
Carmen Laucirica, presidenta de Plena inclusió España, explica com la precarietat i l’exclusió afecten de manera més severa les famílies de les persones amb discapacitat intel·lectual: “La pobresa retalla drets i impedeix moltes vegades prendre decisions sobre com viure. El copagament és una barrera econòmica i social, ho hem dit moltes vegades. Per aquesta raó, exigim un finançament públic just i accessible que garanteixi la igualtat i l’accés als drets que té la resta de la ciutadania.”
Secció patrocinada per
