El 85% dels habitatges considerats “molt accessibles” són habitats per persones que també són propietàries, mentre que, per contra, només el 15% dels immobles considerats molt accessibles estan habitats en règim de lloguer, segons Fotocasa.
Així es desprèn d’una anàlisi feta per Fotocasa Research amb la intenció de conèixer com són d’accessibles els habitatges a Espanya i que s’ha calculat en funció de 19 paràmetres preguntats mitjançant una enquesta a més de 5.000 persones.
A mesura que el grau d’accessibilitat baixa, s’incrementa el pes que tenen els habitatges de lloguer. Així, els habitatges “bastant accessibles” compten amb un 17% d’habitatges llogats, percentatge que puja al 23% en el cas dels habitatges “moderadament accessibles”. En el rang més baix, els habitatges “poc accessibles”, el pes dels habitatges en propietat baixa al 75% i els que estan de lloguer pugen al 25%.
Edat
Per la seva banda, s’aprecia que com més avançada és l’edat de la persona que viu a l’habitatge, més equipada es troba en termes d’accessibilitat. Els més grans de 55 anys són els que més habiten en habitatges molt accessibles, en un 15% dels casos. En canvi, les persones d’entre 25 i 34 anys únicament habiten en immobles molt accessibles al 5% de les ocasions, mentre que els que sumen entre 18 i 24 ho fan al 6%. Els segments intermedis (35-44 i 45-54 anys) se situen al 8% i al 10%, respectivament.
Major igualtat s’observa a l’hora de comparar per edats el percentatge dels que resideixen en habitatges “bastant accessibles”, encara que aquesta categoria també es presenta liderada pels més veterans. D’aquesta manera, els més grans de 55 viuen en immobles dins aquesta categoria en el 25% dels casos, ja amb menys distància respecte als més joves (els de 18 a 24 anys en registren un 17%, i els de 25 a 34 un 19%).
En examinar el tercer grup, habitatges “moderadament accessibles”, els valors s’igualen, ja que tant els particulars de més edat (55 a 75 anys) com els més joves (18 a 24 i 25 a 34) habiten en habitatges arriben al 31 % dels casos. Els col·lectius d’edats intermèdies, per la seva banda, són al 30%.
En canvi, la relació s’inverteix a l’hora de posar el focus els habitatges poc accessibles. En aquest escenari hi ha el 46% dels més joves, seguits molt de prop, amb un 45%, a les persones que tenen entre 25 i 34 anys. El percentatge continua reduint-se fins al 29% que presenten els particulars que sumen més de 55.
Majors
Amb l’anàlisi invertida, Fotocasa subratlla que més de la meitat dels habitatges considerats molt accessibles (el 53%) estan habitats per persones l’edat dels quals passa dels 55 anys. L’anàlisi indica que és possible que les persones més grans, i que a priori més poden necessitar aquesta classe d’equipaments al seu habitatge, tendeixin a viure en habitatges que satisfacin més aquestes necessitats.
Segons el portal immobiliari, en aquest grup hi entrarien persones d’una edat més central (entre 35-55 anys) que, “si bé potser no necessiten aquest grau d’accessibilitat per a ells mateixos, sí que ho poden necessitar per als pares”, tot i que també reconeix que “podria no haver-hi grans diferències quant a l’equipament d’elements que facilitin l’accessibilitat als habitatges per grups d’edat”.
En qualsevol cas, a mesura que es baixa en els trams d’edat analitzats, menor és el grau d’accessibilitat de l’habitatge on resideixen les persones consultades. Així, només el 5% dels immobles molt accessibles estan habitats per persones entre els 18 i els 24 anys.
Pel que fa a la situació de convivència, als habitatges més accessibles hi ha més persones que viuen amb les seves parelles (32%) o amb la seva parella i fills (31%), mentre que, als habitatges menys accessibles, habitats per persones més joves , és més gran el nombre de persones que viuen amb els pares.
