Plena Inclusió estima que actualment la demanda d’habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament exigeix la creació d’un parc d’habitatge social d’almenys 4.000 pisos. Les dificultats d’accés a l’habitatge, sobretot a les grans ciutats, fan pràcticament impossible el trànsit de les persones amb més necessitats de suport a viure en comunitat.
Carmen Laucirica, presidenta de Plena inclusió Espanya, exigeix a l’actual Govern una sensibilitat més gran davant aquesta demanda social, just en la setmana en què el president de l’Executiu ha anunciat el propòsit d’adjudicar 50.000 habitatges públics per a col·lectius que ho necessitin. “L’habitatge i els suports per a la vida independent són el futur dels sistemes de serveis socials. La Llei d’Habitatge i la revisió del Sistema de Dependència han d’articular suports personalitzats en comunitat, flexibles i suficients en habitatges que comptin amb les condicions exigibles d’accessibilitat cognitiva”. Aquest avenç s’hauria de completar, diuen des de Plena Inclusió, amb el corresponent desenvolupament normatiu per generalitzar aquest dret.
La federació recorda que l’aspiració de la majoria d’aquestes persones es projecta en una vida independent, tant entre les que tenen grans necessitats de suport com entre les persones que no les presenten.
El projecte ‘Mi Casa, una vida en comunitat’, finançat per la Unió Europea i patrocinat pel Govern espanyol dins del Pla de Recuperació i Resiliència i l’Estratègia Estatal de Desinstitucionalització, està validant noves solucions de suport que promouen la vida independent, la inclusió comunitària i la contribució social de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Les carteres de servei de la dependència no serveixen per respondre a les necessitats de les persones ja que de vegades promouen la dependència i la institucionalització. La impossibilitat d’accedir a un habitatge és un altre gran obstacle.
Per a la presidenta de Plena inclusió Espanya: “Una veritable societat inclusiva, on es promogui un nou enfocament sobre la política de les cures s’ha de fer possible en un espai comunitari on totes les persones puguin desenvolupar vides triades. L’exclusió residencial del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament és un problema que ha de ser abordat a la Llei d’Habitatge fent efectiu el dret a l’habitatge i reduint les llistes d’espera”.
