La Generalitat de Catalunya ha integrat la tramitació de les noves sol·licituds de l‘Ingrés mínim vital (IMV) i la Renda garantida de ciutadania (RGC), permetent a la ciutadania sol·licitar aquesta prestació estatal i el complement d’ajuda per a la infància mitjançant un únic formulari en línia que connecta directament amb la sol·licitud de la Renda garantida de ciutadania. Aquesta mesura busca simplificar el recorregut administratiu per a les persones en situació de vulnerabilitat i discapacitat, evitant que hagin de presentar la documentació davant de diferents organismes de manera fragmentada. Aquells ciutadans amb dificultats digitals poden realitzar la gestió mitjançant assistència telefònica al 012, videotrucades o de forma presencial a les oficines d’atenció ciutadana.
Segons les dades del mes d’agost de 2026, l’ingrés mínim vital arriba a 298.701 beneficiaris al territori català, dels quals 131.738 són menors d’edat, amb una quantia mitjana que se situa en 457,13 euros mensuals per llar. Per garantir l’èxit d’aquest traspàs competencial, el Departament de Drets Socials i Inclusió ha incorporat 126 professionals nous i ha desplegat plans de formació específics destinats tant als gestors com a les entitats del tercer sector i la xarxa d’atenció local. Cal destacar que els expedients anteriors a l’octubre i els beneficiaris actuals mantindran provisionalment la seva relació amb l’Institut Nacional de la Seguretat Social, mentre que la Generalitat incorporarà progressivament la resta de tràmits per consolidar un model de finestreta única.
Cap a un model de finestreta única
En relació amb aquest nou model de gestió integrada, el conseller Raúl Moreno ha assenyalat que «fem un pas cap a la gestió integrada d’aquestes prestacions socials i avancem cap a una finestreta única per oferir un millor servei a les persones en situació de vulnerabilitat». Així mateix, el conseller Raúl Moreno ha afegit que «el Govern vol avançar progressivament cap a un model en què la ciutadania pugui informar-se, rebre orientació, demanar les prestacions a què pot tenir dret i fer-ne el seguiment de manera senzilla i coordinada, encara que hi intervinguin diferents unitats o administracions». Finalment, pel que fa a la reducció de barreres, el conseller Raúl Moreno ha remarcat que «la iniciativa respon a la necessitat de reduir les dificultats administratives que sovint afronten les persones amb més obstacles per relacionar-se amb l’Administració, com ara les persones grans, les famílies amb càrregues de cura o aquelles amb dificultats digitals o lingüístiques», i ha conclòs que «l’objectiu és simplificar els tràmits, evitar que les persones hagin d’aportar reiteradament informació de què l’Administració ja disposa i facilitar que puguin accedir a totes les prestacions per a les quals compleixen els requisits».
Valoració positiva de la Taula del Tercer Sector Social
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha valorat positivament la posada en marxa per part del Departament de Drets Socials i Inclusió d’un nou canal per tramitar de manera conjunta les sol·licituds de l’ingrés mínim vital, el complement d’ajuda per a la infància i la renda garantida de ciutadania, considerant-los ajuts essencials per a les persones en situació d’extrema vulnerabilitat i discapacitat. Tanmateix, l’organització ha volgut recordar que aquest avenç arriba amb un retard de dos anys respecte a l’anunci inicial del traspàs de la gestió de l’prestació a la Generalitat de Catalunya, subratllant que en tractar-se d’una cessió de gestió i no de titularitat, encara persisteixen limitacions a l’hora d’unificar requisits i dades.
Demandes d’accessibilitat i paper clau de les entitats
Des del sector social s’insisteix que la simplificació dels formularis digitals ha d’anar acompanyada de garanties sòlides per evitar que la digitalització deixi cap persona enrere, exigint la presencialitat sense cita prèvia per a aquells col·lectius que pateixen barreres tecnològiques o cognitives. En aquest sentit, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha recordat la necessitat de mantenir el reconeixement de les pròpies entitats a l’hora d’acreditar situacions de precarietat i demanar un canal de comunicació estable amb l’administració, recordant que ja han format a prop de 200 professionals per orientar la ciutadania en aquests tràmits complexos.
